Els estudiants ja no llegeixen llibres
BarcelonaQue tanqui una llibreria a Barcelona no és una notícia infreqüent, ni del tot irrevocable: unes tanquen i d’altres, més petites habitualment, s’inauguren. Però és una notícia alarmant que hagi tancat precisament la llibreria Alibri, abans Herder, al carrer de Balmes entre Diputació i Gran Via.
En aquella llibreria, els estudiants de la UB de sempre i fins als anys 1980 s’abastien dels manuals per als estudis, dels diccionaris i dels llibres d’esbarjo que llegien. Era una època en què quasi tots els estudiants de lletres procedien de famílies de les classes alta i mitjana barcelonines, i rebien regularment uns diners dels progenitors per gastar-los en llibres. Ho feien, i amb profit.
De fet, no solament compraven llibres a la famosa Herder, sinó també en una sèrie d’establiments a la vora de la Universitat, al carrer de Pelai i, sobretot, a la ronda Universitat. Repassant mentalment el nom d’aquelles llibreries ja fa temps desaparegudes, un recorda la Bosch, la Bastinos, la Castells, i potser alguna més perduda en la memòria. Eren negocis que vivien de les visites assídues que hi feien els estudiants.
El luxe d'estudiar carreres d'humanitats
Les tres que acabem d’esmentar van desaparèixer ja fa anys. Ara cau la que hi havia més a la vora de la Universitat, Alibri, i això mereix un funeral de primera i una reflexió. El funeral el deixarem per als amos i els dependents de la casa; la reflexió és la següent: d’una banda, sembla que, amb l’auge de la informació digitalitzada i l’ús d’ordinadors, tauletes i telèfons intel·ligents (?!), els estudiants ja no necessiten llibres. Estudien (els que ho fan), preparen els exàmens i fan els treballs de curs amb l’assistència d’aquells estris que hem esmentat; d’altra banda, la mitjana d’ingressos, proporcionalment, de les famílies que tenen fills cursant estudis d’història, literatura o filosofia, és inferior al que havia estat: avui és un luxe —o una vocació gloriosa— fer una carrera d’humanitats, atesa la manca de sortides i la situació de descurança general de l’educació i de les institucions de cultura del país i de la capital.
És causa de pena urbana veure que desapareixen llibreries, però és causa de preocupació i de dolença sapiencial que els llibres no formin part del “mobiliari” habitual en l’habitació d’un estudiant: ja no creuen que hagin de tenir, o no poden tenir, una biblioteca pròpia. Potser prefereixen gastar els diners que tenen, migrats, en coses que no poden ser fàcilment substituïbles per internet.
L’adeu a Alibri significa l’adeu a la manera com s’havia estudiat des de Gutenberg fins fa pocs anys, i costa pensar que la tendència arribi a revertir-se.
