Les graduacions ianquis arraconen les festes de final de curs

BarcelonaMitjans del segon trimestre. Un grup de pares d'alumnes de sisè de primària d'una escola pública de Barcelona proposen al grup de WhatsApp convertir la festa de final de curs, que els últims anys s'havia fet al pati de secundària, en un sopar en un restaurant d'aquells on s'organitzen casaments a Sant Cugat del Vallès. L'argument: el pla de sempre implicava moltes hores de feina perquè els pares organitzaven, entre d'altres, tota la part del menjar. La nova proposta inclou de tot: sopar, barra lliure, un DJ... El preu: 42 euros l'adult i 27 euros el nen. Per a una família de tres (pares i l'alumne), doncs, el compte puja a 111 euros.

De seguida un altre grup de pares respon que és molt car i fa una contraproposta més austera: encarregar un càtering per així descarregar-se de responsabilitats. D'aquesta manera també poden mantenir la tradició que tots els professors que havien tingut els seus fills durant tota la primària passin taula per taula a saludar-los.

Com que no hi ha acord es decideix fer una votació. Guanya, per molt poc, la graduació a l'estil americà. Lluny de descarregar de tasques els pares per preparar el gran dia (que serà el 22 de juny), però, s'han creat diverses comissions: la d'espectacles, on els pares tenen previst donar una sorpresa als fills en format musical, o la de decoració, per ambientar el restaurant com volen els pares, ja que els fills no sabran res de la festa fins que arribi el dia.

A tot això se li ha de sumar la compra, en més d'un cas, d'un vestit per a l'ocasió. "No havia vist mai aquest final d'etapa com una cosa tan crucial", reconeix la Mireia Rofin, mare d'una de les nenes d'aquest grup. Rofin va ser de les que va votar en contra d'aquest tipus de graduació. "L'escenificació que es farà resta importància a la part emocional, per exemple; ja no hi aniran tots els professors que han tingut. No cal disfressar-ho d'un luxe que amb l'edat que tenen els nens (12 anys) no toca", explica.

Però les graduacions a l'estil ianqui, que tradicionalment es trobaven a les universitats, no només s'han estès al final de secundària o de primària: també hi ha escoles bressol que opten per fer-ne la seva versió. És el cas d'una de privada ubicada al barri del Guinardó. A cada nen que el curs que ve farà el salt a P3 se li ha fet una foto amb el tradicional birret (en aquest cas cada alumne el porta de diferent color), que conjunta amb el color de la samarreta i es complementa amb uns texans. L'escenificació de tot plegat es fa el 17 de juny en una festa a la qual aniran els pares i on veuran els seus fills amb la indumentària corresponent i un cartell que diu: "Ens hem graduat". La Marta Ventura, mare d'una d'aquestes nenes, reconeix que li fa il·lusió participar en la festa. "Em fa gràcia la primera graduació i sé que és absurd i fins i tot tonto, però per la pandèmia no hem pogut celebrar res: ni Nadal, ni Carnaval...", relata.

Però per què s'estan americanitzant les festes de final de curs? "Per la mateixa raó que Halloween està substituint la castanyada o el Pare Noel, els Reis", exemplifica Ramon Barlam, professor d'un institut de Manresa i del màster de secundària de la UPF. Barlam, igual que el director de l'Escola Octavio Paz Xavier López, és partidari que hi hagi un comiat. "Ha de tenir, però, una coherència amb el projecte educatiu i, per tant, en el nostre cas està basat en la part emocional, deixant de banda l'acadèmica i l'escènica", explica López. "Esclar que s'ha de fer una festa, tant si hi van els pares com si no, perquè el professorat ha estat molts anys colze a colze amb l'alumnat, hi ha una relació humana", afegeix Barlam.

El problema, segons el professor de la UPF, és el format que s'està imposant d'aquesta celebració. "S'acaba construint un model de societat de cara a la galeria i el final d'una etapa educativa es redueix a quatre fotos per penjar a Instagram", afegeix.