Gessamí Caramés: "Dir que m'agraden els vins naturals és una mica utòpic"

Va ser abans la passió per la cuina o el gust pel vi?

— Doncs la veritat és que al principi vaig començar tenint una relació amb el vi una mica forçada, malgrat que és una beguda que sempre està molt relacionada amb la gastronomia en general. Em costava que m'agradés, per això jo arribo una mica més tard al món del vi. Primer perquè no n’havia tastat de bons, la majoria de vegades tenien una sobrecàrrega de sulfits o coses molt tànniques, i després perquè tampoc m'havia rodejat de gent que me'l fes entendre.

L’obertura del restaurant Meleta de Romer el 2022 va ser l’element que va produir el canvi?

— Sí, vaig començar a endinsar-me en el món vi perquè al final estava obligada a fer una carta de vins per al restaurant. Però va arribar un moment que vaig trobar algunes petites coses que sí que m'agradaven i que sí que les gaudia. Però per arribar a aquesta conclusió m’ha calgut tastar molts de vins i tenir al meu costat molts de sommeliers o gent que li agrada el vi en profunditat.

Amb aquest temps d’aprenentatge, quin diries que és el teu vi ideal?

— Dir que m'agraden els vins naturals és una mica utòpic perquè hi ha vins naturals que no m'agradaran gens i perquè justament una de les característiques dels vins naturals és la seva variabilitat, un any surt un vi boníssim i un altre no tant… Però en definitiva, diria que m’agraden força els vins blancs naturals. És curiós, i tampoc estic segura que hi estigui relacionat, però quan menjo raïm em passa el mateix. El raïm blanc és una de les meves fruites preferides i, en canvi, el raïm negre és una fruita que no em diu res.

Com a especialista en dolços, quin vi escolliries per acompanyar les postres?

— Si hagués de triar un vi tant per a entrants com per a plats seria un escumós. Per anar bé hauria de ser aromàtic i que en boca no fos una cosa molt dolça i que la bombolla no sigui agressiva. Per a mi els perfectes són aquells que tenen un puntet de brioix com mantega, que recorda a llimona confitada.

Pots recomanar-ne algun de concret, si vols.

— Mira, te'n diré dos. N'hi hauria un que aniríem sobre segur que és l'Uvae de Rimarts, és una autèntica passada. Jo sempre em quedaria amb l'Uvae per a les ocasions especials. Un altre per beure'n més sovint i que m'agrada molt és La Salvatge, un vi natural molt especial que fan a Rasquera.

Aquestes recomanacions es basen en el teu gust, però quin criteri s'utilitza per fer una carta de vins d'un restaurant?

— Nosaltres buscàvem moltes coses, però la principal és que no volíem que el client sentís que havia d'haver estudiat una carrera per asseure's a menjar en un restaurant i beure un vi que li agradés. Una de les intencions és guiar el client a través de la carta de vins. També sabíem que volíem que hi hagués producte del territori, de les Terres de l'Ebre, però tampoc estacar-nos a altres opcions, ja que el vi no és un producte biocriminal: no és el mateix portar un mango de Mèxic que portar una ampolla de vi, perquè no és un producte fresc. El tema del preu també va ser una preocupació, volíem tenir opcions diferents a un preu bo, i tant pots tenir un cava boníssim a 130 euros com un vi de la casa de Corbera d'Ebre que per a mi és espectacular.