El consultori
Suplements27/05/2023

El meu fill s’emporta a casa pals, pedres i tot tipus d’objectes. Per què ho fa? Cal evitar-ho?

Els experts asseguren que fins als 6 anys la conducta d’emportar-se coses o, fins i tot, robar coses dels altres no té cap transcendència, perquè l’infant encara no té definit el sentit del que és propi i del que no

Pals del bosc, petxines de la platja, una goma de cabell trobada al pati de l’escola o una capseta curiosa de casa l’àvia. Objectes diversos capten l’atenció dels infants ja sigui per la forma o el color. La troballa, a més, els desperta un seguit d’emocions lligades al moment; per això volen quedar-se’ls. Segons la psicòloga, Anna Masnou, podria resumir-se en el fet “s’ho han passat tan bé que s’emporten una part de l’experiència amb ells. Hi ha una intenció emocional. No volen desvincular-se del lloc”. Però no sempre es podran endur tot tipus de coses, i pot ser que apareguin les habituals enrabiades i, en conseqüència, els dubtes sobre com gestionar la situació de la millor manera possible.

Són objectes absurds?

Tot i que per a l’adult allò que vol la criatura pot ser del tot “innecessari”, per a ella pot ser un tresor. Amb “una pedra es poden fer mil coses: jugar-hi, apilar-la, fer construccions, caçar...”, admet Masnou, que reivindica que emportar-se objectes ja ve de lluny. “Estem programats per guardar coses interessants. Érem nòmades i recol·lectors. T’ho emportaves perquè ho feies servir després. És un instint pur”, assegura.

Cargando
No hay anuncios

Com li diem que no?

Els experts recomanen no estar sempre dient que no. “Si ja tenim moltes pedres a casa, podem suggerir que agafi fulles per planxar-les a dins d’uns llibres i després plastificar-les”, apunta la psicòloga. Aquesta especialista recomana, sobretot, “connectar amb l’emoció de l’infant” i “la importància que té per a ell aquella cosa”. També creu que davant del problema cal posar-hi imaginació: descriure una situació futura els ajuda a calmar-los quan s’enfaden. “Que bonic seria tenir aquesta nina a casa. Ens faríem un fart de jugar amb ella. Però no pot ser. La deixem aquí i així un altre dia que tornem, la podrem gaudir”, concreta. Cal mesurar què s’agafa. “Si una cosa li agrada molt, podem deixar que se l’emporti i després posar-la a la caixa dels tresors, però també estarà bé deixar-la perquè altres persones puguin gaudir-ne”.

Cargando
No hay anuncios

Per què cal explicar-li?

Dir només “no i punt” no funciona. Masnou n’explica el per què: “Els infants necessiten sentir que els dediquem atenció i els acompanyem en el seu malestar”. Explicar-li el motiu requerirà, segurament, més temps, però “al final ho acabarà entenent”, exposa aquesta psicòloga, que destaca que emportar-s’ho tot a casa també és un tema de consciència mediambiental. “Si tothom s'endugués qualsevol element natural malmetríem l’ecosistema. Les petxines ajuden a la regeneració de la sorra marina”, afirma. Ignorar els infants davant d’una enrabiada tampoc és la solució. “Al revés, cal fer-li cas. Així interioritzarà la idea que t'importa com se sent i que, tot i que no canviïs la decisió, connectes amb el seu malestar i l'acompanyes”, diu Masnou. I encara s’hi val menys a fer xantatges i, a sobre, amb coses poc saludables. “El suborn és una solució ràpida, però no resoldrà la conducta. El proper dia esperarà un altre suborn”. Millor elogiar-lo. “Però si l'elogiem, és preferible elogiar la conducta, no pas la persona”, indica.

Cargando
No hay anuncios

Quan es pot convertir en un problema?

Els experts asseguren que fins als 6 anys la conducta d’emportar-se coses o, fins i tot, robar coses dels altres no té cap transcendència, perquè l’infant encara no té definit el sentit del que és propi i del que no. A partir d’aquesta edat, però, ja tenen clar el concepte i són conscients del que fan; per tant, és quan ja es podria parlar de robar, especialment si l’actitud esdevé un hàbit. Aleshores caldria avaluar-ho amb un especialista, perquè podria ser fruit de situacions d’estrès o d'angoixa.