Un viatge als inferns amb 'Euphoria' i altres recomanacions més lluminoses

La setmana que acaba, amb Thaïs Gutiérrez

Apunts sobre què hem vist, sentit, degustat i, en definitiva, viscut en els últims 7 dies.

He acabat la segona temporada d’Euphoria amb regust agredolç. Amb un penúltim capítol brillant, la sèrie tanca una temporada fosca en què alguns dels seus personatges fan un viatge als inferns de tot tipus d’addiccions mentre d’altres, com la Lexi i el Fezco, aconsegueixen l’atenció que fins ara no havien rebut. Ja esperem la tercera temporada.

M’he celebrat l’aniversari de l’estrena de Somriures i llàgrimes, ara fa 57 anys, tornant a veure aquesta pel·lícula que quan era petita adorava. La tenia gravada en un VHS per posar-me-la en dies especials, que eren força seguits, ja que em vaig acabar aprenent de memòria totes les cançons.

M'he alegrat de l’aposta per la sostenibilitat de la firma de roba infantil Bobo Choses. La marca catalana, amb una forta presència internacional, ha llançat 4 films breus on explica els processos que està seguint per reduir l’empremta mediambiental, que afecta tant els materials com els acords amb els proveïdors.

He devoratMamut (Club Editor), el nou llibre d’Eva Baltasar, que tanca la trilogia que va començar amb Permagel i Boulder. Ens parla del viatge més aviat interior d’una dona jove que marxa a viure a la muntanya, aïllada i lluny de tot. Un relat amb un punt de duresa, com la seva protagonista, que s’empassa en qüestió de dies.

La setmana que comença, amb Jordi Garrigós

Algunes de les coses que esperem no perdre’ns els pròxims 7 dies.

Recordaré Andy Warhol gràcies a la nova biografia del pare del pop art que acaba de publicar Arpa Editores. Personatge incomparable, visionari futurista, llegenda de Nova York i ideòleg de la Velvet Underground, Warhol no només va ser un dels artistes més originals i famosos de la seva generació, també és un dels grans mites del segle XX. La biografia, escrita per Jean-Noël Liaut, fa una fotografia intima d’una personalitat fascinant i irresistible.

Veuré el primer episodi de Tiempo de victoria, la minisèrie de la HBO Max sobre l’inici del showtime de la NBA i la dinastia Laker. Les ficcions televisives sobre esports no han acabat de funcionar, però aquesta d’estètica vuitantera i amb un repartiment que inclou Sally Field, John C. Reilly i Adrien Brody arriba amb les expectatives altíssimes. Una història real que inclou la Mansió Playboy, Hollywood, glamur i el bàsquet més espectacular que s’ha vist mai.

Escoltaré el disc de debut de Love, Burns, l’alter ego de Phil Sutton (Pale Lights, Comet Gain). Indie pop des de Nova York que desafia totes les lleis de la melodia sense fissures. Un d’aquells artistes semidesconeguts que no entens per què no és una estrella mundial.

Llegiré el nou llibre d’Esther García Llovet. Amb Spanish Beauty (Anagrama) la malaguenya inaugura un nou cicle de novel·les -sempre breus- després de tancar la trilogia de Madrid amb l’excel·lent i delirant Gordo de feria. ¿García Llovet és l’escriptora més original de la narrativa espanyola d’avui? Ningú s’hauria d’atrevir a assegurar el contrari. Amb aquests antecedents, una novel·la seva ambientada a Benidorm promet energia lisèrgica.