Flavia Company: "Hi ha moltes dones que encara pensen que la seva obligació a la vida és parir"

BarcelonaA primer cop d'ull sembla que Flavia Company (Buenos Aires, 1963) aparegui al carrer Petritxol tota sola. No és ben bé així: ja fa anys que l'escriptora arrossega dins seu diversos heterònims, entre els quals hi ha –de moment– la Haru, el seu pare Osamu i Andrea Mayo. És aquesta última qui signa Penediments, "llibre inquietant i incendiari" que publica Navona.

"Sembla que estic com un llum, però em prenc la literatura molt seriosament", diu l'autora, que va començar a "tensar les cordes de la creativitat" el 2016, amb Haru (Catedral). "Des de llavors, i gràcies als heterònims, la meva llibertat s'ha multiplicat –admet–. Ha estat com tornar a aquells 17 anys en què vaig començar a escriure". El primer llibre de Company, Querida Nélida (Montesinos), va arribar el 1988, quan l'autora en tenia 25. Des de llavors ha publicat, en català i castellà, novel·les, reculls de narracions, poesia i literatura infantil. "Com a autora, la Flavia ja ha dit tot el que havia de dir –continua–. L'Andrea és més destroyer que jo, no escriu tantes frases per subratllar, sinó conceptes per tenir presents".

Mayo va debutar amb la novel·la La planta carnívora (Proa, 2021), i dos anys després arriba Penediments. "L'autora hi vol explicar una mateixa obsessió des de diferents punts de vista", explica l'editor Ernest Folch. La forma escollida per Mayo són els relats. "No he fet cap recull –explica Company en nom de Mayo–. Mai he ajuntat res per fer-ne un producte. Fins i tot quan he escrit poesia ha estat de forma unitària, amb poemes que ronden el miler de versos". En el cas de Penediments, la pregunta inicial que es va fer l'autora va ser: "¿De quines maneres tapem i amaguem les coses pròpies que no ens agraden?" Hi ha molts moments de la vida en què ens penedim d'alguna acció i, igual que en la tècnica artística del pentimento, camuflem el que no volem que es vegi sota una nova capa de pintura. "Hi ha tres tipus de penediments que m'interessava explorar al llibre –avança–: els que es poden veure de seguida, els que s'acaben descobrint al cap dels anys i els que estan molt amagats sota l'estructura i les normes".

Deixar el lector intranquil

"La por, la conveniència, els negocis i l'interès" ens poden portar a actuar de tal manera que ens n'acabem penedint. “La voluntat és que el lector es pregunti: per què obeïm sense protestar?”, continua. Hi ha narracions sobre una noia tatuada amb un mussol, sobre un assaig funeral premonitori, sobre una visita d'Einstein a Barcelona, sobre una trobada de Gertrude Stein amb Eleanor Roosevelt i sobre la discussió entre una mare i una filla sobre la maternitat. "Aquest és un dels contes més combatius de Penediments –admet–. Hi ha moltes dones que encara pensen que la seva obligació a la vida és parir. El relat vol revisar la idea a partir de dos personatges que representen el passat i el futur. La filla parla de la voluntat de no tenir fills per molts motius, entre els quals hi ha la sobrepoblació mundial, i també de la necessitat de desvincular la sexualitat de la reproducció. "Nosaltres, les que no volem parir, demanem a les que volen parir que no ho facin? No –diu la filla al conte–. Així doncs, per què les que han parit insisteixen que ho fem les que hem superat el mandat patriarcal sense claudicar? T'ho has preguntat? És el mateix que passa amb els drogoaddictes: fotuts ells, volen que es foti tothom".

Rere la intenció "de deixar intranquils els lectors" amb contes tan contundents com Mare o filla, Penediments defensa "l'honestedat, la coherència, la senzillesa i l'amor per les coses ben fetes".