La familiarització
L’escola bressol és una llar on establir vincles, no un espai al qual l’infant ha d’adaptar-se
La tria d’escola bressol és una decisió molt important que prenen les famílies i són elles, abans que els mateixos infants, les que hi estableixen el primer contacte, començant per les jornades de portes obertes, seguint amb la inscripció i matrícula i acabant amb la primera trobada amb l’educadora de referència. Per tant, és imprescindible treballar conjuntament amb la família en una mateixa línia i des del primer moment per garantir que la seva participació durant tota aquesta etapa educativa sigui real i efectiva, ja que és una etapa fonamental pel ple desenvolupament de l’infant a l’escola.
Els primers dies d’entrada d’infants i famílies a l'escola bressol són essencials, i se n’ha de fer sempre una reflexió molt acurada, atès que aquests primers moments són claus per establir vincles i sinergies entre totes les parts. A més, aquest instant ens reclama fer una distinció terminològica important, entre adaptació o familiarització. La paraula adaptació suggereix que és l’infant qui ha de modificar qui és per ajustar-se a l’escola, als nous ritmes, a les educadores i als nous adults que l’acompanyaran; mentre que el mot familiarització ens porta a parlar de l’escola bressol com aquell espai que esdevindrà una llar, un entorn on establir vincles entre l’infant, la família i les educadores i educadors.
El procés de familiarització, que ateny tant els infants com les famílies, no es pot circumscriure a un espai de temps concret, atès que són diversos els factors que influeixen en el fet que els vincles s’estableixin i enforteixin en un període més o menys curt. Per exemple, que la família disposi de temps per acompanyar al seu fill en aquests moments és un element que facilita aquest procés. Per aquest motiu, entre molts d’altres, cal donar un lloc prioritari a la família perquè se senti part del projecte, acollida, escoltada i valorada. Generar un clima de benestar amb les famílies en què puguin compartir les seves emocions, dubtes i angoixes afavoreix la comunicació, que és vital tant en aquests primers passos com durant tota l’estada a l’escola bressol.
Cal tenir present que l’entrada a l’escola acostuma a ser per a l’infant la primera separació física, afectiva i temporal del nucli familiar en un nou espai amb persones noves. Un canvi i una ampliació important del seu entorn, on descobrirà noves relacions, noves emocions i nous coneixements i aprenentatges. L’infant necessita, en aquest procés, de l’acompanyament professional i expert de l’adult, ja que poden aparèixer emocions com l’enyorança o la tristesa i han de ser recollides (conjuntament amb el nen o nena), identificar-les, anomenar-les i acompanyar-les, sempre amb una mirada individualitzada. Cada infant ho viu i expressa de manera diferent: alguns ho fan amb el plor, d’altres redueixen la gana, l’estona de dormir o simplement l’aparició de la tristor es produeix més endavant. Escoltar l’infant i empatitzar-hi des d’una mirada respectuosa és del tot indispensable per acompanyar-lo en aquest procés.
Els professionals de l’educació adreçada a la petita infància són els grans responsables d’estar al costat de l’infant i les famílies en aquest procés de familiarització. Fent-ho amb professionalitat, coneixement, proximitat i empatia, l’infant se sentirà segur i confiat respecte si mateix, els altres i el món que l’envolta. En definitiva, serà un infant obert a nous aprenentatges que, a la vegada, facilitaran el seu desenvolupament afectiu, cognitiu i emocional.
Rosa Garcia Roura és educadora infantil i membre de l'equip de Comunicació i Innovació pedagògica de Cavall de Cartró, una entitat centrada en acompanyar en el seu desenvolupament educatiu, emocional i social infants i adolescents d'entre 0 i 16 anys i les seves famílies.