Una galàxia anomenada Ventura Ametller

Aquesta setmana s’ha esdevingut un dels esdeveniments literaris més importants de l’any 2024, del lustre, de la dècada, del segle XXI: la publicació, en dos toms portentosos i a un preu mòdic, de la 'Poesia completa' de Ventura Ametller a cura de Marta Puigventós per a Edicions de 1984 en el 40è aniversari de l’editorial. Aquesta explosió impressionant significa no només una restitució d’un autor ignorat en vida, sinó també, i mai tan ben dit, un acte de justícia poètica, un veritable canó al cànon. Sense cap mena de dubte, assistim a un miracle, a una aventura monumental que ha estat possible gràcies a la família de l’autor, que amb el seu engrescament i el seu esforç varen liderar la configuració de l’Associació Ventura Ametller, encarregada de dur a terme gestions exemplars cap a un èxit inesperat i necessari per posar damunt la taula un dels autors més fascinants que han vist mai les nostres lletres. Podem afegir que des de Mallorca hem contribuït a aquest esclat, ja que un dels primers editors recuperadors d’Ametller va ser el calongí Pau Vadell i Vallbona des d’AdiA Edicions, que va treure a la llum una Antologia d’emergència feta a quatre mans per la ja esmentada Marta Puigventós i Joan Carles González Pujalte.

Veterinari de professió, però sobretot escriptor de raça, Ametller va patir moltíssimes dificultats per donar a conèixer els seus llibres, fins al punt que ni els seus amics Salvador Espriu i Josep Pla no el varen saber ajudar. Però ell, incansablement, indefugiblement, va insistir i va resistir durant dècades i més dècades de dedicació fervorosa. El feliç resultat són més de 1.600 pàgines de versos salvatges, radicals i visionaris, tots escrits des de la més esplèndida de les llibertats, erigits per formar part d’un sistema en què cadascun dels textos és una minuciosa i pensada peça en un immens engranatge que també abraça l’assagisme i la ficció en la configuració d’una veritable cosmogonia personal, que va des de la fascinació pels mites grecollatins fins a la defensa arborada d’una cultura en temps de repressió. Entremig, un veritable martirologi alquímic que expressa en carn viva les frustracions per transforma-les en or. Per tot això, la sublim poesia de Ventura Ametller s’agermana a la perfecció amb els treballs de Josep Palau i Fabre, Blai Bonet, Màrius Sampere o Andreu Vidal.

Comparat amb Salvador Dalí o James Joyce, el destí de l’autor ha trobat un encaix post mortem. Pioner com era, es va avançar al seu temps amb una poesia mòrbida i tremenda que dialoga amb les creacions més actuals a través d’expressivitat salvatge, composicions feridores, pàgines que ens deixen sense alè. Ara que aquesta galàxia anomenada Ventura Ametller ha estat descoberta com mai abans, podem dir que la poesia catalana ha canviat per sempre.