Sonia Lupien: "L'estrès incrementa la força física fins a set vegades"

BarcelonaFa dècades que la neurocientífica Sonia Lupien investiga l'impacte de l'estrès tant en infants com en adults. Professora de la Universitat de Montreal, no només trenca la mala imatge de l'estrès sinó que assegura que és un factor clau per millorar la memòria, la força física o la gestió de les emocions. Lupien va participar aquest mes de maig en el Seminari internacional sobre neurociència i educació celebrat a l'escola Montessori Palau de Girona.

Què és l'estrès?

— Per a la majoria de persones l'estrès és no poder fer les coses amb temps. Per als científics, però, és el moment en què el cervell detecta una amenaça i, tot seguit, s'activa i provoca el que es coneix com a hormones de l'estrès, que són les que ens donen la força suficient per fer front al perill. El que estem estudiant és com el retorn d'aquestes hormones de l'estrès al cervell afecta l'aprenentatge, la memòria i el control de les emocions.

¿L'estrès actua de la mateixa manera en els infants que en els adults?

— Sí, perquè el cervell no té ni idea de l'edat que tens. Així que li és igual que tinguis 7, 41 o 72 anys.

¿Ha evolucionat l'estrès respecte a fa 50 anys?

— No tenim estudis antics que puguin provar com ha evolucionat. El que sabem és que el cervell respon a dos tipus d'estrès: l'absolut i el relatiu. El primer és quan per exemple algú crida que hi ha foc, tots marxem i ens estressem. Pel que fa al relatiu es produeix quan hi ha com a mínim una d'aquestes quatre característiques en una situació (com més n'hi hagi, més estrès hi haurà): que sigui nova, que no te l'esperis, que algú et qüestioni si saps fer bé una cosa o no i, finalment, que no la controlis. Tenint en compte això, qualsevol situació que suposi un canvi per a un nen, sigui un divorci o un canvi d'escola, li generarà estrès. Per poder-hi fer front el millor és desconstruir la situació, preguntar-te si és una situació nova. I si la resposta és sí, doncs ja saps per què tens estrès.

Com podem detectar que un infant està estressat?

— Hi ha moltes pistes que el cervell ens envia però que a vegades no reconeixem. Una de molt freqüent en els menors són els mals de panxa, perquè molta part de l'energia que es gastaria amb la digestió, l'estrès l'agafa i la destina a sobreviure a l'amenaça que està vivint. Això provoca que l'estómac treballi a ritme més lent i tinguin mals de panxa. Una altra pista són els problemes del son. Tindran problemes per anar a dormir o per quedar-se adormits perquè el cervell constantment estarà enviant missatges perquè afrontin l'amenaça. Per exemple, a un nen assetjat al pati de l'escola, quan se'n vagi a dormir el seu cervell li dirà "no, no, no tens temps de dormir perquè has de fer front a una amenaça". Un tercer símptoma són els mals d'esquena, perquè quan t'estresses mobilitzes energia i tots els músculs acaben en tensió.

Són els mateixos símptomes que en un adult...

— Sí, són exactament els mateixos perquè com dèiem el cervell no diferencia l'edat. La diferència és que moltes de les situacions que provoquen estrès als infants són noves i per a un adult, no. Per exemple, per a un nen anar a l'escola per primera vegada pot ser estressant, però no per un adult no perquè ja ho ha viscut. És per això que les famílies han d'empatitzar amb l'infant.

¿Les famílies poden augmentar l'estrès dels seus fills?

— Els pares poden augmentar l'estrès dels fills. Fa 20 anys vam descobrir que com més estressats estiguin la mare i el pare, més hormones de l'estrès produiran en el seu fill. Els símptomes en què es manifesten, però, poden ser diferents: per als pares pot traduir-se en problemes de son i per al nen pot ser mal de panxa. Per això és important conèixer totes les manifestacions de l'estrès.

Com va afectar la pandèmia els nens pel que fa a l'estrès?

— No gaire, perquè no són tan fràgils com pensem. Vam sobreviure precisament per la resposta a l'estrès.

Precisament vostè defensa que l'estrès és positiu. Per què?

— Els periodistes acostumeu a parlar sempre en negatiu de l'estrès però hi ha un estrès positiu. De fet, el necessitem per sobreviure. Posem com a exemple un home prehistòric que es troba cara a cara amb un mamut. El mamut és l'amenaça i l'estrès seria l'arma per lluitar contra el mamut. Sense estrès estaríem morts perquè en una situació d'estrès la força física s'incrementa fins a set vegades. Si haguessis d'aixecar un cotxe per treure un nen de sota, podries. Per això és tan important entendre que l'estrès és la nostra medicina per sobreviure; això sí, amb els seus efectes secundaris: mal de panxa, dormir poc...

On és la frontera entre l'estrès bo i el que no ho és?

— Això s'anomena resistència a l'estrès i és diferent en cada persona. Tot i així una mica d'estrès és bo perquè incrementa la memòria i la força física, i millora la gestió de les emocions... però quan s'arriba a un cert punt, pam! Tindràs els efectes negatius de l'estrès.

Com poden detectar les famílies si la criatura està a la banda de l'estrès bo o no?

— No hi ha una única resposta perquè és molt complex, però quan els nivells d'estrès són molt elevats disminueix l'atenció selectiva i, per tant, no sabran diferenciar si el que estan aprenent és rellevant o no.

Com els podem ajudar perquè passin de l'estrès dolent al bo?

Cal canviar la percepció dolenta que tenim de l'estrès, hem de deixar de tenir-li por perquè ens ajuda a sobreviure. S'ha de repetir, repetir i repetir que l'amenaça pot ser una oportunitat. Per exemple, en una competició de judo és bo que un infant tingui estrès perquè tindrà set cops més força física.