Per què es frustra un nen quan no rep el regal que volia?

GironaEls nostres avis demanaven poca cosa als Reis d'Orient i, de fet, no sabien si els arribaria mai res. Ara, tot al contrari: una llarga llista i molts regals per desembolicar. Amb una il·lusió efímera, els infants passen fàcilment de la sorpresa a la decepció. I, colgats per una sensació d’injustícia, hi ha un moment en què es frustren. Ses Majestats no s’han pas equivocat en alguna joguina, sinó que aquesta reacció forma part de la síndrome de l’infant hiperregalat. Com acompanyar la desil·lusió? La psicòloga clínica i terapeuta familiar, Maria Figueras, aclareix que “sentir no és una elecció” i “la criatura tindrà les seves raons”; per tant, en primer lloc, cal “validar-li l’emoció i buscar la manera perquè se senti millor”. En el fons, a qui li incomoda aquesta reacció és a l’adult.

Què passa quan rebem un regal?

Substàncies químiques de la felicitat, com la dopamina, entren en joc a l’hora d’obrir els paquets. Com més descàrregues de dopamina, breus i curtes, es produeixen al circuit cerebral del plaer, més en demanarà el cos. Aquest és el punt de partida emocional de les criatures davant la (gens recomanada) pila de regals, un camp fàcilment adobable a sentir-se decebuts. Quan algun obsequi no encaixa amb les seves expectatives i la frustració que senten –que és molt profunda– es fa visible, aleshores són un bon començament per revertir la situació amb la comprensió i l'observació per part de l’adult.

Què li dic quan es frustra?

"Per quedar bé davant de la família i tapar aquesta explosió emocional, els adults solem dir coses poc recomanables com ara: «Hauries d’estar content amb tants regals!». Aquest tipus de demandes, però, els desconnecten de les emocions”, explica Figueras. És millor posar nom al que passa: "Veig que no t’ha agradat gaire aquest regal i t’ha fet enfadar", per exemple. I, després, validar-li l’emoció perquè “té tot el dret a estar frustrat per aquell desig no complert”. Per últim, li podem demanar què necessita: "Potser necessites una abraçada?", "L’emboliquem de nou i ho canviem per una altra cosa?". De vegades, l’infant mateix pot donar la resposta. En definitiva, donar espai a l’emoció i que la criatura pugui expressar-se, ja que manifestar el desacord és bo”, afirma aquesta psicòloga.

És normal que es frustri?

Els infants, segons Figueras, es frustren “molt ràpid”. Hi ha frustracions, però, que són naturals i fruit d’un aprenentatge. Quan comença a caminar, cau i es torna a aixecar o quan es corda l’abric, en són alguns exemples. Ara bé, en el fet que hi hagi tants regals, Figueras creu que es frustren perquè “no estan preparats evolutivament ni madurativament per viure una situació com aquesta”. “Un regal hauria de ser agafat i obert amb calma i tranquil·litat. A l’hora d’obrir els paquets ja es posen nerviosos i ho fan amb l’automàtic posat. Els adults tot això ho permetem. Per què no es regalen només tres coses?”, proposa.

Com ha de ser el regal?

Un regal més que un objecte és un do. És el gest de donar alguna cosa. En aquesta societat consumista, sovint es regalen coses que acaben ignorant-se o menystenint-se. Tenir més regals no aporta més alegries. Figueras ressalta que “els regals materials tenen data de caducitat”. “Al cap d’un mes està en un racó i al cap de tres ni es recorden que el tenen”, assegura. Només queden fixats a la memòria tres o quatre coses amb significat. “Els infants necessiten realment molts paquets per obrir o una altra cosa?”, es planteja aquesta experta. Potser regals més de convivència, jocs de taula o per compartir que, de fet, és l’essència de Nadal.