Som aquí gràcies a Jèssica Ferrer Escandell

Ja fa vuit anys que l’enyorat mestre i amic Francesc Garriga es va endinsar dins l’infinit. Per re-cor-dar-lo, tornar les coses al cor segons Blai Bonet, tenim la memòria i la seva poesia completa, el blau volum Cosmonauta a la col·lecció Alabatre. A més a més, les editorials AdiA Edicions, LaBreu Edicions, Cafè Central i Edicions del Buc organitzen i publiquen anualment el premi que porta el seu nom i que dona a conèixer plomes encara inèdites. La darrera vencedora és Jèssica Ferrer Escandell amb Som aquí, un llibre de llibres excel·lent que sorprèn per la seva força i per la veu fresca que presenta.

El volum té un fil conductor (la importància de l’arrel com a fundació essencial de l’ampla identitat complexa del subjecte líric) i consta d’una estructura molt pensada en tres parts: Som a la terra (un cant tel·lúric), Som als corrals (monòleg fragmentat en què la poeta es fica en la pell del porc durant la festa de matances) i Som a la carn (un tractat amorós i eròtic). Tot i que la majoria de poemes són molt breus, volgudament sintètics per generar un impacte aforístic, Som aquí comença i acaba amb dues composicions més llargues, més prosaiques i més narratològiques: ofereixen un context espiritual. L’arquitectura poemàtica és efectiva, impecable. El que proposa Jèssica Ferrer Escandell és un inventari de veus per copsar tant la potència de la vida en un espai psicogeogràfic concret com la clau de volta de tot plegat, que és la consciència plena d’un carpe diem actualitzat al segle XXI. Un discurs així d’una veu tan jove fecunda esperances.

Som a la terra dialoga molt bé amb l’obra de Perejaume i aconsegueix generar impacte estètic a través de la contundència de mots genuïns, ancestrals i ultralocals que proposen una crítica luterana contra el ciment. Com Damià Huguet, Jèssica Ferrer Escandell poetitza entre fites i rostolls: “Llauràreu camps de conreu / els piconàreu / i en diguéreu progrés”. Som als corrals presenta el flux de consciència de l’animal quan és sacrificat (el neologisme 'sobrassar-me' em sembla sensacional) i ofereix un altre punt de vista per al monòleg Acorar de Toni Gomila. Som a la carn disposa d’una sensual sonoritat casassiana, o cucurella-jorbesca: “Jo t’agaf, / quan m’arruf, / t’esborrif / i espellof (…) M’aplatuf / i t’aixaf, / t’empastif, / m’escarruf”. 

El conjunt és una cosmovisió valuosa farcida d’oxímorons, escrita en un llenguatge quotidià i refulgent alhora. L’autora s’havia donat a conèixer, abans, com a traductora al català del poeta maleït Lois Pereiro, però els seus materials propis posseeixen tons lluminosos que fan tremolar en dialecte. Som aquí de Jèssica Ferrer Escandell és una joia que augura futurs esplèndids.