Qui va fundar la literatura ucraïnesa moderna?
BarcelonaSi el lector, encuriosit, busca a internet el llinatge Xevxenko, és molt possible que primer trobi la biografia d’un exfutbolista del Dínamo de Kíiv, l'Andrii, que diuen que era molt bo. Més famós, entre nosaltres, que el seu homònim Taràs (1814-1861), considerat el poeta més significatiu de la renaixença literària ucraïnesa del segle XIX. No ens sembla que s’hagi traduït mai res al català d’aquest home de lletres, dibuixant i pintor nascut en un poblet de l’actual província de Txerkassi, no lluny de Kíiv. En parla, això sí, Iuri Andrukhóvitx en un llibre que va publicar Acantilado l’any 2006: El último territorio, que inclou un excel·lent retrat del nostre autor d’avui.
Xevxenko va néixer en un país encara dominat pels grans propietaris polonesos i, com a serf, va ser literalment comprat per un dels aristòcrates d’aquell país que posseïen enormes territoris en l’actual Ucraïna. Va ser, doncs, allò que se’n deia un kosatxok, o transliteració semblant, l’equivalent a la condició d’esclau, si no vols per força. Però va tenir un bon amo que, com feien en determinats casos els romans, el va afranquir. En territori rus va aprendre a dibuixar i a pintar per voluntat del seu senyor, Pàvel Engelgard, que volia tenir un retratista propi per no haver de pagar els serveis d’un professional.
Un poeta i patriota celebrat
Com que era llest, va aprofitar les llums del seu senyor per adquirir les pròpies, va llegir tota la literatura universal que va trobar en llengua russa i va esdevenir un poeta celebrat, no solament per ser un bon escriptor, sinó també per col·laborar en la causa patriòtica ucraïnesa.
Pels temes que tracta a la seva poesia, se l’agermana amb tots els poetes nacionalistes europeus, tan abundants al segle XIX. Vegeu, per exemple, el poemari Kobzar, del 1840, al qual va seguir un llibre d’aire més nacionalista i caràcter èpic —l’èpica sol anar acompanyada de patriotisme—, Haidamakii, sobre els cosacs ucraïnesos revoltats contra els senyors de Polònia.
A causa dels temes “naturalistes” de la seva poesia, més encara atesa la seva filiació nacionalista, Xevxenko ha estat comparat amb Jacint Verdaguer: les comparacions mai són odioses, i aquesta és més o menys pertinent, però hauríem de poder llegir la llengua ucraïnesa per emetre'n un judici com cal. El lector trobarà a Abebooks.com més d’una antologia de la seva poesia en llengües francesa i anglesa, per un preu mòdic. I un dia algú el traduirà al català.