Gillette, el socialista utòpic que es va fer ric afaitant barbes

Avui dia, quan un home, una dona o una persona no binària s’atansa a un supermercat per proveir-se de fulles d’afaitar, el més probable és que hi trobi un espectacle desolador, del tot allunyat dels principis de l’economia de mercat, com és la manca de competidors en l’àmbit dels estris per afaitar-se. En altres paraules, la multinacional Gillette –ara en mans del gegant Procter & Gamble– ha deixat un mercat erm, on els escassos competidors (l’alabesa Lea, la britànica Wilkinson Sword i poques més) són a una distància sideral de la seva potència quasi monopolista.

L’home destinat a construir aquest imperi va néixer a Wisconsin, però es va educar a Chicago, la ciutat on s'havien mudat els seus pares. El 1871, la tragèdia va provocar un nou canvi de residència, perquè un incendi que va destruir aquesta ciutat d’Illinois va tenir l'efecte que la família de King C. Gillette ho perdés tot. Aquesta catàstrofe va destruir completament 9 quilòmetres quadrats de la ciutat, va matar 300 persones i va deixar-ne sense llar unes 100.000. Establerts a Nova York, el jove va entrar a treballar en uns grans magatzems i poc després va agafar el rol de viatjant, cosa que li permetria treballar per a diverses companyies arreu del país. En aquesta època va posar en pràctica una afició que tenia des de nen, consistent a trastejar amb tots els estris mecànics que passaven per les seves mans.

Mentre treballava per a una empresa de taps, la Crown Cork and Seal Company, Gillette va fer amistat amb el propietari i aquest li va proposar un repte: trobar un producte que, un cop utilitzat, es llencés i els clients n’haguessin de comprar més. Això va ser l’embrió de l’invent que el faria ric, perquè poc després va observar com les màquines d’afaitar s’havien d’estar esmolant un cop i un altre. Així doncs, la idea brillant de Gillette va ser deixar d’esmolar fulles d’afaitar –el procés que estava duent a terme quan se li va encendre la bombeta– per passar a fer servir fulles que un cop gastades es podrien llençar.

Això passava el 1895, però la producció en sèrie encara havia de trigar, perquè tecnològicament no era pas senzill treballar sobre el material base, que eren petites planxes d’un acer barat, i costava esmolar-les. Els models teòrics de disseny van haver d’anar evolucionant fins a trobar la fulla perfecta, que va aparèixer el 1903, vuit anys després del primer intent. La firma creada per fabricar-les i comercialitzar-les es va dir Gillette Safety Razor Company.

Després de dues dècades de comercialitzar el prototipus, el 1920 va sortir al mercat la primera de les moltes evolucions que tindrien les maquinetes d’afaitar: va millorar l’angle en què s’inseria la fulla i va dissenyar un mànec més còmode d’agafar. Avui dia, l’empresa Gillette considera aquest segon model com “el primer instrument de precisió per afaitar-se”. Entre un producte i l’altre va haver-hi un creixement desbocat en les vendes de fulles, que van passar de les 168 unitats del primer any a més de 70 milions quan s’iniciava la Primera Guerra Mundial. Precisament, el contracte signat amb el govern dels Estats Units per fornir de maquinetes i fulles tots els soldats americans durant la Primera Guerra Mundial, va suposar una operació fabulosa per als comptes de l’empresa. Un altre factor per a aquest gran creixement, com acostuma a passar en aquests casos, va ser l’ús intensiu de la publicitat per donar a conèixer el producte (en aquest cas, sovint vinculada al món de l’esport).

Empresari amb idees socialistes

A la dècada dels anys vint, Gillette va mantenir-se al marge del dia a dia del negoci, tot i que va retenir la presidència de la firma fins al 1931. L'empresari va dedicar el seu temps disponible a escriure llibres per propagar les seves idees polítiques, vinculades al corrent del socialisme utòpic. En aquest sentit, la seva obra més coneguda és anterior (1894) a aquest període i es titula The human drift, en la qual proposa la creació d’una única companyia, de caràcter públic, per substituir totes les empreses que operen al mercat de manera competitiva.

Quan la marca estava a dalt de tot, a finals dels anys 20, el Crac del 29 i la posterior Gran Depressió van afectar tant el patrimoni personal de Gillette com la posició dominant de la firma, que va quedar molt afeblida respecte als seus competidors. Enmig de tot això, el 1932 li va arribar la mort a aquest gran emprenedor, quan ja era considerat arreu del món una eminència dels negocis.

Com dèiem de bon començament, Gillette pertany a la multinacional de béns de consum (molt centrada en productes d’higiene i neteja) Procter & Gamble, que la va adquirir l’any 2005 a un grup d’inversors encapçalats per Warren Buffett. Aleshores l’oracle d’Omaha posseïa un 10% del negoci. L’import de la transacció es va enfilar fins als 57.000 milions de dòlars.