Família

És real la 'síndrome de la germana gran'?

Algunes persones pensen que l'ordre de naixement determina com som i com ens relacionem

Catherine Pearson / The New York Times
4 min
Germana Gran

En un vídeo de TikTok amb sis milions de reproduccions, Kati Morton, una terapeuta familiar i de parella de Santa Monica (Califòrnia), fa una llista dels senyals que, segons ella, poden ser indicadors de la síndrome de la germana gran.

Entre ells hi ha: una sensació profunda de responsabilitat envers la família, la tendència a complaure la gent i un ressentiment envers els seus germans i pares. A la plataforma X, abans coneguda com a Twitter, hi ha una publicació que s'ha fet viral que pregunta: “Ets feliç o ets el germà gran i, a més, dona?”. En aquests moments, les filles grans són el centre d'atenció, almenys a internet, amb mems i articles d'opinió que donen una sensació de reconeixement a les germanes grans responsables i aclaparades d'arreu. Però fins i tot els professionals de la salut mental com Morton ―que és la petita de la família― alerten sobre donar massa importància a la psicologia de l'ordre de naixement dels germans i a la idea que condiciona la personalitat o els resultats a llarg termini. “La gent diu que «Això ho és tot!». I altres persones diran: «No n'hi ha proves»", comenta Morton, i assenyala que la síndrome de la germana gran (que en realitat no és un diagnòstic de salut mental) pot tenir tant a veure amb les normes de gènere com amb l'ordre de naixement. "Tots busquen comprendre's a si mateixos i sentir-se compresos, i aquesta és només una altra de les pàgines d'aquest llibre".

Què diuen les investigacions sobre l'ordre de naixement

Molts de nosaltres coneixem els estereotips: els fills grans són fiables i tenen grans èxits; els del mig són sociables i rebels (i ignorats); i els petits són encantadors i manipuladors. Certament, els estudis han descobert vincles entre la participació que un té en funció del número que ocupi a la família i diversos resultats, entre ells el rendiment escolar i el coeficient intel·lectual (tot i que les puntuacions no són necessàriament indicadors fiables de la intel·ligència), la tolerància al risc financer o fins i tot la participació en esports perillosos.

Però molts estudis s'han concentrat en un moment determinat, adverteix Rodica Damian, una psicòloga social i de la personalitat que treballa a la Universitat de Houston. Això vol dir que els germans grans podrien semblar més responsables o fins i tot més intel·ligents només perquè en aquell moment eren més madurs que els seus germans, comenta Damian, i afegeix que en la major part dels estudis d'ordre de naixement, la mida de les mostres ha estat relativament petita. En anàlisis més grans, la relació entre l'ordre de naixement i els trets de personalitat sembla molt menys sòlida.

Un estudi del 2015 amb més de 20.000 persones a Alemanya, el Regne Unit i els Estats Units no va descobrir cap vincle entre l'ordre de naixement i les característiques de personalitat, encara que els investigadors sí que van trobar proves que els fills grans tenen un petit avantatge de coeficient intel·lectual. Damian va treballar en un altre estudi a gran escala, també publicat el 2015, que va incloure més de 370.000 estudiants d'escola secundària als Estats Units. Aquest va revelar petites diferències de personalitat i intel·ligència, però eren tan petites que pràcticament no van tenir importància, assenyala Damian, que admet que les pràctiques culturals, com l'herència de propietats o negocis (que poden passar al primer fill), afecten la manera com l'ordre de naixement influeix sobre la dinàmica familiar i la funció dels germans.

Tot i aquests resultats, no hi ha manera de convèncer alguns germans que insisteixen que l'ordre del seu naixement va predestinar la funció que tenen dins de la família. Després d'haver publicat el seu estudi, Damian va participar en un programa de ràdio en què l'audiència feia trucades. Les línies es van saturar amb trucades d'oients que estaven felices de dir-li com n'eren d'esbiaixades les conclusions. “Algú deia: «Estàs equivocada! Soc el gran i soc més responsable que els meus germans!». I, després, algú trucava per dir: «Jo vaig néixer després i soc més responsable que els meus germans!»", comenta Damian.

Què diu l'experiència personal

Sara Stanizai, una terapeuta familiar de Long Beach, Califòrnia, dirigeix un grup virtual amb reunions setmanals en què els participants reflexionen sobre la manera com creuen que els ha afectat l'ordre del seu naixement i com aquest podria continuar intervenint en la vida sentimental, les amistats i la trajectòria professional. Aquest programa va ser inspirat per l'experiència de Stanizai com a germana gran en una família afganoamericana, en què sentia que era “paternalitzada” i que tenia “massa responsabilitat” sobre els seus germans perquè era gran i també perquè era dona.

Tot i que Stanizai reconeix que les investigacions al voltant de l'ordre de naixement són heterogènies, li sembla útil que molts dels seus pacients reflexionin sobre l'ordre del seu naixement i de com creuen que pot haver influït en la vida familiar, sobretot si s'han sentit acorralats o aclaparats per certes expectatives. Els seus grups de teràpia passen un cert temps reflexionant al voltant de preguntes com: Com em veu la meva família? Com em veig a mi mateix? Podem parlar de les diferències segons els nostres punts de vista i com aquestes diferències influeixen en la dinàmica familiar? Pot ser que, per exemple, un germà gran esmenti que gairebé sempre és ell qui planeja les vacances familiars. I potser és un germà petit qui se senti pressionat per estar d'acord amb qualsevol cosa que vulgui la resta del grup. Els especialistes coincideixen que és gairebé irrellevant el fet que hi hagi proves o no que l'ordre de naixement determina els trets de personalitat. "Crec que les persones només busquen un sentit per poder-se entendre a elles mateixes –afirma Stanizai–. Els horòscops, l'ordre del naixement, els estils d'aferrament" són uns quants exemples, i afegeix: “Les persones només busquen un conjunt de paraules clau i maneres de qualificar les seves experiències”.

stats