La simplicitat i també una certa nuesa que l’estudi d’arquitectura E. Torres Pujol va donar a aquesta casa de Ciutadella conviu amb una cura especial pels detalls i també amb una manera curiosa de relacionar-los. L’obertura rodona de la façana del carrer, essencial per a la composició de la imatge que s’ofereix a l’exterior però també finestra per observar el que passa fora, es reprodueix a l’interior en detalls com els miralls del bany: mirar i mirar-se. La forma hexagonal de les rajoles de la casa és la mateixa que tenen els albellons de les dutxes dissenyats expressament per al projecte. També ho és, un disseny de l’arquitecte Esteve Torres Pujol, la barana de l’escala, una peça original feta de barres de fusta de diferents seccions col·locades de manera alternativa per donar-li un ritme singular i reforçar la seva centralitat. El ritme també el trobem a les bigues de fusta que travessen el pati com una pèrgola a doble alçada.
La façana que amaga una llar: una mesura per guanyar un pati, llum i privacitat
Casa Julià Oriola (Ciutadella de Menorca). Estudi E. Torres Pujol
Si les aparences són enganyoses, les façanes també ho poden ser. Qui transiti per Ciutadella i vegi la façana blanca i nua de la casa Julià Oriola, amb només una porta de garatge de color taronja i un forat rodó a dalt a la dreta, segurament pensarà que allò és un aparcament. S’equivocarà. De fet, el primer que diuen des de l’Estudi E. Torres Pujol, gabinet d’arquitectura amb seu a Palma que és el responsable d’aquest projecte, és que això “no és una cotxeria”. Asseguren que qui hi viu –perquè es tracta d’un habitatge unifamiliar– poques vegades hi ha entrat el cotxe. En aquesta casa, la façana que es veu des del carrer és un mur, una doble façana, la paret que dona entrada a un pati o un porxo que precedeix la casa pròpiament dita.
Sí, és més precís parlar d’un porxo d’accés, perquè de la part del darrere del mur de la façana del carrer surten unes bigues de fusta que l’uneixen amb la segona façana, la de l’habitatge, creant una pèrgola de doble alçada sobre un espai per a molts usos: jugar, sopar, deixar-hi les bicicletes, estar o fer-hi exercici. En tot cas, aquest porxo que precedeix l’edifici principal de la casa té una raó de ser que excedeix en molt aquestes funcions. L’arquitecte Esteve Torres Pujol confessa que aquest porxo és, de fet, “el leit motiv on va començar tot”. I explica que la casa es va fer recular set metres respecte del mur del carrer perquè amb aquest espai la llar guanyava una privacitat total, podia tenir unes obertures molt més generoses, per la qual cosa l’interior multiplica la lluminositat, alhora que es crea un filtre tèrmic. Encara més, la casa i els qui l’habiten guanyen en salut, perquè la primera façana atura la pol·lució del trànsit al carrer, i la ventilació creuada, molt generosa en aquesta llar, es fa amb un aire molt més net. Per tot això, la casa Julià Oriola de l’Estudi E. Torres Pujol va rebre l’any passat el Premi d’Arquitectura de Menorca que atorga el Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears (COAIB) per a les obres acabades entre 2018 i 2022.
Un solar estret i llarg
Situada en un solar estret i llarg, la casa Julià Oriola, entre mitgeres i amb una amplada de només 6,5 m, pot ser també un porxo en si mateixa. Bé, almenys ho pot ser la planta baixa. Quan ve el bon temps, les dues grans vidrieres es pleguen com un acordió per convertir l’espai unitari que reuneix la cuina, el menjador i la zona d’estar en una gran porxada del tot oberta al pati del davant i també al jardí del darrere.
És, la planta baixa, un sol espai en el qual el blanc que domina en tota la construcció conviu amb el color terra ataronjat de les rajoles hexagonals, unes peces de fang que eren molt tradicionals als palauets, sobretot de Maó, i que a la casa Julià Oriola de Ciutadella les trobem unificant tot el paviment però també les parets dels banys. És un punt de materialitat en una casa força simple en aquest sentit. Com ho és també, l’encofrat dels sostres, que es va deixar tal qual va sortir de l’obra. O ho és la fusta de la cuina i de la barana de l’escala.
Precisament, l’escala, de xapa plegada i dos trams entre plantes, ocupa una centralitat a la casa i es converteix en el nucli d’una edificació que té planta baixa i dos pisos més, i que, des d’aquest lloc central, actua no només d’element de relació entre les diferents alçades, sinó també de distribuïdor en cadascuna de les plantes, evitant-hi els passadissos. A la planta baixa, sota el segon tram de graons, s’allotja la gelera i el rebost per a la cuina amb illa. A dalt, el dormitori principal amb el seu bany i terrassa, un vestidor i un despatx també amb la terrassa pròpia conformen la planta primera. A la segona, la feina i l'afició: és el lloc del taller per a la creació artística. Tot plegat, una casa pràctica que permet viure cap a dintre i poder fer vida sempre a fora.