Des de ben petita m’agrada observar les persones i els seus hàbits. Aquest estiu m’he delectat en veure com moltes persones del meu voltant es dedicaven a fer tot un grapat d’activitats del més sanes: jugar amb els seus fills, caminar, passar més temps amb les persones grans, cuinar, fer exercici, descansar, reciclar, estar en contacte amb l’entorn natural, reflexionar... en fi, actuar per passió i dur a terme les activitats diàries amb més consciència i connectades amb la nostra veritable raó de ser. Miro el meu poble que s’omple de gent que parla, gent relaxada, gent que porta un cistell de palla i va a comprar al mercat; famílies que assaboreixen els àpats plegats, gent que passa temps de qualitat interactuant. Persones que respiren tranquil·les, que gaudeixen dels petits moments, que es cuiden i realitzen les seves necessitats.
Tinc la sensació que el poble està content, que li agrada ser habitat, recorregut i celebrat. Els camins per on passejo també són plens de persones que els transiten, ciclistes, persones que corren, nens i nenes que juguen, gossets que es delecten ensumant sota els matolls. I m’imagino que el camp se n’alegra, que anhela ser viu i poblat. Als arbres els agrada la remor de les persones conversant; els esbarzers gaudeixen amb els ditets dels nens collint les seves mores madures i dolces; a la terra li agrada ser trepitjada, ja que els nostres peus li fan un suau massatge. La natura existeix per ser viscuda i a mi mateixa em fa feliç veure les persones gaudint de la meravella que ens ofereix. Ara que és estiu tot està en ordre i el dia a dia es desplega harmoniosament.
Tanmateix, tot aquest desplegament d’una vida més natural i serena sembla que no és per sempre. Que molts la substituiran per la rutina que segueixen durant els altres onze mesos. Em pregunto quin sentit té viure durant l’any una vida que no t’agrada i que no desitges per a tu ni per als teus fills i durant un mes viure allò que realment t’omple. Els hàbits que generen salut i benestar haurien de ser implementats els dotze mesos de l’any. Cuidar-nos a nosaltres mateixos i tenir cura dels nostres és un eix prou fonamental com per invertir-hi temps i energia durant els 365 dies de l’any, no tan sols 15 dies. Els nostres principis són importants durant l’any sencer i, per tant, cal prioritzar-los sempre i no excepcionalment durant les vacances.
Escollir la vida que veritablement volem viure és un dret que tenim de forma innata i permanent, no tan sols durant les vacances. La responsabilitat de ser coherents, autèntics, vius i lliures la tenim cada dia de la nostra vida i és quelcom que cal executar amb constància i no durant un parèntesi de la nostra cursa professional. Tenim llibertat per construir la nostra pròpia i única vida sempre. Podem escollir dur a terme aquelles accions que realment tenen significat per a nosaltres. Som amos de la nostra existència i és necessari que exercim el nostre poder. Som nosaltres qui decidim cada dia el focus on invertim el nostre temps i la nostra atenció. Així, el centre al qual ens dediquem és el que florirà i tindrà més protagonisme. La nostra vida està feta del conjunt d’accions i moments que experimentem. Per tant, cada dia tenim la oportunitat de decidir quin caire prendrà, essent conscients dels aspectes en els quals dipositem el millor de nosaltres mateixos.
Penso que el planeta necessita més persones satisfetes, centrades, realitzades. L’emergència climàtica es guarirà quan visquem vides amb més plenitud, connectades amb la Terra, amb els nostres orígens i la nostra autèntica raó de ser. Perquè per cuidar el planeta cal que, en primer lloc, sapiguem tenir cura dels nostres cossos, la nostra ment i les nostres emocions. Quan les persones se sentin bé amb elles mateixes i experimentin el benestar complet, desitjaran estimar i respectar la natura que les sosté i les nodreix. L’objectiu d’aquest article és doncs, recordar que aquestes no són fites utòpiques i impossibles sinó que tenim la paella pel mànec: de l’estil de vida que decidim viure se’n deriva la salut del planeta.