Funeral d’Ibáñez: rialles i emoció en el comiat d’un mestre

BarcelonaDeia Ibáñez que sempre que arribava a una sessió de firmes i veia la gentada que l’esperava sentia una fiblada de satisfacció, però també de por per la feinada que suposava. Aquest dilluns el dibuixant ha congregat una petita multitud per última vegada, uns pocs centenars d’amics, familiars i lectors que s’han acostat al Tanatori de Sancho de Ávila per acomiadar-se del pare de Mortadel·lo i Filemó. També hi han fet acte de presència les autoritats: la consellera de Cultura, Natàlia Garriga; el ministre de Cultura, Miquel Iceta, l’anterior alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el seu successor, Jaume Collboni, entre d’altres. A Ibáñez, poc aficionat a la pompa i circumstància, segurament li hauria fet més il·lusió la visita de la Valèria i la Martina, de 10 i 7 anys, fans de Mortadel·lo, que s’han acostat al tanatori amb els seus pares per portar-li un dibuix de comiat.

Amb la melancolia d’Aquellas pequeñas cosas de Joan Manuel Serrat ha començat la cerimònia religiosa de comiat del dibuixant. Era inevitable preguntar-se com s’hauria sentit ell, tan al·lèrgic a la solemnitat, si hagués pogut assistir al seu funeral. Segurament hauria somrigut quan el capellà ha assegurat que als còmics de Mortadel·lo i Filemó "hi havia molts entrebancs i problemes, però sempre acabaven amb final feliç", afirmació molt discutible que el religiós ha utilitzat per demostrar que "en el cristianisme, com als còmics de Mortadel·lo, les coses acaben bé". Ibáñez també hauria rigut en sentir el seu editor, Manuel de Cos, recordar aquella ocasió a Sevilla en què, de camí a una sessió de firmes on els esperava una cua enorme, un cotxe de policia els va aturar perquè els agents es volien fer una foto amb el dibuixant. I Climent Sánchez Soler, que el va acompanyar molts anys a les firmes, l’hauria fet enrojolar al recordar el dia que uns escriptors el van convidar a la tertúlia literària del Café Gijón. "Ell els va dir que ell allà no hi pintava res, que era un autor de còmics –ha explicat Sánchez–. Però un escriptor va dir: «A veure, jo he venut 10.000 llibres. Quants n’has venut tu?». Ibáñez va confessar amb timidesa que «un milió». I l’altre va replicar: «Tu tens més dret que jo a ser aquí»".

Els parlaments els ha tancat l’emotiu discurs del Guillem, un dels nets d’Ibáñez, que ha reconegut "el buit enorme, impossible d’omplir" que deixa en la família la mort del dibuixant. "Recordaré sempre quan de petit em llegies els Mortadel·lo i els Pepe Gotera y Otilio abans d’anar a dormir, quan ens portaves al Pau i a mi a comprar joguines sempre que ens quedàvem a casa vostra, com ens feies riure als dinars i les teves migdiades de després". Aquests dies s’ha parlat molt de la importància d’Ibáñez en la cultura popular. "És per gent com ell, que va fer riure i llegir a generacions de nens i grans, que el món del còmic té avui la força i la vitalitat que té", ha insistit Iceta. Però Ibáñez no va ser només un gegant del còmic, també va ser un marit, un pare i un avi que llegia els seus tebeos als nets. I ningú el trobarà més a faltar que ells.

Ibáñez, més enllà de la memòria sentimental