El fracàs de Secret, la xarxa social preferida dels assetjadors

El 29 d’abril del 2015, David Byttow va publicar un article al seu blog: “Ha estat una de les decisions més tristes i difícils que he pres mai, però us comunico que he decidit tancar Secret”. Amb aquestes paraules, l’empresari i programador nord-americà enterrava el projecte que l’havia fet famós a Silicon Valley, la meca dels emprenedors. Hi havia arribat anys enrere per treballar en el desenvolupament de la xarxa social Google+, avui desapareguda. Més tard va fitxar pel conglomerat tecnològic Square, però el seu nom va passar inadvertit entre el gran públic fins al 2014. Aquell any, Byttow va deixar la feina i va decidir materialitzar una idea que feia temps que li rondava pel cap. S’havia adonat que la gent, a les xarxes socials, mai s’hi mostrava tal com era. Per això se li va acudir crear una aplicació on tothom pogués compartir i comentar missatges i fotografies de manera del tot anònima. La va anomenar Secret i el gener del 2014 es va estrenar en fase de proves únicament a Silicon Valley. Ho va sacsejar tot.

“Conec un conseller delegat d’una start-up que ha inflat il·legalment els comptes”; “el meu director sempre critica totes les persones que tenen èxit i creu que és Steve Jobs”; “maleeixo haver d’anar a treballar cada dia”... La nova xarxa social de seguida es va omplir de crítiques anònimes com aquestes, recollides pel portal Genbeta. Publicacions prestigioses com Forbes, The Guardian, TechCrunch i Time van destacar Secret com una de les aplis del moment. Ràpidament va despertar l’interès d’un bon grapat d’inversors com Google Ventures i Kleiner Perkins, que el febrer del 2014 hi van abocar 1,4 milions de dòlars. Secret tenia tan sols tres treballadors, però un mes més tard ja va aixecar 8,6 milions més en una nova ronda d’inversió. El 21 de maig del 2014, Secret va passar a estar disponible a tot el món i va tenir una molt bona rebuda.

“En aquells anys, Facebook i Twitter s’estaven popularitzant i començava a créixer el temor de molts usuaris sobre la seva privacitat –contextualitza Frederic Guerrero-Solé, investigador en xarxes socials de la Universitat Pompeu Fabra–. Secret irrompia enmig d’aquest escenari com una plataforma que garantia l’anonimat”, resumeix. En pocs dies, l’apli es va situar com la segona xarxa social més descarregada a l’AppStore. El juliol va tornar a tancar una sucosa ronda de finançament, de 25 milions de dòlars. Però un any després ningú es recordava de Secret. La plataforma ni tan sols apareixia entre les 100 xarxes socials més descarregades. Què li havia passat?

“La idea podia semblar atractiva, però aviat es va demostrar que tenia un recorregut nul”, diu l’expert. Per a Guerrero-Solé, la xarxa tenia uns riscos evidents d’ús malvolent, que no van trigar a confirmar-se. L’aplicació es va omplir de conductes inapropiades: des de ciberbullying fins a episodis de sextorsió, insults i amenaces de tota mena. “A Secret hi va acabar entrant tot allò que la resta de xarxes intentaven frenar per evitar l’esgotament i la fugida d’usuaris”, rebla. Incapaç de moderar-ho, Byttow va tirar la tovallola.