Un experiment demostra que es pot fer recular el rellotge biològic
Un estudi aconsegueix frenar algun dels marcadors típics de l’envelliment cel·lular en ratolins
BarcelonaL’envelliment és un procés biològic que, de moment, no té aturador. Això sí, hi ha estudis, corroborats per l’estadística, que assenyalen que es pot alentir i fins i tot allargar l’expectativa de vida. Del que pràcticament no hi ha estudis, i molt menys exitosos, és de si es pot revertir l’envelliment. Un estudi liderat per Juan Carlos Izpisúa Belmonte, de l’Institut Salk de la Jolla a Califòrnia, suggereix que no només es pot frenar sinó que en determinades condicions experimentals es podria revertir. L’experiment s’ha fet amb ratolins de laboratoris a partir de l’aplicació dels anomenats factors de Yamanaka. Els resultats s’han publicat a la revista Nature Aging.
Segons el que s’explica a l’article científic, els investigadors haurien aconseguit revertir “de manera segura” el procés d’envelliment cel·lular en un grup de ratolins d’entre 15 i 25 mesos, equivalents en l’escala humana a una edat d’entre 50 i 80 anys. El resultat hauria sigut que determinats grups de cèl·lules haurien mostrat característiques pròpies d’estats previs a l’inici de l’envelliment. La clau d’aquesta fita, s’explica a la mateixa revista, hauria sigut l’aplicació dels anomenats factors de Yamanaka, el conjunt de compostos bioquímics que fa possible que una cèl·lula adulta i perfectament diferenciada retorni a estadis previs de desenvolupament fins a esdevenir de nou una cèl·lula mare. És el que es coneix com a cèl·lules mare induïdes (de l’anglès iPS) i que el 2012 li van donar el premi Nobel a l’investigador japonès Shinya Yamanaka.
L’aplicació dels factors de reprogramació cel·lular fa que les cèl·lules retornin a marques epigenètiques pròpies d’edats prèvies en els ratolins, de manera que alguns teixits, especialment els musculars, pell i ronyons, recuperen trets propis de fases anteriors a l’envelliment.
Si els resultats es confirmen en pròxims estudis, s’obriria la porta al desenvolupament de tècniques per restaurar la pèrdua de funcionalitat d’òrgans i teixits per l’edat. De la mateixa manera, es podrien obrir noves aplicacions per mirar de frenar la progressió de malalties neurodegeneratives associades a l’envelliment. Els autors del treball insisteixen que es tracta d’una tècnica segura i que els resultats es mantenen en el mitjà termini. Amb tot, cal que primer es verifiqui tant la seguretat com l’eficàcia en assajos clínics en humans, per als quals encara no hi ha data d’inici programada.