La família que es va fer d'or venent les mítiques galetes Maria: qui són els Fontaneda?
Un confiter castellà va arrencar el negoci que en les últimes tres dècades ha passat d'una multinacional a una altra
Al capdamunt d'un turó de 970 metres hi ha el Castillo de Aguilar de Campoo. És un conjunt romànic que encara conserva bona part de l'estructura original: unes quantes torres, els murs laterals i una entrada de mig arc. Al llarg dels segles, pel voltant seu s'hi han passejat reis com Pere I de Castella i marquesos com Garci V Fernández Manrique de Lara, però la falda del castell també ha vist créixer una dinastia ben diferent: la dels Fontaneda, la família per excel·lència del món de les galetes a Espanya. En aquest poblet de Castella i Lleó, un jove confiter va saber convertir la recepta britànica de les galetes Maria en el seu bitllet daurat cap a l'èxit. Es deia Eugenio Fontaneda. El 1881 va començar a enfornar pastissets i brioixos a casa seva; 143 anys després, el seu cognom encara és el rei dels lineals de galetes dels supermercats catalans. Com s'ho va fer per convertir el negoci artesà en un imperi que, a principis dels 2000, va arribar a moure més de 60 milions d'euros?
El primer pas endavant el va fer el 1920. Amb els estalvis, va comprar una petita nau a Castillo de Aguilar del Campoo i hi va traslladar la producció. D'allà en van sortir les primeres galetes Maria d'Espanya. La llegenda diu que les va anomenar així en honor a la seva neta, però l'origen del nom i de la recepta són britànics: es van inventar per al casament del duc d'Edimburg amb Maria Aleksàndrovna, el 1874. Fontaneda va omplir-ne carros i les va distribuir per les contrades de Santander, Castella i el País Basc. Van tenir molt d'èxit: quinze anys més tard, ja sota la batuta del fill del fundador, la fàbrica tenia en marxa cinc forns.
El sotrac de la guerra
El 1936, amb l'esclat de la Guerra Civil Espanyola, la producció va estroncar-se. Ara bé, les vaques magres van durar només quatre anys: la victòria de Francisco Franco va jugar-los a favor. Els Fontaneda van saber guanyar-se el favor del dictador i aconseguir tenir accés a matèries primeres que escassejaven. També van aconseguir beneficis legals per cultivar la seva pròpia canya de sucre a Jerez de la Frontera. Amb tot aquest impuls, a mitjans del segle XX Fontaneda ja era la principal marca de galetes d'Espanya. A tots els rebostos n'hi havia sempre un paquet.
Durant la dècada del 1950 els Fontaneda van invertir molt per renovar la maquinària, fixant-se sobretot en les fàbriques de galetes dels Estats Units. La Comissió Nacional de Productivitat Industrial franquista els va pagar el viatge perquè s'inspiressin en el procés productiu nord-americà. Malgrat que un incendi els va arrasar part de la nau el 1958, la família va refer-se'n. Amb la tercera generació al capdavant, l'empresa va encarar la recta final del segle amb bones perspectives, fins que el 1990, la crisi va sacsejar-ne els comptes.
El valor de la marca
El 1996, els números no quadraven. La construcció d'una fàbrica nova a Seseña (Toledo) no estava donant el rendiment esperat. A Aguilar de Campoo, amb un context econòmic advers, les altres empreses de galetes que s'hi havien instal·lat seguint el rastre de Fontaneda havien acabat tancant, excepte Gullón. El 1996, els descendents d'Eugenio Fontaneda van vendre la marca al colós nord-americà Nabisco per 4.500 milions de pessetes. La multinacional buscava guanyar pes a Espanya, on ja controlava Marbú, Artiach, Brands Portugal i Carcesa. Un any més tard, la tabaquera Philip Morris va treure el telonari i va comprar Nabisco i United Biscuits (UB). La fusió va condemnar la plantilla espanyola a un calvari d'acomiadaments, protestes sindicals i vagues.
El 2002, la marca Fontaneda no aixecava el cap i UB va ordenar el tancament de la fàbrica. Les galetes van passar a produir-se a Montornès del Vallès fins al 2006, quan el gegant Kraft Foods es va menjar els negocis d'UB a Espanya. Avui, qui comercialitza les Fontaneda amb èxit és Mondelez. "Han sabut veure com un actiu el valor de la marca", explica Josep Maria Espinet, professor de l'àrea de comercialització de la Universitat de Girona. "Els seus productes transmeten qualitat i tradició, però també un record: l'eslògan Qué buenas son, las galletas Fontaneda".
-
1881
Eugenio Fontaneda comença a fer els primers pastissets i brioixos.
-
1920
Construeix una nau per fabricar les galetes Maria, que es popularitzen ràpidament.
-
1936
La guerra estronca el negoci, però la bona sintonia amb Franco l'impulsa de nou.
-
1950
Els Fontaneda viatgen als Estats Units i renoven la maquinària.
-
1996
La crisi econòmica aboca l'empresa a la venda: passa a mans de Nabisco.
-
2002
Enmig de vagues i protestes, Fontaneda tanca la fàbrica i desplaça la producció.
-
2024
Després de diversos canvis de mans, la marca ha ressorgit amb Mondelez.