Generació Z, ens podem entendre?

El 1994 naixia el cantant de pop canadenc Justin Bieber. També naixia el primer navegador web, Netscape. I començaven a néixer els joves que ara s’agrupen com a Generació Z. Els marquen fets històrics com els atemptats terroristes de l’11-S a Nova York o la crisi econòmica del 2008, però realment és la tecnologia allò que modela el seu tarannà. Són nadius digitals, és a dir, han crescut amb les tecnologies i ja no entenen el món sense. Tant és així que viuen amb una prolongació del seu cos: el telèfon mòbil. És la seva eina per informar-se, per socialitzar, per retratar-se, per comunicar-se... i fins i tot se senten més còmodes darrere la pantalla que amb el contacte directe.

Tot això genera sovint un conflicte amb la generació dels seus pares, que demonitzen les pantalles i tenen una visió “tecnofòbica”. Acostar-s’hi i entendre com són i com veuen el món els nois i noies que ara tenen entre 12 i 28 anys, aproximadament, és tot un repte, però no és impossible. Només cal posar-hi ganes d’acostar-s’hi sense els prejudicis que els envolten.

Almenys això és el que pensa Isa Duque, psicòloga, sexòloga i terapeuta sistèmica familiar coneguda a les xarxes socials com La Psico Woman. Acaba de publicar Acercarse a la Generación Z (Zenith, 2022), un llibre en què defensa crear ponts interrelacionals que facilitin l’entesa entre aquestes dues generacions tan diferents en la manera de relacionar-se, però ben semblants en les pors i els anhels. 

Per fer-ho, anima els lectors a posar-se el que anomena "ulleres adultistes" per revisar l’adultisme que projecten en aquesta joventut i trencar tots els prejudicis que els fan acostar-se al seu món pensant que tot el que fan i pensen “és dolent”. Com a anècdota, Duque recull que quan explica que fa sessions davant de més de 300 adolescents, els seus interlocutors responen amb un "Quina por!". En canvi, ella hi entra amb una actitud d’escolta perquè ells puguin parlar i legitimar com se senten, i en surt amb agraïments. “Quina pena, que estiguin immersos en un sistema que no se’ls escolta”, lamenta l’experta. Per això, tot i que no li agrada donar consells, Duque defensa acostar-se al món dels joves per descobrir-lo i entendre’l. “Que ens ensenyin els seus influencers o els tiktokers, però no per criticar-los, sinó per explorar i conèixer”, diu Duque, que insisteix que cal fer un “canvi de mirada” per acompanyar-los. 

Però, com són els adolescents d’avui? 

Tot i que es reconeix una mica escèptic amb el tema de classificar les generacions, el professor col·laborador dels estudis de psicologia i ciències de l’educació de la UOC José Ramón Ubieto, defineix alguns trets típics dels joves de la Generació Z que han “mamat” tecnologia des que han nascut, a diferència dels mil·lennials, que se l’han trobada. Per Ubieto, aquest és l’argument que justifica parlar de generació i que els condiciona també perquè “la tecnologia accelera tots els processos de la vida”. D’una banda, Ubieto creu que aquests joves han viscut “més accelerats" i que "estan tan acostumats a fer les coses amb tecnologia que gairebé eviten la presencialitat i el contacte físic". Busquen la immediatesa dels xats perquè “WhatsApp és més ràpid que trobar-se”.

De l’altra, són una generació més global, ja que precisament la tecnologia ha permès igualar joves de Nova York, Barcelona o Múrcia. A més, són joves amb molta consciència al voltant del canvi climàtic i saben les pèrdues que implica tota l’acció humana. Segons Ubieto, accepten “molt més” totes les fluïdeses de gènere perquè estan “incorporades” a la seva vida, no ho veuen com un fenomen estrany. També pateixen, i sobretot arran de la pandèmia, més problemes de salut mental per la pèrdua del contacte, i alhora són molt més tolerants en l’àmbit de la diversitat sexual. 

Una generació hiperconnectada

L’Encarna Garcia conviu amb tres adolescents de 12, 14 i 17 anys. Reconeix la major part d’aquestes característiques que donen els experts en els seus fills i filles, tots de la Generació Z. Només els dos grans tenen mòbils i la seva mare els veu “molt connectats”, però a casa tenen les normes molt clares per evitar que estiguin tot el dia “enganxats mirant reels”. Quan han de fer la feina de l’institut i quan se’n van a dormir, el mòbil el custodia la seva mare. “Com que ho tenen assimilat perquè va ser una condició des del principi, no ha estat una batalla”, explica l’Encarna. Un dels perills que hi veu és que el fan servir per informar-se “sense contrastar” i acaben donant per verídic el que diu un influencer determinat; és ella que els obliga a fer la reflexió de posar en dubte el que troben a les plataformes. 

Un altre dels trets que ha detectat l’Encarna és el canvi en la manera de comunicar-se amb els amics. Explica que no fan servir mai el telèfon per trucar i que fins i tot el petit, que encara no té mòbil propi, utilitza una tauleta per escriure missatges a través d’Instagram. Encara que a vegades és més feixuc que una simple trucada, no surten d’aquest nou sistema. 

A casa la Laia també passen per totes aquestes novetats. Té 13 anys, en fa dos que va a l’institut i des que té mòbil no només li ha canviat la manera de relacionar-se amb els amics, sinó també la manera de fer-los. I és que a més de quedar amb la colla de l’institut per mirar alguna sèrie o jugar en línia, la Laia també ha fet amics a través de les xarxes, en grups de WhatsApp que aglutinen persones amb la mateixa afició, en el seu cas, l’anime. “No es coneixen, però són els millors amics”, diu la Marta Llivina, la seva mare. Malgrat les reticències inicials i la por que genera aquesta situació, ara li veu un costat més positiu en observar que la Laia fa amics més enllà de l’entorn proper.

Reconeix que al principi com a pares no ho entenien, però que s’han adonat que és l’habitual en aquesta edat i encara que no els agradi ho han agafat amb esportivitat. En dona la culpa al fet que la societat “l’ha obligat a créixer molt de pressa” i ha passat d’un espai, l’escola, on estava molt protegida, a un altre, l’institut, en un ambient de nois més grans al costat d’una tecnologia que “no saben com utilitzar”. Però amb l’Albert, el pare, es consideren afortunats perquè la Laia comparteix amb ells moltes coses que li passen o la preocupen, i confien que amb el germà petit tots els canvis els agafaran entrenats.

____________________

Compra aquest llibre 

Fes clic aquí per adquirir 'Acercarse a la Generación Z' a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.