“Estimar et canvia igual que ho fa un bon llibre”

Als anys 80, diu l’editora Montse Ayats, les discoteques eren l’espai de socialització per excel·lència. “Eren espais plens de fum i música i festa i amistat”, recorda. A la discoteca més famosa de Torelló va ser on va conèixer el Jaume Simón Font. Aleshores tenia 16 anys i, quan el va veure, li va semblar que era algú definitivament modern. “Jo era d’un poble molt petit, Vidrà, i el recordo vestit amb una texana negra i parlant de Barcelona. Em va semblar algú molt cosmopolita”. A partir d’aleshores es van anar trobant per Torelló diversos cops. Ell feia de llauner i anava fent reparacions aquí i allà. A poc a poc, es van anar apropant. “A mi em va agradar des del principi, sé que ara dir això ja no es porta. Però és cert, va ser un flaix. Després amb el temps et vas coneixent i vas descobrint què és el que t’havia atret d’aquella persona, i què és el que ha fet que estigueu tants anys junts”, reflexiona Ayats. 

Una de les coses que més li va agradar del Jaume, diu, va ser la seva tranquil·litat, i la seguretat i confiança que li transmetia. “Ens complementem molt bé. Ell és molt tranquil i poc sociable, i jo necessito socialitzar molt i estar molt activa. Visc en l’entorn privilegiat de la cultura i la universitat, i ell fa més vida de poble i de carrer, més vida pràctica”. 

Aquesta complementarietat, diu l’editora, ha fet que junts hagin crescut molt. “Jo he après paciència, he après a valorar les petites coses i la quotidianitat”, explica. També a parar quan cal. "«No sé per què has de fer tantes coses si al sofà s’hi està molt bé», em diu alguna vegada fent broma, i jo altres vegades l’animo a sortir més". 

Sense trencar-s’hi gaire el cap, explica, van decidir que no tindrien fills. “El que més ens agrada és anar a la casa que tenim llogada a Ciuret, on ell cuida l’hort i jo les flors”, detalla. "La llibertat –afegeix– sempre ha estat molt important a la relació". Fins i tot hi ha hagut èpoques que han viscut a pobles diferents, com quan el Jaume va dedicar-se un temps a fer formatges. “Cal respectar molt els espais dels altres i tenir present quines coses el fan feliç. Per a mi, aquestes són les maneres que tinc de demostrar amor”, detalla. 

L’editora osonenca creu que llegir i estimar són verbs que conjuguen bé junts, i que l’amor i la literatura s’assemblen en moltes coses. “Llegir et genera moltes sensacions. Aquelles lectures que realment valen la pena i t’entren et canvien. Estimar et canvia igual que ho fa un bon llibre”, conclou.