Tot el que els experts volen que sàpigues de sexe (i potser no saps)
Una desena de psicòlegs i investigadors expliquen els consells que solen donar a teràpia a parelles i persones que volen millorar la vida sexual
Parelles preocupades per les libidos “incompatibles”. Persones obsessionades per arribar a l'orgasme. Amants que es pregunten si tenen una quantitat de sexe “normal”. Els terapeutes, educadors i investigadors sexuals solen veure aquests problemes una vegada i una altra. Ens hem posat en contacte amb diversos experts per fer-los la pregunta següent: què t'agradaria que sabessin les persones sobre el sexe i la intimitat? I aquestes són les respostes:
La comparació és l'enemic del plaer
Lori Brotto, psicòloga i professora de la Universitat de Colúmbia, passa molt de temps intentant convèncer les persones que tirin a la paperera el concepte de vida sexual “normal” en allò que es refereixi a com i amb quina freqüència es mantenen relacions íntimes. "La freqüència amb la qual les parelles mantenen relacions no és una mesura significativa de la salut sexual", assegura. "Tot i que és una dada a la qual es dona molta importància, no diu res sobre si les persones gaudeixen realment del temps que passen amb la parella i de les relacions sexuals que mantenen", afegeix. "He treballat amb parelles que tenen sexe cada nit i se senten desgraciades", diu Casey Tanner, terapeuta sexual establerta a Nova York. A la banda contrària, ha treballat amb parelles que se senten profundament unides i que mantenen relacions sexuals potser tres cops l'any. "Deixeu de banda els números", insisteix Tanner: "I, en comptes d'això, centreu-vos en com us sentiu en cada experiència sexual".
El moment d'actualitzar la definició de 'sexe'
"Tenim la tendència a pensar en el sexe com una acció", diu la terapeuta de parelles Esther Perel. "El sexe no és una cosa que es fa. És un lloc on vas". Sovint, Perel fa preguntes com: "Què vols experimentar? Per a tu és una experiència transcendent? D'unió espiritual? De connexió profunda? O és una experiència en la qual pots ser entremaliada i, per un cop, no ser una bona noia?" Reconèixer que l'orgasme compartit no és l'únic destí durant el sexe pot ajudar les parelles a desencallar-se, assegura l'experta.
Candice Nicole Hargons, professora associada de la Universitat d'Emory i autora del llibre Good sex, anima els seus clients a pensar en la idea d'un menú sexual. "La majoria de nosaltres rebem un menú sexual molt poc condimentat quan som petits". diu. Els tipus de sexe del nostre menú poden estar influïts pels mitjans de comunicació, les classes d'educació sexual i el que aprenem socialment. Però ella anima els clients de teràpia sexual a crear un menú més gustós i personalitzat, "que diguin per ells mateixos quins són els seus sí, els seus no i els potser". L'única cosa negociable? El plaer ha de ser el plat principal.
"Et sorprendria saber amb quanta gent parlo diàriament que no entén que el sexe no ha de fer mal", diu Jessica Ross, terapeuta sexual de Michigan. "L'orgasme? És opcional. Però el plaer és obligatori".
Hi ha més d'un tipus de desig
El desig sexual, tal com es presenta a la televisió, al cine i a la pornografia, és invariablement espontani: un impuls sobtat i aclaparador de tenir relacions sexuals. Però hi ha una altra mena de desig igualment vàlida, coneguda com a desig receptiu. "Sorgeix com a resposta al plaer deliberat o a estímuls eròtics", diu Lauren Fogel Mersy, psicòloga i terapeuta sexual de Minnesota. Les persones que tendeixen a experimentar el desig receptiu han de sentir-se tranquil·les perquè "no hi ha res de dolent", assegura. "No estan trencades. Potser només necessiten treballar una mica més per comprendre quin tipus d'estimulació eròtica els ajuda a sentir-se oberts a la possibilitat d'intimar, com el tacte, per exemple". A més, les parelles han de deixar de banda l'expectativa que han d'estar alineats en com i quan experimenten el desig. "La discrepància en el desig és la norma i no l'excepció", diu la doctora Fogel Mersy.
No subestimis el poder del clítoris
"El clítoris és el centre neuràlgic de l'orgasme femení i la immensa majoria de les terminacions sensitives que contribueixen al plaer es troben a la superfície de la vulva, no dins la vagina", explica Ian Kerner, terapeuta sexual i autor de She comes first. La majoria de les posicions sexuals no estimulen gaire el clítoris, cosa que contribueix al fet que hi hagi una gran bretxa orgàsmica entre les parelles heterosexuals. "Adoptant un enfocament més clitorià al sexe, les activitats que solen considerar-se preliminars, com l'estimulació manual i oral, no només són precursores d'alguna cosa més. Són l'acte principal", diu Kerner.
Dit això, "hi ha dones que poden arribar a l'orgasme durant el coit", diu Debby Herbenick, professora de l'Escola de Salut Pública de la Universitat d'Indiana. Les seves investigacions suggereixen que el 18% de les dones arriben a l'orgasme només amb la penetració. "Per a les dones que volen tenir un orgasme durant la penetració vaginal o el coit, està bé voler-ho i hi ha maneres d'intentar-ho", afegeix.
Els homes no són interruptors
Hi ha molts tòpics sobre la sexualitat masculina: entre ells, que tots els homes pensen en sexe constantment i que "amb un cop de vent n'hi ha prou perquè un home tingui una erecció", diu Kerner. "El que es perd és la gran veritat que la sexualitat masculina és tan complexa i variable com la femenina". La discrepància en el desig és el problema número 1 que atén a la seva consulta i els homes tenen les mateixes probabilitats de ser la parella amb baix desig que les dones, assegura. Sovint, els seus clients homes senten molta vergonya i pudor per no iniciar les relacions sexuals com "se suposa que haurien de fer-ho". "Els homes no són interruptors de llum en termes de sexe. No s'encenen i s'apaguen", assegura Kerner.
La intimitat ha de ser al calendari, el sexe no
Anotar el sexe al calendari és un consell molt utilitzat a teràpia, tot i que Tanner creu que pot ser contraproduent. "La pressió d'haver de mantenir una cita sexual realment pot disminuir el desig sexual", explica. En comptes de posar sexe al calendari, aconsella programar una activitat que obri la porta a la intimitat.
"El que això suposi variarà d'una parella a una altra", diu Jessa Zimmerman, terapeuta sexual amb consulta privada a Seattle, que ofereix el mateix consell als seus clients. "És molt diferent de dir: «Està bé, a partir d'ara tindrem relacions cada diumenge a la nit». Perquè llavors no passa gaire temps que la persona amb menys desig comença a evitar-ho i a témer-ho".
És possible sobrepensar el bon sexe
Sara Nasserzadeh, psicòloga social i autora de Love by design, que treballa amb clients de tot el món, diu que veu una tendència entre alguns dels seus clients nord-americans a sentir com si haguessin de parlar de sexe fins al cansament. "Em sembla ridícul, perquè el sexe és una cosa que implica els cossos", diu, "Implica el que és somàtic".
Això no significa que el seu lema sigui "fes-ho sense pensar", però de vegades cal deixar que el cos connecti i "parli" per un mateix, assegura. "Dit d'una altra manera: el sexe hauria de robar-te momentàniament la intel·ligència. El bon sexe et fa més tonto. I el gran sexe et fa molt i molt estúpid", diu Stephen Snyder, terapeuta sexual de Nova York.