Estudiar sense marxar del poble: l'opció que cada vegada sedueix més universitaris

Barcelona"Sempre he estat implicat en la vida del poble i aturar-ho tot durant quatre anys per fer una carrera no m'encaixava". Ho explica Sergi Petit per telèfon des de Vilagrassa (Urgell). "Som 650 habitants i és veritat que falten empreses, només hi ha un restaurant i una farmàcia i no tenim cap botiga, però jo m'imagino vivint sempre aquí", reconeix. En Sergi té 24 anys i està estudiant el grau de comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Com ell, més de 7.000 estudiants que viuen en pobles petits –de menys de 10.000 habitants– han decidit fer un grau a distància per no marxar del poble o per poder-hi tornar. És una tendència que els últims anys ha anat a l'alça, fins i tot abans que arribés la pandèmia: des del curs 2016-2017 fins al curs 2021-2022 (l'últim del qual es tenen dades), el nombre d'alumnes que es van matricular per fer un grau a distància a la UOC ha augmentat més d'un 25%, tot i que l'últim curs analitzat es va registrar un lleu descens pel fet que durant el confinament hi va haver un increment inusual de matriculacions.

"Una part l'atribuïm a la pandèmia, però hi ha molts factors més", assegura la rectora de la UOC, Àngels Fitó, que també relaciona l'augment de l'interès per estudiar des de poblacions petites a aspectes com els preus disparats de l'habitatge a les ciutats, la millora de les comunicacions amb l'arribada de la fibra òptica en molts indrets o el moviment de "retorn al camp" que s'està vivint de manera generalitzada i que també es nota en la formació. "Hi ha una altra qüestió de fons que és el replantejament de la vida. Molts dels nostres estudiants són un públic més adult que potser ha decidit fer un canvi de rumb en la seva trajectòria vital", detalla Fitó. De fet, en Sergi n'és un exemple. Va estudiar un grau mitjà i un grau superior d'informàtica a Lleida. Quan va acabar va veure que no s'hi volia dedicar i va començar un grau superior de realització audiovisual a Terrassa vivint en un pis d'estudiants. Quan estava acabant va veure clar que després volia treballar ensenyant imatge i so en graus de formació professional i per això necessitava el grau. Va triar fer-lo a distància perquè volia tornar al poble, on va impulsar l'Associació de Jovent i on, des de fa pocs dies, també ha començat a ser regidor de l'Ajuntament. "Si hagués anat presencialment a la universitat, tot això hauria estat inviable", assegura.

Més dones que homes al món rural

Tot i que la rectora de la UOC explica que no hi ha un perfil clar d'alumne que estudia en una població petita, des de la universitat sí que han observat que hi ha una majoria important de dones. Gairebé el 65% d'aquests estudiants són dones i la diferència s'accentua més en el cas dels municipis amb menys de 2.000 habitants. "Allà el percentatge de dones que han demanat una beca per estudiar és d'un 73%, molt per sobre de la mitjana de la UOC, que és d'un 58%", assegura Fitó. La beca a què es refereix la rectora són les ajudes que la UOC va posar en marxa el curs passat per potenciar que hi hagi més persones de poblacions rurals o petites que optin per estudiar a distància. "Nosaltres no podrem posar ni fibra òptica, ni cables ni asfalt, però sí que podem connectar a través del coneixement", defensa.

Una de les dones que va rebre la Beca UOC Rural (que es va posar en marxa el curs passat) és Olga Fuentes. "Vaig néixer en un poble de l'extraradi de València, però al voltant dels vint anys vaig decidir tirar per la vida rural", recorda. En aquell moment es va traslladar a Navaixes (Alt Palància), un municipi de poc més de 700 habitants. Uns anys després d'arribar-hi, va estudiar a distància un postgrau d'interpretació ambiental i del patrimoni que li permetia combinar els estudis amb la seva feina de tècnica de desenvolupament rural. "No em passava pel cap estudiar res que em fes tornar a la ciutat", insisteix.

Ara té 49 anys i està cursant el grau d'història i geografia. L'ha escollit perquè, dels estudis que es poden fer a distància, és el que més s'ajusta a les sortides laborals que creu que tindrà al món rural. Però critica que molts dels graus universitaris que serien útils en pobles petits o zones rurals encara no es poden fer a distància. "Voldria formar-me en medi ambient i ordenació del territori, però només es pot fer presencialment. Perquè hi hagi un món rural viu cal que hi hagi gent qualificada, però encara hi ha moltes barreres per poder adquirir aquests coneixements, precisament, des dels indrets on serien més útils per fer que els pobles tornin a tenir vida", lamenta.