Expressió corporal per a nins

PalmaExpressar-se corporalment és una acció espontània dels infants, és el mitjà natural amb el qual s’expressen i es comuniquen. Des de l’experiència de viure en el cos construeixen el seu ‘jo’ i, a través del joc, el moviment i la simbolització van representant el seu món intern. L’adult ha de proporcionar al nin els mitjans per desenvolupar les seves possibilitats i estimular les seves facultats receptives, la seva sensibilitat creadora; en definitiva, el seu potencial humà.

A través del joc l’infant expressa el seu univers. El terapeuta l’acompanya, atén el discurs plàstic, motor i verbal que l’infant aporta; l’ajuda a descobrir-se; l’acompanya en tot el que necessita, sense censurar-lo ni imposar-li reproduccions alienes; l’ajuda perquè el seu potencial tingui un camí de desenvolupament respectant el seu ritme i la seva manera de ser, fer i estar.

El treball en expressió corporal dona un valor significatiu al moment en què el nin ha adquirit el reconeixement del seu esquema corporal, ja que és a través d’aquest reconeixement que integra les diferents sensibilitats. L’esquema corporal és aquesta estructura unitària en la qual ja hi ha consciència del ‘jo’ i anirà evolucionant al llarg de les diferents edats de l’infant.

El coneixement del cos és fonamenal perquè és el pont entre el ‘jo’ i el món exterior, la relació perceptiva d’un mateix i dels altres, fa que es materialitzi sobre les bases motrius i ofereix, amb aquesta vivència, la consciència del ‘jo’ i del ‘no jo’. 

Recerca inconscient

El nin, de manera natural, fa la seva pròpia recerca inconscientment: palpa, toca, llança, llisca, grimpa, es tomba sobre objectes, s’hi posa davall... Mitjançant aquests moviments, s’ajuda a tenir un bon control del cos, es dona espai per a la interiorització propioceptiva d’un mateix i per al desenvolupament d’una bona representació mental del propi cos, una experiència fonamental per construir-se i poder usar l’eina corporal lliurement en l’espai i el temps.

En l’expressió corporal hi ha quatre grans temes a tractar:

a) La presa de consciència del cos: En aquesta fase s’explora el cos per a l’organització de l’esquema corporal. Per incorporar-lo, les bases són la percepció, el coneixement i la funció de cada zona del cos. Per poder obtenir posteriorment una participació global en el moviment total, aquesta programació anirà acompanyada de l’edat i la maduració del nin.

b) La presa de consciència de l’espai: És sobre la base de la consciència del cos que es treballen l’espai i la noció de cos i de l’espai interior, també de l’espai que envolta el cos. En aquest estadi, l’infant ja pot anar independitzant zones parcials del cos. Quan són nadons, no hi ha percepció de les parts del cos, es viuen com un tot. A mesura que van creixent, en poden anar integrant els segments i, finalment, incloure’ls a la totalitat del cos. El cos com un tot, una unitat que inclou les parts.  

c) La presa de consciència del temps: Una vegada conquerits l’espai i l’esquema corporal, apareix la consciència dels desplaçaments, un factor que afavoreix la integració del temps. És la relació constant i canviant que es produeix durant el temps d’esbarjo, en relació amb els objectes i l’entorn que ens envolta.

 El temps i els ritmes –ràpid, a poc a poc–, la velocitat, les aturades, la quietud, l’espera... involucren el ritme cardíac, la respiració i l’aspecte emocional que implica treballar amb l’espai i el temps. Es comencen a sostenir les emocions internes.  

En aquest estadi es pot incloure el llenguatge. La paraula en si mateixa té una gran riquesa, es pot jugar amb les síl·labes, les pauses naturals i les frases, canalitzant cap a la vivència del sentit rítmic. Indirectament s’estan treballant aspectes emocionals com contenir, sostenir i fluir. I tot això s’expressa amb emocions. 

d) La presa de consciència de les relacions entre cos, espai i temps: Aquesta fase és l’engranatge de les fases anteriors.  

 Per concloure, l’expressió corporal permet al nin descobrir-se a si mateix i als altres, mitjançant un llenguatge corporal. Permet obrir-li un nou camí d’expressió per comunicar-se i manifestar-se. El nin és un ésser en canvi continu i amb moltes apetències.

L’expressió corporal és un ensenyament viu, cada classe ha de ser lliure i creativa. Mai no pot evolucionar sota un motle prefixat, sinó que es nodreix i creix amb les aportacions espontànies del nin.

L’expressió del cos és el coneixement bàsic que fonamentarà un creixement complet i respectuós.