La febre dels clubs de lectura infantil

BarcelonaDes de Les bruixes de Roal Dahl fins a les històries d'Isadora Moon, passant per Els cinc van de càmping d'Enid Blyton o Hotel Winterhouse de Ben Guterson. El primer llibre que comenten els quinze nens i nenes que conformen el club de lectura infantil de la biblioteca Jaume Fuster de Barcelona l'han escollit ells i se l'han hagut de llegir de la primera a la segona sessió. Entre els títols, hi ha novetats i clàssics, però també grans descobertes i edicions més comercials. Hi ha gustos per a tot, i per això, de fet, es fa aquesta activitat. Cadascun dels participants presenta el llibre als seus companys i el puntua. Els que més interès –i rialles– generen són els més escatològics, però tots els serveixen per parlar de llibres en un entorn no escolar i, així, conèixer nous autors i noves històries.

Per la següent sessió, s'enduen feina: tots llegiran El segrest de la bibliotecària, de Margaret Mahy i així podran comentar-lo i contrastar opinions. És una altra manera de plantejar la sessió, tal com explica el conductor del club, el dinamitzador de lectures Joan de Boer, l'objectiu final és que nens i nenes lectors puguin parlar de llibres. "És bonic", diu De Boer, "perquè venen de diferents escoles i es troben aquí un cop al mes".

Aquest club de lectura és un dels divuit grups infantils, d'entre vuit i dotze anys, que s'ofereixen a les biblioteques de Barcelona, a més dels nou juvenils. En total, se'n fan 27, set més que el curs passat. Segons explica Laura Pla, coordinadora dels clubs de lectura, els grups s'organitzen en funció de les necessitats de cada barri i és el mateix bibliotecari que ha de detectar-les per donar el servei que demanen o requereixen les famílies. "Al Bon Pastor o al Carmel tenen necessitats diferents que a l'Esquerra de l'Eixample", exemplifica Pla. L'important, insisteix, és que el personal de la biblioteca s'aproximi al territori per oferir allò que es busca. Si algun any no surten, es poden recuperar el curs següent.

Darrere el foment de la lectura

Els clubs de lectura no tenen altre objectiu que fomentar l'hàbit lector entre joves. "Està clar que promocionar la lectura i potenciar l'esperit crític és l'ADN de les biblioteques", diu Pla. Però, a més, també es vol crear un espai de democratització de l'accés a la cultura amb un vessant lúdic que abandoni la idea de la "lectura obligatòria". En aquesta línia, De Boer també veu que aquesta lectura és "més lliure" als clubs que no pas a les escoles i obre noves possibilitats. Per Pla, nens i nenes han de veure que es pot "llegir per gaudir" i els ajudem a "connectar" amb aquest plaer. La coordinadora defensa que els clubs han d'estendre la idea que llegir és una activitat divertida que, a més a més, els ajuda a tenir millors resultats acadèmics. "Si tens un llibre, tens mitja vida: no costa diners i enriqueix un munt", conclou la coordinadora.

L'obertura cap a noves lectures és un dels beneficis que destaca la bibliotecària Geòrgia Cabrero, que alerta que els llibres que acostumen a "atrapar" nens i nenes tenen "unes qualitats més comercials que no pas literàries". Creu que si no s'obre el ventall de lectures "de forma exponencial", és probable que "el recorregut lector de l'infant acabi molt aviat i es doni abandonament lector". Cabrero s'encarrega de la biblioteca de Vilanova de Bellpuig, que fa poc més d'un any ha renovat els espais i, amb aquesta renovació, ha impulsat diverses activitats de foment de la lectura com, precisament, un club infantil. Ha començat amb aquesta franja d'edat "per anar sembrant". Al poble n'hi ha un d'adults des del 2006, però aquesta opció encara no hi era. "No ha costat gens, s'han apuntat nou infants i això és tot un èxit per un poble petit", admet Cabrero, que ho veu com "tota una oportunitat". A més dels beneficis habituals, Cabrero encara en veu un altre: tots han de fer un esforç per comunicar en públic, cosa que pot ser "de gran ajuda per a les seves vides i en qualsevol altre àmbit".

El club infantil ha de ser la pedrera d'un futur club de lectura juvenil, a partir de dotze anys. És una franja d'edat, diu Cabrero, que costa més arribar-hi més per desconfiança cap al format i a l'espai que no pas perquè els adolescents no llegeixin. "Si el grup ja es coneix i s'hi ha creat bon ambient –diu Cabrero– és més probable que continuï". De fet, la bibliotecària creu que pot ser un espai molt bo per expressar opinions i fomentar el diàleg entre els joves i, alhora, trencar amb el prejudici que els joves no llegeixen.