Fàtima Llambrich: "El vi no té generació"

El vi, a part de relacionar-se amb alegria i celebració, també pot tenir una doble cara de misteri i foscor. Com a persona que fa anys que treballa en successos, trobes que aquesta connotació del vi està justificada?

— A mi m'agradaria diferenciar-ho. El vi ens dona bons moments. Recordo de menuda que els meus pares teníem molta vinculació a un treballador del celler de Juvé i Camps i sempre que ens trobàvem era una festa. Per sort, penso que el vi el tenim vinculat amb bons moments, a colla i a festa, sense necessitat de ser cap celebració. Però sí que és cert que pot tenir aquesta altra cara. Els excessos, i no especialment el vi, és cert que van associats a més agressivitat, tal com demostren els estudis sobre toxicitat. Però això no és el comú, és l'anomalia.

Has comentat que tens records d'infantesa on el vi era present en trobades socials: no t'imagines prendre vi en solitud?

— Jo sola no en prenc. No vull dir que no ho hagi fet mai, però no tinc tendència a beure vi en els àpats quotidians. En canvi, soc molt de vi blanc i mai falla en trobades amb amics. No només m'agrada, sinó que també se'm faria estrany que no hi hagués vi a la taula. El vi també fa molt com a regal. Recordo que a mon pare, que ara ja és mort, alguna vegada per Reis o per l'aniversari li regalava dues o tres ampolles de vi i sempre n'hi colava una de blanc. Llavors em deia: "El blanc no m'agrada tant". I jo pensava: "Aquesta està més pensada per a mi". És justament això, quan regales vi és sempre amb la intenció de compartir moments, connecta persones al voltant de la taula.

Les vegades que regales vi, a on el compres?

— Prefereixo anar a una vinoteca, si soc a Barcelona, doncs a Barcelona, i si soc a l'Ametlla de Mar, doncs allà, que també tenim més d'un lloc. Intento no anar als supermercats, encara que és cert que hi ha molta varietat també.

Vincules el vi amb la gastronomia?

— Home i tant! Va tot associat. Un plat d'arròs a la cassola amb una mica de vi passa millor. Vi a seques se'm faria estrany i em costaria. Però, per exemple, jo algunes temporades tinc addicció a la Coca-Cola i moltes vegades quan surto i he quedat amb amigues em demano un vi per no demanar-ne una i així evito tant de sucre industrial. Potser llavors no estic menjant res. També quan amb la família fem un vermut, que a mi no m'agrada, recorro al vi blanc.

Dins de totes les trobades socials on el vi és present, recordes algun brindis en concret?

— No en recordo cap en concret, però sí situacions. Sobretot a casa mons pares, amb una taula amb molta gent, els més vells de la família, els pares, els més joves i menuts, això és molt bonic. Ho recordo especialment de festes majors de la Candelera, que sempre és una excusa perquè vingui tothom. També amb els amics moltes vegades brindem per la salut. Penso que és molt necessari fer-ho, perquè no cal que ens hagi passat res fantàstic per fer un brindis, perquè al final el més fantàstic que ens passa a la vida és que continuem vivint. No vull ser dramàtica, però per a mi és així.

En aquest cas el vi també funciona com un punt de connexió entre generacions.

— Absolutament. Fins i tot com a conversa, perquè el vi no té generació. La conversa permet que els més joves de la casa, com els més grans, poden portar-ne una tots a l'una. Jo no hi entenc de vins, però la gràcia està en el fet que tots tenim paladar i sabem què ens agrada i què no i amb això ja n'hi ha prou per parlar-ne sense pretensions.

I a tu com t'agrada el vi?

— Soc més de blancs afruitats, sense arribar a ser molt dolços. Però després, a l'hora de la veritat, em bec el vi que em posin. Molt dolent hauria de ser perquè digués que no m'agrada.

I el cava? Abans has parlat que a casa teníeu vinculació amb algú del celler de Juvé i Camps.

— Tampoc hi entenc, però també tinc paladar. L'Antonio, de Juvé i Camps, que va morir a la pandèmia, va estar tota la vida treballant al celler i sempre portava ampolles a casa. A casa, d'aquelles ampolles, sempre en dèiem "del cul ample", perquè no són les habituals, tenen una forma diferent. Després de tant de temps només bevent aquest cava, les poques vegades que en prenc vull que sigui de Juvé i Camps, perquè per a mi el cava té aquell gust concret. És clar que hi ha altres caves bons, però és un record indissociable.