El meu fill no calla

BarcelonaL'eclosió del llenguatge se situa aproximadament en els dos anys, però actualment s'està endarrerint cap als tres anys a causa del ritme accelerat de vida de les famílies i l'ús de pantalles. "Tot i això, la majoria d'infants arriben als tres anys al punt en què es considera que aprenen a parlar, a construir frases i a entendre que es genera una reciprocitat i atenció mútua amb el llenguatge", explica Sylvie Pérez, psicopedagoga i professora col·laboradora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC.

Les tres etapes del desenvolupament del llenguatge

El desenvolupament del llenguatge comença als 0 mesos i es diferencien tres grans etapes: la prelingüística (0-12 mesos), la lingüística (dels 12 als 4 anys) i la de desenvolupament posterior (dels 4 a l'adolescència). Entre els 2 i els 3 anys el vocabulari es dispara de 250 a 900 paraules i permet la formació de frases curtes i l'ús de pronoms personals. Amb 3-4 anys, els nens desenvolupen un llenguatge més social i comencen a interactuar més clarament amb els altres, a descriure objectes, expressar idees i emocions mitjançant frases més complexes. Però entendre l'ús social del llenguatge no fa que l'utilitzin de manera correcta: moltes vegades els infants no respecten, per exemple, el torn de paraula. "Pot ser que, en infants molt xerraires, l'establiment de torns no estigui ben instaurat i sempre sigui «el seu torn»".

Que parlin constantment és símptoma d'algun problema?

"Un nen que no pot controlar l'impuls i que necessita parlar té una qüestió lligada a l'actuació, és intrínseca. De la mateixa manera que hi ha nens que tenen un impuls més motor, de fer coses –de guixar, de pintar, de moure's, de fer activitat–, n'hi ha d'altres que ho canalitzen a través de la paraula", explica l'experta. Que tots els infants parlen és un fet, però n'hi ha alguns en què la seva activitat és molt més intensa i, a vegades, massa protagonista. "Es pot donar en nens molt acostumats a tenir l'atenció de l'adult en el seu joc, molt nerviosos o que siguin poc autònoms, pot ser que estiguin acostumats al fet que sempre sigui «el seu torn»", explica Pérez. Moltes vegades la interacció de l'adult és seguir la seva conversa i només quan està molt sobrepassat el fa callar. "Aquest tipus de situacions fa que els costi entendre que estan fent un ús social inadequat del llenguatge", adverteix la psicòloga. No només la gestió dels torns és important, entendre la comunicació no verbal és un altre de les qüestions relacionades. "No interpreten els gestos, ni els senyals que estan fent els altres, les expressions facials i, per tant, no s'adonen de com estan reaccionant els altres a la seva paraula".

Què poden fer els pares?

Analitzar en quins moments no callen pot ajudar a gestionar i entendre el perquè del seu comportament i les seves necessitats. "Veure si és un tema general i es dona en moltes situacions, si passa en uns moments o amb unes persones en concret. Això ens ajudaria a saber si estan demanant l'atenció, si és una qüestió més de nerviosisme continu, perquè estan en una situació que no controlen i ho gestionen d'aquesta manera, si estan perduts i no saben com generar cert benestar", explica l'especialista, que reconeix que, en qualsevol cas, és "una dificultat en l'autocontrol de l'infant".

Estratègies per ajudar els infants molt xerraires

"Cal parlar-ne amb ells, però també posar-ho a la pràctica i poder demanar espais de silenci". Per exemple, "Un moment", "Ara estic parlant jo" o "Perdona, que t'he tallat" són algunes de les estratègies per fer entendre l'ús social del llenguatge. "Anar introduint l'espera, el no, i no fer cas només en el moment que ells insisteixen. Han de comprendre els torns i l'ús social que té el llenguatge i que no és necessari estar constantment cridant l'atenció, afegeix la psicòloga. Tanmateix, són moltes les veus de mestres i educadors que confirmen que a les escoles bressol s'està detectant un empobriment en el llenguatge dels infants: frases més curtes i vocabulari més simple. "Els nens no parlen, no estan gaire acostumats a ser escoltats. El més habitual és que tinguin dificultats per poder-se expressar, trobar les paraules, desenvolupar el llenguatge i tenir un ús social adequat del llenguatge", adverteix Pérez.