El futur de la literatura és trans
Kim de l'Horizon signa una magnífica novel·la d’aprenentatge 'queer' sobre la família, el llenguatge, la vergonya i el desig
- Kim de l'Horizon
- Traducció de Joan Ferrarons Llagostera
- Club Editor
Llibre de sang és un bildungsroman generacional, una novel·la d’aprenentatge queer sobre la família, el llenguatge, la vergonya i el desig en què Kim de l’Horizon (Ostermundigen, Suïssa, 1992) escriu unes cartes serpentejants i multilingües a la seva àvia –un "paisatge en constant moviment" que comença a patir de la demència– per poder-hi conservar la relació. Per la seva complicada situació com a no-binari, no sap com fer-se entendre. Mira de recórrer a la seva infantesa, però s’adona que només en recorda fragments, i el de la seva nova i promíscua vida actual. El narrador s’oposa a la cultura del silenci de les mares, investiga el llinatge femení no tradicional i afirma que els cossos segueixen sent cossos fins i tot fora de la norma. De l'Horizon transita entre el llenguatge més poètic i la parla més vulgar per explicar que hi ha cossos que mai no es deixen de qüestionar la seva identitat. Llibre de sang també és una novel·la sobre la por, la por d’un nen atemorit per la seva diferència i per la violència que aquest fet encara segueix despertant en la societat.
L’estructura de la novel·la en cinc parts es basa en una llibertat estilística que fa que no siguem davant d’un llibre senzill. Per sort. En alemany, el protagonista es diu das Kind. A nivell gramatical, la paraula no és ni masculina ni femenina: és de gènere neutre. Aquesta mena de detalls (i en són molts) no sempre s’han pogut mantenir en les traduccions. A nivell de dobles i triples significats, passa el mateix: a la mare se l’anomena Meer i a l’àvia Grossmeer. Només en aquest cas ja hi ha tres significats: Meer és oceà però també significa més i, en el dialecte de l’autor, mare. Les mares són oceans que flueixen i són més del que podem conèixer i del que elles mateixes potser saben que són. Quant a registres, els barreja com li plau: el col·loquial, el líric, el realista brut, el permeable als anglicismes, el documental, el lúdic, el polític... En el pla lingüístic, la cinquena part està escrita tota en anglès (amb la traducció al final).
És misògina, la cultura gai normativa?
Amb Llibre de sang Kim de l’Horizon ha estat atacat per alguns gais que l’han titllat d’homòfob, perquè afirma que la cultura gai normativa és misògina. Té un objectiu clar: no vol arribar a una identitat definitiva, sinó habitar un lloc fluid. El llibre també recupera tota una genealogia de la màgia, les bruixes i la feminitat. Hi ha un aspecte subversiu en la bruixeria, igual que la demonització de les bruixes es va utilitzar per crear el capitalisme modern. Avui, amb la catàstrofe climàtica i l’auge del postfeixisme, els coneixements màgics sobre herbes i la creença en la Terra com a ecosistema viu ofereixen altres alternatives.
Per a Kim de l’Horizon el binarisme sexual és un conte de terror que narra la història de dues glaceres contràries. Una història que exclou realitats com la seva, la no-binària, i les relega a la categoria de malalts o monstres. En aquesta novel·la d’autoficció, l’autor demana una mirada oberta i lliure cap a l’ésser humà i no sembla, en cap cas, el debut d’un escriptor que maneja la veu narrativa no-binària amb innovació i alhora amb la solidesa de qui ja té un llenguatge propi i extravagant que prové d’una energia creativa fora de mida, malgrat que en moments trenqui tabús sobre el gust i es passi de frenada. I per què la sang del títol? Perquè l’autor sent una innegable inclinació cap a allò mític, i ho combina amb la consciència que cada investigació familiar i genealògica, en darrer terme, també porta incrustat el mite de la sang i de la terra.