Per què la fruita seca s'acostuma a relacionar amb les quilocalories que aporta a l’organisme (i per què no ho hauríem de fer)?

La fruita seca es relaciona sovint amb les quilocalories que aporta a l’organisme, perquè és una realitat que entre un 50% i un 60% de la seva composició nutricional són greixos. Ara bé, aquest fet no hauria d’excloure la seva ingesta diària, que és molt beneficiosa per a l’organisme. A més, les temudes quilocalories tampoc no són tant com es creu, perquè, malgrat el seu contingut en greixos, l’organisme té la capacitat de reduir-ne un terç. “És així perquè la fruita seca també conté fibra”, afirma la doctora en nutrició Anna Costa.

El greix que aporta la fruita seca tant pot ser monoinsaturat (com el de l’oli d’oliva verge extra) com poliinsaturat (omega 3 i omega 6). Les proporcions varien segons els casos. Els festucs, les nous i els anacards, per posar-hi exemples, aporten tant greixos monoinsaturats com poliinsaturats, en proporcions diferents, que fan que en alguns casos sigui més destacable un o altre. “Aquests greixos es transformen en quilocalories i en molècules d'interès biològic, però no del tot, perquè la fruita seca també aporta molta fibra que interfereix en la digestió del mateix contingut greixós, i un terç d'aquests no són absorbits o aprofitats”. Dit amb altres paraules, “menjar entre 10 o 15 unitats de fruita seca seria com menjar una peça de fruita pel que fa a calories”, diu la doctora en nutrició. I l’afirmació cal subratllar-la perquè durant anys la fruita seca ha estat bandejada de mil i un tipus de dietes perquè es consideraven calòriques.

Per continuar, menjar quatre grapats de fruita seca vindria a ser com menjar cent grams de peix i de carn si ens referim a la seva mitjana en contingut de proteïna. Ara bé, “menjar fruita seca només per aconseguir la proteïna que necessita el cos, és a dir, renunciant als llegums, al peix, a la carn o als ous, sí que podria transformar-se en una alimentació molt calòrica”. De fet, la fruita seca es recomana com una manera de complementar les necessitats de proteïna. “Si posem entre 10 i 15 unitats en un bon plat de llegums, per exemple, estem assegurant la part proteica del plat”, assenyala la doctora en Nutrició.

A més de la proteïna, la fruita seca també destaca en fibra. “En té un percentatge molt més alt del que aporten la fruita, la verdura i l’hortalissa”. I, a més, la fibra és present en la llavor com també en la pell que envolta la llavor, de color fosc, marró.

Per acabar, la fruita seca també és rica en vitamines, especialment la E i les del grup B, que algunes són termosensibles, fet que vol dir que si es torren “hi ha una part, com la del B1 o la B9, que seran destruïdes en part”. I pel que fa als minerals, “els més prevalents són el calci, el magnesi i el ferro”. La manera d’aconseguir que hi hagi més prevalença dels minerals és amb la combinació amb altres aliments. “Si volem ressaltar el ferro, els hem de combinar amb fruita i verdura, perquè la vitamina C i els pigments fan més aprofitable el ferro a l’organisme”. En canvi, per aprofitar més el calci, la fruita seca s’hauria de combinar amb lactis o derivats vegetals enriquits en calci, com ara iogurts de soja.