Fukuyama, contra els excessos del liberalisme
A l'assaig 'El liberalismo y sus desencantados' analitza els efectes catastròfics del neoliberalisme en les societats occidentals
BarcelonaEl gurú del liberalisme Francis Fukuyama, famós per haver predit un final de la història que no es va produir arran la caiguda del comunisme, entona una mena de mea culpa en el seu darrer llibre, El liberalismo y sus desencantados (Deusto, 2022). El motiu principal és que considera que la deriva del liberalisme original cap al neoliberalisme ha tingut efectes catastròfics en les societats occidentals. Fukuyama intenta situar-se en un punt equidistant i criticar per igual conservadors i progressistes, però no cal ser un linx per veure en les pàgines d'aquest interessant llibre que l'amenaça real al liberalisme actualment prové més del que anomena dreta etnonacionalista que de les teories identitàries de l'esquerra, és a dir, més de les polítiques d'Orbán o Donald Trump, que sí que atempten contra principis clau com la igualtat dels humans, que de les polítiques de gènere o els estudis racials que han proliferat als campus nord-americans i que ell veu amb certa prevenció.
El gruix del volum, estructurat en 10 capítols escrits amb un estil àgil i directe, està destinat a atacar els que han fet del liberalisme econòmic una mena de fe religiosa, de manera que Fukuyama ens apareix ara com un autèntic socialdemòcrata defensor de l'Estat, sobretot veient les "monstruoses desigualtats" que el neoliberalisme ha provocat als Estats Units. "Gran part de l'hostilitat liberal a l'Estat és simplement irracional. Els Estats són necessaris per proporcionar béns públics que els mercats no proporcionarien per si mateixos, de la previsió meteorològica a l'assistència sanitària pública, passant pel sistema judicial, la seguretat d'aliments i medicaments i la defensa nacional". Això sí, "la mida de l'Estat és molt menys important que la qualitat", escriu.
Un autor comprensiu amb una Catalunya independent
Hem de tenir en compte que Fukuyama viu als Estats Units, on hi ha molts republicans que creuen en teories conspiratives i tenen armes a casa per si arriba un moment que han de defensar-se de la població que els vol "substituir", com ara immigrants, negres o persones LGTBI. També es mostra preocupat pel gran poder de les corporacions que controlen el debat a Internet i fins i tot les relacions personals, que amenacen amb destruir el dret a la privacitat (pensem en Elon Musk). D'alguna manera, el pensador nascut a Chicago l'any 1952 constata que els teòricament "seus" s'han apartat tant dels principis originals del liberalisme que ja són il·liberals. El llibre és, en aquest sentit, un prec per tornar al sentit comú i a la moderació, a un equilibri entre la felicitat individual i la col·lectiva. La idea que si cadascú busca només maximitzar el seu benefici això acaba repercutint positivament en el conjunt queda abolida. La realitat ha demostrat que no és així, segons Fukuyama.
La seva defensa dels Estats arriba fins al punt d'acceptar la vigència dels estats nació com a "centre neuràlgic del poder coercitiu" i això el porta a ser comprensiu amb les demandes de territoris com Catalunya i Escòcia per assolir l'estatus d'estat independent. "No hi ha massa dubtes que continuarien sent societats liberals que respectarien els drets individuals en cas d'independitzar-se", afirma en una frase que deu posar els pèls de punta a una Cayetana Álvarez de Toledo.
El llibre és una mina de citacions que ofereix una àmplia mirada sobre el pensament polític produït els darrers 50 anys al món occidental. Fukuyama demostra estar al dia i participar dels debats més candents, però sempre mirant amb por més a la seva dreta que a la seva esquerra.