El meu fill pega: Què puc fer?

Hi ha infants que tenen més tendència a pegar que d’altres. Per què ho fan? Segons explica Laura Aut, psicòloga i directora del centre Psilaut, hi ha tres factors clau en aquest comportament: les habilitats de comunicació que presenti l’infant, el seu nivell de tolerància a la frustració i els models de conducta que tingui. “Hem de tenir en compte que els actes agressius es corresponen amb els més instintius, relacionats amb la supervivència humana, i el cervell dels infants està en ple desenvolupament. Fins que no van creixent i madurant, no apareixen capacitats més reflexives i de raonament”.

Perquè apareixen aquestes conductes?

Les conductes agressives, com pegar o mossegar, són habituals i poden aparèixer a partir dels 18 mesos. Al voltant dels 2 anys, s’inicia un període d’autoafirmació i s’inicia el camí de l’autonomia personal i emocional. “Entre els 2 i els 4 anys, els nens tenen molt poca tolerància a la frustració, fet que fa que apareguin conductes poc desitjables, però que indiquen que les coses no passen com ells voldrien”, assenyala Aut, que diu que també és una manera que tenen de provar els límits que els marquen els adults.

Quins motius hi poden haver al darrere d’aquest comportament?

Tot i que el comportament de pegar a altres nens és un comportament normatiu i habitual, indica Aut, els motius més habituals poden ser: l’edat, ja que encara no han desenvolupat el llenguatge; les dificultats lingüístiques que no els permeten expressar-se; una baixa tolerància a la frustració; la impulsivitat; no tenir adquirides les normes de convivència, i no comprendre els límits i les dificultats en l'aspecte emocional i que expressen d’aquesta manera.

Com evitar aquest comportament?

“Potser, més que parlar d’eliminar-lo o evitar-lo, hauríem de parlar més del comportament dels adults vers les conductes dels infants que tenen a càrrec: hem d’acompanyar-los i ajudar-los a gestionar les diferents situacions, actuar com a models, posar paraules als seus sentiments, i ensenyar-los a resoldre els conflictes d’una manera no agressiva”, exposa Aut.

Quines estratègies cal seguir per resoldre aquesta situació?

És important tenir en compte tres moments: l’abans, la situació de conflicte i el després. En l’abans, cal fer referència a la feina feta pels adults, com ara posar límits, ser conscients que són referents de comportament, tenir cura de les necessitats bàsiques dels infants, compartir temps de qualitat amb ells i explicar-los que han de buscar ajuda en situacions que no puguin resoldre per ells mateixos però de manera adient.

Durant el conflicte, Aut explica que cal aturar la situació física “sense violència i amb calma, però amb fermesa”. També cal verbalitzar els límits [“això no es fa”, “no has de mossegar”] i posar paraules a les emocions [“entenc que estiguis enfadat perquè t’ha pres la joguina”]. També cal protegir i mantenir la seguretat física del nen i dels altres. “Quan tornem a la calma, cal posar paraules a la situació, conèixer els detonants, facilitar alternatives per resoldre les diferents situacions i explicar contes on es resolguin situacions semblants a les que pot viure l’infant”.

Laura Aut també diu que l’adult no pot reaccionar mai de manera similar a la de l’infant per solucionar la situació ni intentar raonar amb ell quan encara està alterat. Tampoc ha de fer-li reflexions complexes que no pugui entendre ni posar càstigs o conseqüències desproporcionades amb la situació que ha provocat el conflicte. En tot cas, cal consultar amb un especialista si les conductes agressives són gaire habituals o no es corresponen amb l’edat o amb situacions especifiques, com ara canvis d’escola o en dols.