Esther Martínez (@estoreta): “A les set estem tots cinc a taula sopant 
i a les vuit ja dormen tots tres”

BarcelonaEls aniversaris tenen alguna cosa que ens remou per dins. Tenen un significat molt més profund que bufar espelmes o rebre un regal. Quan ens convertim en mares i pares, els aniversaris adquireixen una altra dimensió. Ens serveixen per valorar tot allò que tenim, el temps que va passant i, d’alguna manera, tot torna a començar. Per als adults és un moment de fer balanç i marcar-nos propòsits nous.

Explica'm algun aniversari que et fes reflexionar.

— El primer aniversari de la meva primera filla, hi havia una emoció molt gran. Però, un cop viscut, em vaig adonar que m’havia equivocat moltíssim convidant a tanta gent, a tanta família i amics. No el vaig saber preparar pensant en les necessitats de la meva filla. Ella va acabar atabaladíssima. Després d’aquell primer aniversari, tots van ser molt més íntims i propers. Un altre aniversari va ser el de la mitjana, que vam celebrar en plena pandèmia, amb mil restriccions. Tot i així, va ser preciós. Només érem nosaltres. No vam necessitar res més.

Per què són importants les celebracions?

— Els rituals donen molta seguretat als infants. Un infant mai es cansa que li repeteixis el mateix conte. Li agrada i el fa sentir segur saber què passarà. Viure un mateix ritual, any rere any, fa que cada vegada el visqui des d’un prisma diferent, amb una consciència una mica més profunda.

Cada família inventa les seves pròpies tradicions.

— Nosaltres vam instaurar una cosa que anomenem Les cites. No ho fem tant com ens agradaria, perquè la vida de família nombrosa deixa pocs espais buits, però, de tant en tant, fem una cita en exclusiva amb un dels tres fills.

En què consisteix?

— Jo i la meva parella pensem una activitat per fer només amb un d’ells, com ara anar al teatre, anar a berenar, fer alguna manualitat, cuinar. És una estona per tenir els pares cent per cent en exclusiva. Això els agrada molt.

Tres fills és un bon número.

— Tenir una família amb tres petits és molt bonic, però també comporta molta feina. La frase que el tercer es cria sol és una estafa. El tercer necessita el mateix que el primer i el segon. Sí que és cert que tens més experiència, però també estàs més cansada.

Tenir tres fills t'obliga a aprendre a més velocitat.

— Si només fos mare d’una criatura pensaria completament diferent. Amb una criatura la teva paciència és cent per cent per a ella. Quan en tens tres, la cosa s’ha de repartir, i tots sabem què passa quan se t'acaba la paciència. Així que amb diversos fills aprens a relativitzar les coses, a rebaixar expectatives, a frenar velocitats.

Com és un dia qualsevol?

— A la nostra família, les rutines i els horaris se'ns posen molt bé. A les vacances podem ser més flexibles, però en els dies de cada de dia som ferms amb horaris i rutines perquè realment ens aporten molta calma. El descans i l’alimentació de les criatures és bàsic per evitar rebequeries i fer que es llevin amb energia. A les quatre ja hem arribat a casa, després de l’escola i d’haver jugat al bosc o d'haver fet encàrrecs. A casa, hi ha estones de joc mentre jo faig tasques com rentar, preparar el sopar o avançar dinars. A les set estem tots cinc a taula sopant. A dos quarts de vuit fent rutines de rentar dents, preparar roba per a l'endemà i llegir contes. Generalment, a les vuit ja dormen tots tres i d'aquesta manera poden descansar onze hores i els adults podem tenir temps de qualitat en parella.

Què et resulta dur, de la maternitat?

— El que més m’ha remogut són les relacions desagradables entre germans: les baralles i la gelosia. La meva parella és fill únic i jo tinc una germana però ens portem molts anys. Segurament aquells que han sigut molts germans no els espanta veure com les criatures s’esbatussen perquè saben que l’amor està per sobre, però els que no ho hem viscut mai potser tendim a idealitzar la relació entre germans.

Explica'm una anècdota.

El petit ara té tres anys i està en aquella època divertida i xerrameca que et fa caure les llàgrimes de riure. Un dia va sortir tot espantat de casa quan li vaig dir que anéssim al parc a jugar, que les parets ens queien a sobre. Ho va entendre literalment.