Extirpacions
El premi Amadeu Oller ha estat, durant més de mig segle, un indicador útil a l’hora de descobrir algunes de les joves veus importants de la poesia catalana. Tot i que s’hagin creat nous guardons, com el Francesc Garriga o el Salvador Iborra, i se n’hagin potenciat d’altres, com el Joan Duch o el Martí Dot, continua essent de referència i manté el seu prestigi. De fet, i en el marc d’aquesta celebració anual a la parròquia de Sant Medir, s’han donat a conèixer noms rellevants que van des de Lluís Calvo fins a Juana Dolores, passant per Andreu Gomila o Laura Torres. Fa poc hem sabut qui n'és la darrera guanyadora: Greta Sibling. La seva investigació en poesia, com diria J. V. Foix, és una mirada càustica, incisiva i immisericorde que porta per evocatiu títol Ecografia.
Si amb el volum Necròpsia Andreu Vidal va voler entendre el sentit de la mort d’Andreu Cloquell tot magnificant-ne els enigmes, amb el seu primer poemari Greta Sibling s’aventura a entendre’s en relació amb tres trames que li provoquen daltabaixos emocionals. És des d’aquesta escriptura convertida en lluita i en radiografia psíquica que el discurs del subjecte líric es troba a l’entorn de tres temàtiques predominants: el desconcert de viure (treballat a partir de la metàfora ambiental de transitar paisatges desassossegants), la conflictiva relació amb la mare (exemplificada amb poemes que no dubten a l’hora de matar-la simbòlicament) i el descobriment àvid del sexe (transformat en una obsessió gairebé malaltissa al més pur estil David Cronenberg i Claire Denis). Destaquen els lligams literaris amb Anne Carson i Ezra Pound, a més de les referències a les obres de l’artista Craig Stewart, que ha treballat al voltant del trauma que significa créixer, halo que també sobrevola bona part dels poemes d’Ecografia.
En aquestes pàgines que incomoden i malden per arrabassar-se fragments carregats de mal també hi trobam càstigs físics; operacions quirúrgiques dolorosíssimes; ventres devastats; mares que moren dins d’escorces d’arbres talment els personatges de La mort i la primavera de Mercè Rodoreda; o cossos de dona que s’enfronten –en totes les edats– a les problemàtiques del desig en la nostra societat hipersexualitzada, un dels fonaments d’una pel·lícula recent com Creatura d’Elena Martín. L’imaginari d’aquestes composicions bestials entra en consonància, a través de crits foscos i escandalosos, amb els implacables universos hermètics d’Anna Gual (Implosions), Lucia Pietrelli (Violacions) o Silvie Rothkovic (Helicòpter). Amb aquesta obra que impacta i estremeix, Greta Sibling ha segellat un bateig de foc i de sang que batega amb el furor d’una veritable metagenealogia jodorowskyana o brutal acte de psicomàgia extrema.