La filla d'esclaus que va donar feina a 40.000 persones de raça negra

En aquesta sèrie titulada Homenots i donasses hem tractat una gran diversitat de perfils: des de grans empresaris que van néixer en famílies adinerades perquè els seus ancestres havien edificat imperis empresarials, fins a veritables self-made men, que del no res van arribar al cim de la societat; però mai havíem parlat d’algú –com és el cas d’avui– que provingués de les pitjors condicions imaginables. Algú que no partís de zero, sinó de sota zero... i ara s’entendrà tot.

La nostra protagonista d’avui, Sarah Breedlove (més tard coneguda popularment com a Madam C.J. Walker), va venir al món al si d’una família d’esclaus en una plantació de l’anomenat Districte Militar Número Cinc (denominació de Texas i Louisiana durant la Guerra Civil), però va ser el primer membre de la seva família a néixer com a persona lliure, perquè va venir al món només quatre anys després que el president Lincoln abolís l’esclavatge mitjançant la Proclamació d’Emancipació, que es va fer efectiva el 1863.

Obrir-se camí a la vida amb aquest origen –a què cal afegir que amb dinou anys ja era viuda amb una filla a càrrec– no va resultar pas fàcil per a C.J. Walker, però a poc a poc amb una gran determinació va aconseguir anar endreçant les peces del trencaclosques. El primer pas va consistir a abandonar els camps de cotó de Louisiana i encaminar-se a Missouri, on residien alguns dels seus germans. Allà va aconseguir inserir-se en un mercat laboral més o menys normal, amb feines com bugadera o cuinera. Però, per sobre de tot, allà va descobrir l’Església Metodista Africana, on es va integrar, i li va servir de brúixola per a la seva trajectòria vital. En aquella època es va començar a preocupar per la salut dels cabells de les afroamericanes, que sovint patien alopècia per la manca d’higiene, un problema que també la va afectar a ella mateixa. La gran revelació va ser trobar els productes d’Annie Turnbo Malone (Poro Company), també de raça negra, perquè no només se’n va fer consumidora, sinó que va entrar a formar part de la xarxa comercial que els distribuïa. Allà va canviar tot.

Establerta a Denver (Colorado) i amb un nou matrimoni (ara amb Charles Joseph Walker, que li donaria nom), va fer el salt i va començar a comercialitzar els seus propis productes sota la denominació The Walker Method, una decisió que li va provocar alguns problemes amb Turnbo Malone. Tal com havia vist fer a la seva anterior feina, va formar tot un exèrcit de comercials per distribuir els seus productes, especialment al sud del país. Després de recórrer els Estats Units durant els primers anys del segle XX, el 1913 va arribar una incipient expansió internacional, a través dels punts de venda del Carib i de l’Amèrica Central.

La veritat és que, com es diria ara, l’estratègia de Madam C.J. Walker passava més per vendre experiències que no pas simples productes, i és que els seus consumidors compraven un estil de vida i no només tònics capil·lars; un fet que repercutia directament sobre l’empoderament dels seus clients, exclusivament ciutadans afroamericans. Com acostuma a passar, un ús intel·ligent de la publicitat i una gran xarxa comercial van ser dos dels pilars fonamentals sobre els quals l’emprenedora va enlairar el seu negoci.

Pocs anys abans de la seva mort, el negoci de Madam C.J. Walker ja facturava 500.000 dòlars anuals i donava feina a unes 40.000 persones de raça negra. Tot això li va permetre acumular un patrimoni d’1 milió de dòlars, fet que la va convertir en la primera afroamericana milionària dels Estats Units. En aquesta època, la seu de l’empresa ja s’havia traslladat a Indianapolis, on els negocis de la comunitat negra eren força robustos. Amb la fortuna consolidada, i com han fet sovint la majoria dels magnats americans, va destinar part dels seus diners a la filantropia, beneficiant entitats cristianes, afroamericanes i de foment de l’educació.

Amb només 51 anys, va morir víctima d’un atac de cor, però la llavor ja estava sembrada. El Madam Walker Legacy Center continua avui dia fent proselitisme del seu exemple per donar suport a la comunitat afrodescendent, mirant d’oferir-los les oportunitats que normalment la societat no els ofereix.

Durant la pandèmia, la plataforma de streaming Netflix va emetre una sèrie titulada Self-made, que estava inspirada en la vida de Madam C.J. Walker.