Fainé i Oliu, els últims banquers d’una època

BarcelonaSi l’any 2007 s’hagués fet una foto de família dels principals banquers d’Espanya, a la imatge hi haurien aparegut dos executius catalans. Eren Isidre Fainé (Manresa, 1942) i Josep Oliu (Sabadell, 1949). El primer era president de la Caixa de Pensions (quan encara era una caixa d’estalvis) i el segon ostentava el mateix càrrec al Banc Sabadell. En aquell moment, poc abans de la Gran Recessió, tots dos tenien una sòlida trajectòria i estaven en un moment de plenitud professional quan s’acostaven al llindar de la jubilació estàndard: Fainé tenia 65 anys i Oliu s’encaminava cap als 59. Si la mateixa foto de família la féssim ara, 15 anys després, dels banquers d’aleshores encara en trobaríem dos a la imatge: el mateix Fainé, que farà 80 anys al juliol i presideix la influent Fundació Bancària La Caixa, i Oliu, que ara en té 72. I res no indica que pensin en deixar-ho.

A finals del mes de febrer, en una reunió del patronat de la Fundació Bancària —que és màxima accionista de CaixaBank i decisiva també a Naturgy, Telefónica o Cellnex— es va pactar la renovació del patronat. I allà es va aprovar la continuïtat de Fainé en el seu actual despatx, el que més poder ostenta a Catalunya, durant quatre anys més, fins que en tingui 83. També s’hi va aprovar l’entrada de dues figures com Pablo Isla (expresident d’Inditex) o José María Álvarez-Pallete, actual president de Telefónica. En els dos casos van entrar per cobrir les vacants d’històrics que no podien continuar per raons d’estatuts, com són Salvador Alemany (president de Saba) i César Alierta (predecessor d’Álvarez-Pallete).

La normativa de la Fundació La Caixa divideix en tres grups els seus patrons i dos d’ells tenen una limitació temporal al càrrec. N’hi ha que poden ser patrons un màxim de dos anys i n’hi ha que tenen el límit en 12 (tres mandats de quatre anys), entre els quals es comptaven Alemany i Alierta. Però un tercer grup, el dels que tenen experiència financera, no fixa límit de temps. És aquí on la Fundació emmarca Fainé i altres figures del patronat com Juan José López Burniol, vicepresident de l’entitat; Isabel Estapé; Asunción Ortega, o Javier Godó.

Fonts de la fundació van confirmar a l’ARA que no hi ha cap pla de successió previst per al financer de Manresa, en la que és una qüestió delicada i que sovint genera tensions en les grans empreses. El mateix Fainé va respondre de manera contundent a un periodista que l’abril del 2017 li va preguntar, atesa la seva edat, per la jubilació. “Si vol sortim vostè i jo a la Diagonal i fem una cursa”, li va dir.

Oliu, 32 anys a la cúpula

La mateixa pregunta va haver d’afrontar Josep Oliu ara fa deu dies. Un periodista li va demanar si tenia plans per plegar i el president del Sabadell li va respondre amb una pregunta: “Sap quant de temps fa que soc president?”, li va dir. I ell mateix es va respondre. “De president porto 22 anys i, si hi sumo l’etapa de conseller delegat, 32”, va respondre el banquer, fill d’un altre president de l’entitat catalana amb seu a Alacant. I després de fer la puntualització, va voler deixar clar que no té cap pressa per plegar: “No tinc cap intenció de deixar la presidència mentre el consell cregui que és necessària la meva presència”. 

Fonts del Sabadell recorden que el model de governança que aplica l’entitat és el que demana el regulador. “Els presidents no executius són el model que promou el BCE en les seves recomanacions de millors pràctiques”, expliquen des del banc. A més, en aquest cas els estatuts també juguen a favor de la continuïtat del president del banc. Si fos president executiu, la normativa interna del Sabadell fixa una edat límit de jubilació als 75 anys. Però des de l’any passat, arran dels canvis després de la profunda crisi que va patir el 2020, Oliu va delegar les funcions executives en el nou conseller delegat, César González-Bueno, en el que va ser una transició difícil per al banquer català però que li ha permès, això sí, no tenir limitació de temps al càrrec.

Pel que fa a la seva retribució, Fainé no cobra sou com a president de La Caixa —sí que ho fa per altres càrrecs—; Oliu va cobrar en l'últim any com a president executiu, el 2021, 1,7 milions de sou i 7,4 de remuneracions del seu pla de pensions. 

Val a dir que ni Fainé ni Oliu han tingut pressió interna per deixar el càrrec. La situació a La Caixa i el Sabadell és ben diferent de la que es viu des de fa mesos a Unicaja, on Braulio Medel (74 anys) ha blindat la seva continuïtat com a president aquesta setmana de la seva fundació votant-se a si mateix. Un dels patrons, segons va revelar El Confidencial, li va retreure que havia perdut una oportunitat “ètica i estètica” de fer un pas al costat.