De garatge a casa: la recuperació de l’arquitectura d’abans per a gent d’ara

Té alguna cosa del que va ser, però s’integra en allò que és ara. Conserva un lleuger aire de la petita nau industrial que un empresari local de la fusta va construir als anys 60, però actualment és una llar funcional i acollidora. Guarda molt d’aquells espais diàfans del magatzem que va ser posteriorment, encara que s’hi hagi creat una distribució nova i pràctica. Al carrer, ofereix una imatge que encara pot evocar el taller mecànic en què es va convertir després. I manté viu el record que en té molta gent del poble, que coneixia el lloc com el garatge on aparcaven els veïns. Això va ser abans que una família jove i nouvinguda a Sant Llorenç Savall veiés en aquell garatge abandonat l’oportunitat de transformar-lo en una llar, la seva.

L’arquitecta Judit Falgueras, autora de la transformació d’aquest garatge en una casa familiar, creu especialment en la rehabilitació, la recuperació i la reutilització d’edificis existents. “Rehabilitar és molt més sostenible que construir un edifici des de zero, i la sostenibilitat ja no és una opció: ha de ser un concepte comú a tots els projectes”, afirma abans d’afegir que li agrada “l’arquitectura d’abans que és per a la gent d’ara”. 

Així, d’aquell vell garatge en va conservar la gran porta d’accés, que ara s’obre cap a un sol costat per deixar entrar els vehicles de la família en comptes de fer-ho en dos, com era originalment. Aquesta solució li ha permès crear l’entrada a la llar i a la vegada mantenir l’esperit dels tallers que té el barri. De fet, respectant l’altura de la gran porta del garatge, el nou forjat s’ha construït per sobre. És una estructura lleugera que s’ha fet per habilitar una primera planta que, amb una remunta, ocupa la part de dalt de l’entrada, però deixa lliure i amb l’alçada original de la nau el gran espai de la planta baixa: un espai únic per a la sala d'estar, la cuina i la taula per menjar o per al que sigui. Aquest espai diàfan i confortable, unificat pel terra de formigó que recorda el passat industrial, conviu amb el jardí del darrere, des del qual s’observa l’aspecte de nau que té la casa amb la coberta de zinc. S’ha posat molt èmfasi en l’aïllament de l’edifici perquè tingui una demanda energètica molt baixa.

Una escala sobre la paret mitgera en la qual contrasten, pedra i blanc, la maçoneria i la construcció de maons originals, es mostra en blau com tots els nous elements metàl·lics de la casa. Condueix a la planta alta, en la qual predomina la fusta. I condueix concretament a un espai balconada que és molt més que un distribuïdor cap als tres dormitoris: és un lloc per a l’estudi, però també per emmagatzemar allò que es comparteix, com ara la rentadora que dins d'un d’aquests armaris la tenen a mà tots els membres de la família, també els nens.