El teu fill no farà amics abans dels quatre anys

SabadellQui més qui menys ha sentit o ha dit en més d'una ocasió que els amics de debò es poden comptar amb els dits d'una mà i que te n'acostumen a sobrar. Les relacions d’amistat tenen nombrosos beneficis: proporcionen benestar, seguretat, equilibri; alimenten la curiositat i ens fan créixer com a persones. Però a quina edat es comencen a fer amics? L'amistat infantil funciona de la mateixa manera que l'adulta?

"Cap als dos anys, veiem que els infants se senten atrets per altres nens i nenes. Sol coincidir amb la seva incorporació a la llar d’infants i als jocs al parc", explica la psicòloga Sara Tarrés, membre del grup de treball en intel·ligència emocional del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC) i autora del blog Mamá Psicóloga Infantil i Les meves emocions al descobert (Salvatella). "Ara bé, però no és fins als quatre, aproximadament, quan es comencen a establir relacions més fortes d’amistat, malgrat que es barallin molt sovint", matisa.

També per als doctors de la UAB Ramon Cladellas i Anna Muro, les veritables amistats se situen a partir dels tres o quatre anys: "Aprenen a començar a gestionar el món que els envolta i a entendre millor les normes socials. A més, hi ha investigacions que mostren com les amistats íntimes de la infantesa els ajuden a augmentar l’autoestima i a contrarestar l’estrès", detallen Cladellas i Muro, professors i investigadors del departament de psicologia bàsica, evolutiva i de l’educació de la UAB i especialistes en adolescència i desenvolupament.

Però, com en totes les etapes de la vida, la de l'amistat evoluciona de manera diferent a mesura que creixem. "Durant la primera infància, el focus de lligam és el joc, mentre que, quan s'és adult, són la confiança i la lleialtat. Els infants no es plantegen en qui poden confiar o qui els pot ajudar en moments complicats: creen connexions a partir del joc i encara no tenen desenvolupada la moral social. Els nens no jutgen: van descobrint el món i van fent lligams amb els altres infants a partir del joc", diferencien Cladellas i Muro. Ara bé, els dos experts també apunten que és en l’adolescència quan la confiança i la seguretat comencen a prendre un lloc més rellevant. "És important sentir que formen part d’un grup o crear relacions en els quals se sentin segurs, estimats i valorats, però encara es relacionen a partir d’interessos comuns i valors compartits", deixen clar.

Tarrés profunditza encara més en les diferències entre els amics d'infància i els de l'edat adulta. En aquest sentit, destaca que en la primera etapa infantil un amic és qualsevol nen amb qui passen l’estona, ja sigui un veí, un company de la llar d’infants, els fills dels amics de la família... "Fins als sis o set anys, els amics són circumstancials", deixa clar. En aquestes edats, afegeix, els valoren perquè els han deixat un llapis, juguen junts, s’ho passen bé plegats, però encara no s’ha desenvolupat el concepte profund d’amistat, en la qual la confiança, la sinceritat, la comprensió, el respecte, la preocupació per l’altre... són la base de les relacions d’amistat adultes. "Tots aquests aspectes encara trigaran a madurar i no serà fins a la preadolescència o l'adolescència que ho comencem a observar realment així", afirma.

La psicòloga desmitifica que les amistats que es fan a la infància durin per sempre, tot i que en alguns casos sí que pot passar: "Ho faran; sobretot, si els implicats continuen residint al mateix poble o barri compartint-hi aficions, jocs i colla. D’aquesta manera, és més probable que, al llarg de la seva relació, estableixin fortes connexions de lleialtat, afecte, suport, confiança i respecte". La mateixa opinió comparteixen els doctors de la UAB, que insisteixen que les relacions "són dinàmiques". "Les persones canvien al llarg de la vida; els seus valors, les seves preferències... El que farà que [les amistats] durin tota la vida dependrà de la proximitat física i comunicativa, així com del desenvolupament de valors compartits".

El millor amic apareix a partir dels sis anys

Però quan apareix el concepte de "millor amic"? No acostuma a ser abans dels sis anys. Segons la psicòloga infantil és una forma de destacar, de confirmar l’afecte que se sent cap a aquella persona. "Amb els millors amics aprenen valors com la confiança, la protecció, el suport; a guardar petits secrets, a compartir... Aprenen a diferenciar entre aquells amb els quals només juguen i fan determinades coses, i aquells altres amb els quals els vincles són més profunds. Els millors amics són clau en la vida de qualsevol nen o nena, i cal que els respectem i que els donem l’espai i la importància que tenen", explica.

I pel que fa a les colles quina importància tenen i quan comencen a formar-se? Segons els dos acadèmics, els grups d'amics serveixen per desenvolupar un sentit d’identitat i pertinença; és com una "família" en la qual l’adolescent projecta les relacions de protecció i seguretat. La psicòloga infantil apunta que es comencen a formar com a tals entre els 9 i els 12 anys dins d’un procés maduratiu individual en el qual els amics cada cop aniran tenint més importància. "El seu punt àlgid el trobem en l’adolescència, quan tenen un paper clau i primordial en detriment dels pares, cosa totalment necessària per a l’òptim desenvolupament dels nostres fills. La funció que té és primordialment socialitzadora", matisa. El fet de crear un grup, afegeix, genera normes, estableix límits, formes de fer, de jugar, de parlar o d’interactuar. "Ser part d’un grup d’amics ajuda a desenvolupar el sentiment de comunitat, però també és important per al desenvolupament de la identitat individual", sentencia.

El trencament d'una amistat

Una altra de les frases que gairebé tothom ha dit durant el cicle d'una amistat és el temut "Ja no t'estic amic". Tarrés la desdramatitza i rebla que el concepte d'amistat va canviant a mesura que els fills creixen. "Canvien d’amics per diferents motius i és necessari que ho facin per trobar el seu lloc d’encaix. A vegades, només és perquè s’ha produït un conflicte que han d’aprendre a resoldre; altres, perquè troben una colla on es troben millor. Tot plegat forma part del procés natural de maduració cognitiva, emocional i social", diu. Sigui com sigui, els experts coincideixen en assenyalar que tant se val si són vells o nous, que la qüestió és que siguin bons amics.