"Molts homes de la meva generació van descobrir el sexe anant de putes amb el pare"

BarcelonaGerard Quintana va començar a escriure La puresa de l'engany (Columna, 2024), sense saber-ho, fa més de tres dècades, quan va conèixer el jove poeta cubà Antoine López León. "L'Antoine havia arribat a Girona el 1992 i en cinc o sis mesos va revolucionar la ciutat –recorda–. Era brillant, dinàmic i potent, enlluernava tothom". El cantant i novel·lista encara té presents els seus recitals a la sala La Planeta. "Amb els Sopa de Cabra vam col·laborar amb ell en diverses ocasions. De fet, vam acabar sent la cortineta de les seves actuacions". López León era, en teoria, un dels molts artistes i intel·lectuals que havia pres la decisió de fugir del règim de Fidel Castro a principis dels 90. "L'Antoine va començar a assumir projectes més ambiciosos, com ara la creació d'un monòleg –fa memòria Quintana–. Quan estava a punt d'estrenar-lo i de convertir-se en un fenomen enorme, va aparèixer a Girona un senyor una mica més gran que ell i va explicar que era el veritable Antoine".

El poeta que fins llavors havia meravellat tothom ho havia fet gràcies a la mentida. "L'última notícia que en vaig tenir va ser l'endemà de saber-se la veritat: vaig trobar les seves sabates al davant de la porta de casa", explica. Des de llavors, Quintana ha anat gravant discos –tant amb Sopa de Cabra com en solitari– i ha escrit també dues novel·les, Entre el cel i la terra (2019) i L'home que va viure dues vegades (2021). Durant tot aquest temps, en un racó del cervell, hi ha tingut la història de l'amic desaparegut. "Fins a l'arribada de l'Antoine, Girona havia estat una ciutat de capellans i militars. L'únic lloc on semblava que passessin coses era Barcelona. Quan es va descobrir que ens havia mentit, Girona es va sentir defraudada. Jo, alhora, em sentia orgullós d'ell". Trenta-dos anys després, Quintana encara se sent "atret per la mentida tan perfecta, pura i legítima" de l'Antoine, "un noi que necessitava sortir de la presó en què s'havia convertit la seva vida".

Misèria, sexe i repressió

Aquest és el rerefons real a partir del qual Gerard Quintana ha aixecat La puresa de l'engany, que arrenca amb un viatge a Cuba d'un director de cinema, Claudi Careta, i la noia que l'acompanya, la Lena, musa de les pel·lícules del cineasta i alguna cosa més. "Un pare absent es mereix una filla indecent", diu la Lena a en Claudi quan encara són a l'avió. En aquell viatge descobreixen la cara més fosca del règim cubà: la misèria, el turisme sexual, les drogues i la repressió. "En Claudi és un voyeur i ella una exhibicionista –avança–. La novel·la s'endinsa en la tragèdia d'ells dos". La puresa de l'engany és la novel·la de Quintana on el sexe té una presència més destacada i també les ombres dels personatges. "Actualment, hi ha moltes novel·les exemplars, en què els protagonistes serveixen de guia al lector. Jo n'he volgut triar un que no és exemplar en res". L'autor avança que un dels temes que més ha explorat literàriament és "dinamitar la família". "A Entre el cel i la terra hi havia dos germans que acabaven sent parella –recorda–. A L'home que va viure dues vegades, el protagonista somiava que s'enllitava amb la mare. A La puresa de l'engany l'incest també hi té un paper".

Un altre aspecte essencial en la novel·la és l'educació sexual defectuosa de bona part dels homes. "Molts homes de la meva generació van descobrir el sexe anant de putes amb el pare. Ara això ja no passa, per sort, però hi ha altres problemes. El primer que veuen molts nens de deu anys són vídeos porno de bukkakes". Tot i que no va arribar al sexe a través de la prostitució, Quintana recorda les seves primeres experiències com a "decebedores". "Era més fàcil agafar complexos que desinhibir-te. Quan vaig aconseguir superar la torpesa inicial vaig començar a viure-ho amb normalitat. Encara aprenem separadament el sexe i l'amor, és un gran problema. El dia que aconseguim que avancin junts el món serà millor".