Per què l’autor Bill Willingham ha cedit al domini públic la seva obra més aclamada?

BarcelonaDurant les últimes dècades, la gran lluita dels autors de còmic que treballen per a les grans editorials nord-americanes s’ha centrat en obtenir drets d’autor de les seves creacions, ja que editorials com Marvel o DC tenen per costum apropiar-se de la propietat intel·lectual de tot el que publiquen, cosa que priva els creadors d’obtenir cap benefici de l’explotació posterior de personatges o històries en sèries de televisió o pel·lícules. La injustícia és tan flagrant que, des dels anys 80, Marvel i DC s’han vist obligats a obrir escletxes en aquesta política i han començat a compensar d’alguna manera –de vegades ridículament escassa– els creadors dels personatges adaptats al cinema i la televisió, i també han creat segells especials com Epic o Vertigo, en què els autors poden retenir els drets de les obres. Però aquesta setmana, un d’aquests autors, el nord-americà Bill Willingham (Fort Belvoir, 1956), ha renunciat als seus drets i ha posat al domini públic la seva premiada sèrie Fables (Fábulas en l'edició traduïda al castellà i publicada per ECC).

Fábulas, que Willingham va començar a publicar al segell Vertigo de DC el 2001, va ser un dels còmics nord-americans més aclamats de la primera dècada del segle XXI i el seu palmarès suma una dotzena de premis Eisner en diferents categories. La premissa de la sèrie és que els personatges de les faules clàssiques van haver de fugir del seu món perseguits per un enemic i van acabar al nostre, on viuen d’incògnit en un edifici de Nova York i en un poblet als afores de la ciutat. Willingham reinterpreta en clau irònica els personatges de les faules: el Llop Ferotge s’ha reformat i exerceix de xèrif de la comunitat; la Blancaneu, divorciada del Príncep Blau, és ara l’ajudant de l’alcalde, etc. La barreja d’intriga criminal, fantasia i misteri va causar sensació i de seguida es va convertir en la sèrie més popular de Vertigo des dels temps de Sandman i Preacher, i ha generat tot de spin-offs, sèries alternatives, crossovers amb altres personatges, videojocs i, en dues ocasions, ha estat a punt de convertir-se en sèrie de televisió. Per què, doncs, renunciar als seus drets d’autor?

Tàctiques de "guerra asimètrica"

Segons Willingham, que ha publicat un comunicat al seu blog, el motiu són les desavinences cada vegada més importants amb l’editorial DC, amb qui té un contracte per editar Fábulas. El guionista assegura que des del primer moment l’editorial ha incomplert nombrosos terminis i obligacions del contracte però que, almenys durant els primers anys, l’editorial era dirigida per "homes i dones honestos i amb integritat". Tanmateix, diu, en els últims anys han estat substituïts per "una porta giratòria d’estranys sense cap integritat mesurable" que, segons ell, tergiversen cada detall del contracte a favor de DC i que, durant les negociacions per celebrar el 20è aniversari amb el retorn de la sèrie, van plantejar-li un model de contracte que, automàticament, revertia la propietat de l’obra a DC. "Quan allò no va funcionar, la seva excusa va ser «Perdona, pensàvem que la sèrie ja ens pertanyia»", recorda l'autor.

La paciència de Willingham es va esgotar quan els directius de DC van admetre que ells entenien que no li havien de pagar res per l’adaptació a videojoc de Fábulas i, sobretot, quan van intentar que firmés un acord de confidencialitat per prevenir possibles demandes. Davant la dificultat de litigar amb una gran corporació com DC, propietat de Warner Discovery ("Fins i tot si guanyés em costaria molts diners i anys de la meva vida, i ja en tinc 67", reflexiona Willingham), l’autor ha decidit lluitar contra l’editorial inspirant-se en "els principis de la guerra asimètrica". "L’única cosa del contracte que els advocats de DC no poden reinterpretar a benefici seu és que jo soc l’únic posseïdor de la propietat intel·lectual. [...] Per tant, he decidit regalar-la a tothom qui la vulgui. Si no puc evitar que caigui en males mans, almenys puc fer que caigui en moltes bones mans", explica.

Què implica renunciar a la propietat intel·lectual de Fábulas? Segons Willingham, que ara qualsevol té el dret de produir pel·lícules, sèries o llibres adaptant les històries de Fábulas, produir nous còmics, sèries, llibres o pel·lícules a partir de l’univers creat per l’autor o fins i tot vendre joguines de Fábulas. "Podeu fer el que vulgueu amb la propietat, perquè és vostra", afirma, i assegura tenir moltes ganes de llegir totes les noves versions que en puguin sorgir: "No necessiteu el meu permís [...] i tampoc el de DC, perquè no vau firmar el contracte que jo sí que vaig firmar amb ells".

Un moviment sense precedents

El cas de Willingham no té gairebé precedents en el món del còmic nord-americà, sobretot considerant la importància de l’obra. DC encara no ha reaccionat al comunicat de l’autor, però segons l’advocada Cristina Calvet, especialista en drets d’autor, "és cent per cent segur que l’editorial s’hi enfrontarà judicialment". "Tot depèn del que digui el contracte, em falta informació, però és possible que l’autor hagi incomplert alguna clàusula", diu Calvet, que s’inclina a creure que el gest de Willingham "va en la línia d’exercir pressió sobre l’editorial per modificar els contractes o obtenir algun benefici".

Calvet no coneix casos similars al de Willingham a Espanya, però diu que no seria complicat que un autor important "que conservés els seus drets patrimonials sobre l’obra" els cedís al domini públic. "Es pot fer a través de plataformes com Creative Commons, establint les condicions en què algú podria utilitzar i transformar l’obra, però sense obtenir cap retorn econòmic", explica l’advocada, que recorda el cas d’una demanda laboral del grup Café Quijano que no tenia fonaments però que va servir per cancel·lar un contracte lleoní amb la discogràfica Warner. Per a Calvet, el més probable és que Willingham rebi una demanda civil de DC i que l’acusin "fins i tot de mala fe contractual". En qualsevol cas, un cas tan curiós serà seguit amb interès per tota la indústria del còmic, i també per creadors d’altres mitjans privats del control sobre la seva obra.