El primer criteri que seguiren les compiladores de Dones, arbres i poesia consistí a iniciar la recerca de poetesses catalanes contemporànies que haguessin esmentat algun cop un arbre als seus versos. Aquestes composicions femenines les agruparen alfabèticament a partir del nom de la planta en català: àlber, alzina, ametler, avet...
Margalida Capellà, en concret, és de Campanet, tot i que no dic que sigui per això que al llibre hi surt prou la poesia illenca: de Maria Antònia Salvà (ja se sap que el paisatge amarà la seva bella producció poètica), Lucia Pietrelli o Maria Antònia Massanet. O editorials illenques –fan bé d’assenyalar sempre la procedència dels textos– com AdiA, Moll o Lleonard Muntaner. Fins i tot en arribar a l’olivera, Clementina Arderiu acaba citant Mallorca, perquè aquí és gairebé tan difícil escapar de les oliveres com dels pins, que, semblantment, com molt bé recalquen, Costa immortalitzà en El pi de Formentor, òbviament exclòs de la tria.
Val a dir, tanmateix, que molts altres poemes només havien aparegut en revistes literàries o, fins i tot, són inèdits. Si hi citen la classe d’arbre concret o, simplement, la paraula màgica 'arbre' (a la segona meitat, sense divisió) l’encaixonen de cap al llibre. Hi apareix algun cal·ligrama i moltes veus del nostre temps potser per una idea de mostrar la lírica com una matèria viva que continua conreant-se avui dia a les totes. Però la qualitat així resulta molt desigual; tal volta el compromís de sol·licitar-ne tants de desconeguts a través d’un call for papers els engavanyà després a incloure’n molts i l’antologia se’n ressent.
A banda dels pròlegs d’elles, on es requen de la quantitat de noms dels quals han hagut de prescindir, hi hauria calgut alguna explicació més. A més, és clar, de les composicions triades, sols hi figuren les indicacions, abans de la secció de l’arbre concret, de com es tradueix el nom de l’arbre en quatre idiomes (castellà, anglès, francès i alemany) i cinc cèntims en unes ratlles escasses referides a la mitologia –dels aspectes més atraients del llibre; no debades Capellà és catedràtica d’institut de Grec–, etimologia, dialectologia o qualsevol altre tema com la procedència. S’hi intercalen dibuixos d’arbres en tinta xinesa que devem a Joan Pasqual. Una bona iniciativa –ens en faltarien més com aquesta!– nascuda per part de dues professores al si de l’IES Premià de Mar.