L’art de girar gambes a Can Ladis

Per estrany que pugui semblar, ens desplacem fins al Bages a menjar peix fresc i marisc de qualitat. D’aquest fet en té la culpa en exclusivitat la família Velasco. Som a Can Ladis, la marisqueria del Bages, tot i que dir-ne marisqueria del Bages es quedat curt, ja que són referència per a clientela de les comarques de l’Anoia, els dos Vallesos, el Barcelonès i la Cerdanya.

Cap a l’any 1988, Ladislao Velasco decideix que ha arribat l’hora de fer un gir a la seva vida. Li proposa a la seva dona, la peixatera del poble, Teresa Noguera, d’obrir un bar per servir algunes tapes de peix. Comencen en el que havia de ser el bar del teatre de Sant Fruitós. En dos anys es va convertir en una marisqueria de referència de la zona. Un temps més tard es van desplaçar a la ubicació actual, a peu de carretera.

Un cop jubilats el Ladis i la Teresa, són la Beatriu –filla dels fundadors, i a la cuina des del primer dia– i el Dani –el seu marit– els que capitanegen actualment un restaurant de reconegut prestigi. Disposen de carta i diferents menús. Nosaltres decidim fer el Rías Baixas (65 € amb l’aigua, vi, postres i cafè inclosos). És un menú que ens permet tastar el bo i millor de la cuina de la Beatriu. Als entrants hi trobem seitons, ostrons, amanida de bacallà, escamarlanets saltats amb mongetes, calamars a la romana i vieires gratinades. El segon plat és a triar, i nosaltres optem per dues calderetes de llamàntol i la mariscada a la planxa. La caldereta és saborosa i el llamàntol deliciós, ideal si sou dels que us agrada sucar-hi pa. A la mariscada, un plat més clàssic, hi descobrim musclos, navalles, cloïsses, llagostins, gambes, escamarlans i mig llamàntol. Tot en el seu punt perfecte de cocció. Com podeu suposar, triem un vi del Bages, concretament un sumoll negre de Solergibert. La Beatriu diu que porta “trenta-quatre anys girant gambes”, però el que és cert és que millorar l’essència dels productes de màxima qualitat és un art. Ella ho aconsegueix.

El Dani Giner és el cap de sala i el que ens explica la història de Can Ladis. Ha agafat el relleu del Ladis i mostra un gran respecte per un projecte familiar exitós. Ens acompanya en els darrers glops del gintònic per explicar-nos quina és una de les claus perquè el client sempre marxi satisfet: “Em llevo a les dues de la matinada per poder triar les millors peces. Jo no discuteixo el preu del producte perquè vull el millor per als nostres clients. Vaig aprendre’n anant a comprar el peix amb el meu sogre”.

La Teresa, a més de la peixatera, és de Sant Fruitós de tota la vida, de quan el poble tenia sis-cents habitants (ara hi viuen unes nou mil persones). Per la seva banda, el Ladis és un ciudad-realeño de naixement però bagenc d’adopció i cor. Tothom recorda la Teresa a la cuina i el Ladis a la sala, però ara la Beatriu és l’ànima d’un projecte familiar engegat fa trenta-quatre anys i que té en el Dani el seu màxim valedor. Nosaltres hem gaudit d’un producte fresc i de qualitat a un molt bon preu. Ara anar-hi és cosa vostra.