Exposicions que t'acosten a les icones de la moda a París, Londres i Nova York

BarcelonaUna cua interminable aguanta estoicament el sol de París. Podria ser la porta d’entrada a un museu estrella. En aquest cas, però, és la del Museu d'Arts Decoratives, situat a l’ala oest del Louvre. De l’edifici penja una lona fúcsia enorme amb una paraula manuscrita: Shocking! I just a sota, la frase que deslloriga el misteri: Les mondes surréalistes d’Elsa Schiaparelli, l’exposició que s’ha inaugurat només fa unes setmanes. La fila índia, lluny de sorprendre, només constata un fet irreversible: la moda és un gran reclam per als museus –generalistes i especialitzats–, per a les galeries i per a les fundacions privades. Acostuma a atreure un públic més jove i heterogeni, permet jugar amb nous llenguatges expositius, propicia interessants connexions intergeneracionals i interdisciplinàries i, per rematar-ho, dispara les vendes de marxandatge. Si Diana Vreeland –que va revolucionar el concepte d’exposició de moda del Metropolitan Museum de Nova York– aixequés el cap, no donaria crèdit. ¿Una retrospectiva de Viktor&Rolf a la ciutat xinesa de Shenzhen? Sí, això està passant, tot i que el focus mediàtic es concentra en el triangle París-Londres-Nova York.

Primera parada: París

Un cop dins del Museu d'Arts Decoratives, unes escales majestuoses condueixen a l’entrada de Shocking! Les mondes surréalistes d’Elsa Schiaparelli, un dels imperdibles d’aquest estiu a París. La primera immersió en l’univers de la creadora italiana es fa a través d’una sala folrada amb centenars de dibuixos dels seus dissenys. A partir d’aquí, l’exposició agafa un ritme cronològic: es relata la seva arribada a París el 1922 i com el dissenyador Paul Poiret va animar-la a endinsar-se en el món de la moda. Buscant el seu propi camí, Schiaparelli va envoltar-se d’artistes que van enriquir les seves col·leccions amb col·laboracions icòniques: Jean Cocteau, Marcel Vertès, Man Ray, Cecil Beaton... La menció especial és per a Salvador Dalí, a qui es dedica una sala sencera que destil·la talent i provocació. Qui no recorda el famós barret-sabata o el vestit amb el llamàntol a l’alçada del pubis que van idear tots dos?

La retrospectiva continua amb un espai dedicat a l’art del brodat –un tret molt característic en la roba de Schiaparelli–, un altre als perfums –entre ells el famós Shocking!, amb un flascó inspirat en el bust de Mae West–i un tercer ales col·leccions temàtiques que van trencar els esquemes estètics dels anys 30. Tampoc falten referències a la Place Vendôme, la mítica plaça parisenca on Schiaparelli, gran rival de Chanel, va instal·lar el 1935 el seu saló d’alta costura i on encara avui la marca té el quarter general i una boutique. El recorregut acaba amb una espectacular posada en escena de la roba i els accessoris de Daniel Roseberry –director creatiu de la firma des del 2019–. L'exposició ha sabut llegir en clau contemporània i mediàtica el fabulós llegat de Schiaparelli, un món de fantasia surrealista que es pot visitar fins al 22 de gener i que enamora Lady Gaga, Beyoncé i Cardi B, entre moltes altres dones.

A París les possibilitats de gaudir de la moda en les distàncies curtes es multipliquen encara que el Palau Galliera estigui temporalment tancat (torna el 15 de setembre amb una exposició sobre Frida Kahlo i com la pintora mexicana va construir la seva imatge). Dos bons exemples són La Galeria Dior i el Museu Yves Saint Laurent, uns espais museïtzats que ocupen les antigues maisons d’aquestes dues marques i que ofereixen exposicions temporals a més d’un viatge al temps de l’alta costura. Una altra opció és la Fundació Azzedine Alaïa, dedicada a aquest dissenyador de moda, mort fa cinc anys. Fins al 23 d’octubre, es pot visitar Alaïa avant Alaïa, un recorregut que aprofundeix en els seus orígens com a modista a Tunis, la seva arribada a París els anys 50 –on va treballar per a grans cases de costura– i fins a la seva triomfal eclosió els anys 80 amb el suport incondicional de Thierry Mugler. Tot això acompanyat de fotografies inèdites i una selecció de vestits que mostren l’evolució del jove Alaïa abans de convertir-se en el gran Alaïa. 

Segona parada: Londres

La moda també és cosa d’homes, com molt bé reivindica Fashioning masculinities: the art of menswear, una exposició que celebra el poder, l’art i la diversitat de la vestimenta masculina i també de la seva aparença. I ho fa de manera dual, contraposant un centenar de peces de dissenyadors consagrats i emergents amb un centenar obres d’art i objectes històrics. No en va l’escenari escollit és el Victoria and Albert Museum de Londres, un dels grans epicentres museístics del món. L’exposició està oberta fins al 6 de novembre, però els visitants poden fer doblet amb Africa fashion, una mirada a la vital i colorista escena de la moda africana, la gran desconeguda, i en cartell fins al 13 d’abril. En aquest cas, es combinen fons tèxtils i fotogràfics del museu amb les aportacions personals de creadors africans contemporanis com Thomas-Fahm, Chris Seydou i Kofi Ansah. A qui també cal seguir la pista és al Design Museum, que sempre té alguna perla fashion en la seva programació. Ara mateix i fins al 4 de setembre, acull una exposició sobre el treball de la premiada dissenyadora Bethany Williams, que busca sistemes alternatius de producció i consum de moda. 

Tercera parada: Nova York

Amb París i Londres, la ciutat dels gratacels tanca el pòdium dels llocs on la moda sempre s'estila. Pocs esdeveniments de catifa vermella atrauen més públic que la inauguració de l’exposició del Metropolitan Museum. Té lloc el primer dilluns de maig i la d'enguany, dedicada a la moda nord-americana, passarà a la història per veure desfilar Kim Kardashian dins del vestit de pedreria amb què Marilyn Monroe va cantar el Happy birthday al president Kennedy. Seguint la mateixa temàtica i amb un eloqüent In America: an anthology on fashion, l'exposició fa un recorregut per la moda americana des del segle XIX fins a l’actualitat, visitable fins al 5 de setembre. Un altre punt on aturar-se a Manhattan és el museu del Fashion Institute of Technology, que fins al 6 de novembre té en cartell Dior+Balenciaga: the kings of couture and their legacies, que per primer cop juxtaposa els vestits d’aquestes dues llegendes. A l’altra punta de la ciutat, el Brooklyn Museum ret un homenatge pòstum a Virgil Abloh, creador de la marca Off-White i també primer director creatiu d’origen afroamericà de Louis Vuitton. A través de Figures of speech, oberta fins al 29 de gener, la mostra ressegueix la petjada que el visionari Abloh va deixar en l’streetwear i també en l’esperit d’aquesta segona dècada del segle XXI.