Va de llibres
Suplements07/08/2023

Eva Baltasar: "Em dona pau anar cap enrere i trobar-me aquest llenguatge tan pur"

L'autora de 'Boulder' recomana el 'Poema de Gilgamesh', el poema èpic més antic del món, per passar la calor de l'estiu

Barcelona"Amic meu, com podem anar al bosc dels cedres? Aquest és un camí que no s’ha d’agafar, aquest és l’home que no s’ha de mirar", llegeix l'escriptora Eva Baltasar al telèfon. Aquesta cita del Poema de Gilgamesh (Adesiara), el llibre que recomana per a l'estiu, obrirà la seva pròxima novel·la, revela. La lectura la deixa pensativa. "És una invitació. Per a mi, el bosc és el paradís. Sents el perfum del Mediterrani delitós que et convida a un camí que no s'ha d'agafar i que crec que estem seguint tots i que pot acabar en precipici. Estem exhaurint els recursos del nostre hàbitat, som una espècie destructiva", diu l'autora de Permagel, Boulder i Mamut (Club Editor). Ella hi veu això, però, de fet, té "múltiples interpretacions": "Et pots fer els versos teus, mirar-t'hi a través. La poesia té això".

¿És el poema èpic més antic del món i l’epopeia més important que ens van llegar les civilitzacions sumèria i babilònica un llibre perfecte per passar la calor? Baltasar admet que la seva tria potser no és la més esperada per endur-se a la platja, però assegura que el text escrit en vers que descriu les aventures del rei d'Uruk permet desconnectar. "Cada vegada vaig més cap a l'arcaic per consolar-me de tot el que estem vivint", afirma, i afegeix que "els versos et demanen lentitud, mastegar-los, anar-t'hi aturant". Per això, és un llibre que es pot allargar tant com es vulgui: "Em pot durar tot l'estiu".

Cargando
No hay anuncios

Baltasar ha retornat a aquest llibre, ara en una edició que li va regalar l'editora Maria Bohigas, "amb una traducció deliciosa de Lluís Feliu i Adelina Millet", perquè hi ha temes universals com l'amistat, la recerca del poder i la immortalitat. També perquè atorga protagonisme als éssers vius, al paisatge i la natura. "Busco anar als boscos, als rius, passejar, sentir-me en llocs que fa mil anys eren iguals, encara que sempre trobis l'ampolleta de plàstic abandonada", explica Baltasar, que troba pau en "anar cap enrere" i trobar-se amb "aquest llenguatge pur on la paraula té un sentit ple".