“Tinc amics bastant anormals i els freqüento”

BarcelonaNomés la pandèmia ha estat capaç d'abaixar –una mica– el ritme a Ferran Torrent. "No espereu que em jubili: he estat i soc encara molt actiu. No crec que això canviï", adverteix. Entre Poder contar-ho (Columna, 2019) i Memòries de mi mateix (Columna, 2023) han passat quatre anys, el doble de temps que entre les novel·les anteriors, però l'espera ha valgut la pena. A la seva 23a novel·la, l'autor de Sedaví entrellaça amb habilitat dues trames interconnectades: una transcorre el 1968, i arrenca amb una pintada reivindicativa que té conseqüències ("arma un canyaret", en el saborós vocabulari de l'autor); l'altra, ambientada el 2019, explica el present d'un dels personatges emblemàtics i recurrents en l'obra de Torrent, el falsificador d'art conegut com el Mític Regino.

"M'agrada traçar dues èpoques a les novel·les perquè és una forma de retratar l'evolució de la societat i la gent –afirma–. Així és més fàcil que es vegin les diferències morals, ètiques i arquitectòniques". Els escenaris són, com acostuma a passar en l'obra de Torrent, València i rodalies, que tan a fons va examinar a la trilogia formada per Societat limitada (2002), Espècies protegides (2004) i Judici final (2006). "Pensar és un acte de sabotatge contra el poder, qualsevol poder", diu un dels personatges de Memòries de mi mateix. "Jo, més que fer un sabotatge al poder, me'l miro amb ulls crítics –replica l'autor–. En 50 anys, la vida ha canviat més que els 2000 anys anteriors. Més que evolucionar, però, diria que en algunes coses hem involucionat. La solidaritat d'abans s'ha tornat individualisme. A la novel·la, un dels delinqüents explica a un cap de gabinet per què vota els socialdemòcrates: «Ho faig per evitar revolucions»".

"Si me da un disgusto vomitaré sangre"

Després de carregar amb força contra la corrupció vinculada al PP, Torrent dispara ara cap al Partit Socialista del País Valencià, que va guanyar les últimes eleccions el 2019. "València és la tercera ciutat més gran de l'Estat, però el País Valencià és la tercera autonomia pitjor finançada –diu–. Des de fa uns anys, els polítics valencians es queixen contra el finançament, però mai no es rebel·len". Potser el desencant per l'actualitat política ha esperonat l'escriptor a revisar els anys de l'últim franquisme, que coincideixen amb els de la seva joventut. "La primera pintada que vam fer deia: «Llibertat, amnistia i estatut d'autonomia» –recorda–. Algun graciós hi va afegir: «I una tia cada dia». També pintàvem el nom dels pobles en valencià. Una vegada ens va enxampar la Guàrdia Civil i quan em portaven cap a comissaria vaig advertir que estava malament de l'estómac. En aquella època prenia un medicament que es deia Tagamet. Vaig ensenyar-lo al policia i li vaig dir: «Si me da un disgusto vomitaré sangre»". Gràcies a aquesta argúcia, a Torrent el van tractar de meravella durant les hores preceptives de detenció. O això assegura ara.

L'escriptor ha sabut inocular aquesta mateixa picardia a les seves novel·les. A Memòries de mi mateix, la galeria de personatges que esquiven la justícia és notable: hi ha el Llargo, Felipe, el Gordo, el Messié i, en un lloc d'honor, el Mític Regino. "Els meus herois a la vida són els outsiders, la gent que va a la contra –admet–. És el que jo n'hi dic el segon sistema, personatges que es construeixen universos paral·lels". El Mític Regino es dedica a falsificar art clàssic i contemporani. "Soc fan dels falsificadors –diu–. Amb això no vull frivolitzar amb la gent estafada. Em sap greu per ells, esclar. El que em fascina dels falsificadors és que són artistes que roben l'esperit a un altre artista". També saben fer negoci amb el seu talent imitatiu. "El Mític Regino és un falsificador que intenta ser un playboy, però el context històric l'acaba convertint en un heroi, falsificant documents a favor de la clandestinitat", admet. El personatge acaba topant amb l'espoli nazi d'art.

Torrent destaca el paper del destí a la novel·la: "Pot canviar-te la vida en un minut", sentencia. També l'amistat hi té una importància notable. "És millor tenir bons amics que família –afirma–. La família no la pots escollir. Els amics, sí. Amb una família petita com la meva encara s'hi està bé, però amb una família d'aquelles on els notaris tenen molt a guanyar és més complicat". Si a Memòries de mi mateix els antics delinqüents retirats comparteixen ara residència, Torrent passa bona part del dia acompanyat de les seves amistats de Sedaví. "Tinc amics bastant anormals i els freqüento –diu–. M'ho passo bé amb ells i n'he après moltes coses. Com a persona i com a novel·lista". Torrent ja ha començat a donar voltes a una possible nova novel·la en què el Mític Regino coincidiria en un hotel de València, el Metropol, amb Ava Gardner. "Me l'imagino intentant vendre-li un Picasso fals sense saber que ella és una actriu famosa –avança–. Però això només és un plantejament. Mai no he treballat amb guió, perquè si ho fes m'estalviaria les sorpreses que et dona la mateixa novel·la. D'això te n'adones quan portes 50 pàgines. De cop, els personatges comencen a manar, i tu, com a novel·lista, l'únic que pots fer és seguir-los".