Amb expressions com 'mola un montón' no ens posarem els joves lectors a la butxaca

BarcelonaQuan el poeta Miquel Desclot resumeix en una sola frase el camí lector que tot infant i jove hauria de dibuixar –"Sortir del Plou i fa sol per anar a parar al Sol, i de dol”–, tots els que d’una manera o altra som responsables d’aquest trajecte –educadors en el concepte més ampli del terme– ens posem a suar davant la tasca titànica i col·lectiva que se’ns encarrega. I és que la lectura, com a bon hàbit que anem adquirint, després d’un llarg i mai finit trajecte d’aprenentatge, o esdevé social o serà molt difícil que permeti anar de les cançons per a infants a J.V. Foix.

Des de l’etnopoètica, com són les primeres cançons de bressol cantades a l’infant a cau d’orella, fins a les figures retòriques o a la lectura entre o rere les línies, la lectura esdevé una baula de la cultura que identifica i uneix una societat, una forma d’expressió cultural que esdevé cabdal perquè els membres que en formen part s’hi sentin acollits. Per això no podem fer més que felicitar tota iniciativa, sigui en el format que sigui –en cos i ànima o virtual– que aplani el camí lector.

La lectura serà 'social' o no serà

En un moment en què les xarxes socials –fixem-nos en el terme emprat per definir-les!– és a la punta dels dits, el seu ús pot ser cabdal per fer de la lectura una activitat identificativa i d’acollida més enllà dels espais propis que la nostra cultura ha dissenyat per a aquesta finalitat: els centres educatius i les biblioteques, amb mirada molt introspectiva. I molt especialment per a aquells membres de la societat que no se senten com a propis aquests espais.

Són múltiples les experiències positives que d’una a l’altra punta del món es desenvolupen per aconseguir que del binomi infant/adolescent-lectura en surti una equació amb resultat positiu. Podem citar, a tall d’exemple, els espais teen de les biblioteques de Nova York i Tòquio; la Biblioteca para Jóvenes Cubit, a Saragossa; la cada vegada més present conversa dialògica a les escoles i instituts, o els clubs de lectura per a infants i adolescents que cada vegada organitzen més les biblioteques públiques de Catalunya.

Però un té la impressió que estem posant en pràctica la paràbola del sembrador, aquella que diu que algunes llavors cauran en terra adobat i germinaran i d’altres, tot i els esforços, no donaran fruit. Potser que ens preguntem, doncs, si estem sembrant allò que interessa els joves lectors. I si tenim els coneixements necessaris per sembrar allò que germinarà, sigui en terra adobada o no. I és que la distància cultural existent entre els mediadors actuals i els joves lectors pot esdevenir còsmica. Aleshores, per què no mediar horitzontalment? Per què no deixar que siguin els mateixos joves adolescents els que expressin, guiïn i mediatitzin les seves lectures amb els iguals? I és que amb expressions com mola un montón no ens els posarem a la butxaca, més aviat al contrari.

És així, amb clubs de lectura, amb interacció social horitzontal i aparentment autogestionada, com podem aconseguir que la lectura esdevingui consum cultural entre les colles de joves adolescents, a imatge i semblança de la seva música, la seva moda, les seves sèries, els seus valors... I si aquesta comunicació horitzontal es desenvolupa a les xarxes, els mediadors hem de formar-nos més enllà d’allò que ens van ensenyar a les facultats. Si volem donar resposta a les necessitats d’un grup de lectors massa vegades oblidats i rebutjats de les biblioteques com són els adolescents, dominar altres formes de mediació és cabdal.