El gran eclipsi de Sol americà i altres fenòmens astronòmics del 2024

BarcelonaAmèrica es prepara per al gran fenomen astronòmic del 2024: l’eclipsi total de Sol que el 8 d’abril es podrà veure en una àmplia zona del continent, des de Mèxic fins al Canadà, travessant de sud-oest a nord-est els Estats Units. El passadís de foscor total de l’eclipsi travessarà ciutats tan grans com Dallas, Cleveland o Buffalo, cosa que ha disparat l’interès pel fenomen. Ja hi ha programats múltiples esdeveniments per seguir-lo, en estadis com el McLane de Waco, a Texas, en museus o en observatoris envoltats de natura com el del Mont Mégantic del Quebec.

L’eclipsi ha posat també en alerta pobles molt més petits que poden veure doblada o triplicada la població a causa del fenomen. En un reportatge publicat el mes de setembre al diari local Arkansas Democrat-Gazette, el periodista Daniel McFadin explicava el cas d’un petit bed & breakfast de la localitat de Mountain View, a Arkansas, que el 8 d’abril d’aquest any va veure reservades totes les habitacions per al dia de l’eclipsi en pocs minuts després que un reportatge televisiu emès per tot el país cités aquesta localitat com una de les millors per poder veure el gran fenomen astronòmic del 2024.

Fins i tot des de Catalunya es pot contractar avui un viatge per anar a veure l’eclipsi. L’empresa Astroxperiences ofereix la possibilitat de viatjar a Mèxic durant els dies previs i posteriors a l'ocultació del Sol acompanyats d’un expert astrofotògraf, Juan Carlos Casado, que ha fotografiat desenes de fenòmens d’aquest estil.

De tots els eclipsis que ha presenciat, Casado recorda especialment el que es va produir a l’Antàrtida el novembre del 2003. Les condicions per fotografiar-lo sobre el terreny es preveien excessivament dures, però aquest astrògraf basc establert des de fa vint anys a Catalunya va entrar en un caríssim vol xàrter pensat especialment per a l’esdeveniment.

Explica que el bitllet li va costar 12.000 dòlars, perquè a part de ser un viatge fotogràfic exclusiu, l’eclipsi només es veia per un costat de l’avió, cosa que obligava a comprar tota la fila per participar-hi. El relata com un vol fascinant de 14 hores en què li va fer la sensació de ser a l’espai. Assegura que el que més el va impressionar d’aquella experiència va ser veure com l’ombra lunar els arribava per darrere. La descriu com un "llençol fosc" que avançava i que dividia el paisatge entre una part que ja estava fosca i la que encara tenia llum.

Compte enrere a Catalunya

Aquest serà l’últim eclipsi total de Sol abans que el 12 d’agost del 2026 hi hagi una altra ocultació total que sobretot es veurà a la península Ibèrica. El fenomen també serà visible a Groenlàndia i a l’extrem oest d’Islàndia, però serà sobretot entre el Cantàbric, la vall de l’Ebre i les Balears on es podrà gaudir de manera més senzilla. Això fa pensar que l’allau de turisme, tenint en compte que el fenomen es produirà a l’agost, serà important.

Avui, qui vulgui ja pot contractar un viatge per veure l’eclipsi del 2026. L’empresa americana Eclipse Traveller ofereix un viatge de deu dies i nou nits a la Península centrat en l’eclipsi, un fenomen que en aquest cas es preveu veure des d’Alcanyís. ¿És possible que algun hotel d’Alcanyís ja tingui reserves fetes per d’aquí més de dos anys i mig? Els principals hotels de la localitat no saben res de l’eclipsi o bé declinen parlar de qualsevol cosa relacionada amb reserves, però no hi ha dubte que el nord i l’est de la Península seran l’epicentre del primer eclipsi total de Sol visible a la zona des del 1905.

A Catalunya, el passadís de total ocultació passarà per les Terres de l’Ebre, però els càlculs astronòmics auguren que fins i tot en el punt de Catalunya més llunyà de l’Ebre, Portbou, l’ocultació serà del 98%.

Segons Juan Carlos Casado, el lloc més màgic per veure’l serà segurament Mallorca, on el fenomen coincidirà amb un sol ja molt baix, cosa que pot afavorir que durant l’ocultació es pugui veure millor una mena de cabellera al voltant seu: la corona solar, la part més externa de l’atmosfera solar.

L’agenda astronòmica del 2024

El cometa Pons-Brooks

A la primavera s’acostarà a l’òrbita terrestre el cometa Pons-Brooks, un bloc enorme de gel, pols i gas d’uns 30 km de diàmetre que s’estima que al voltant del 21 d’abril serà visible amb binocles o potser fins i tot a ull nu en un context de cel ben fosc. El cometa Pons-Brooks s’acosta a la Terra cada 71 anys i es dona la circumstància que el seu acostament coincidirà amb l’eclipsi total de Sol a Amèrica. Durant els últims mesos, diverses explosions del cometa l’han fet més brillant i més fàcil d’identificar amb el material adequat.

Júpiter i la Lluna

Durant els primers mesos de l’any, Júpiter es continuarà veient força brillant i perfectament clar a ull nu als vespres. El 18 de gener al vespre, la Lluna se situarà aparentment molt a prop del planeta quan estigui en el quart creixent. Els mesos següents també es podrà veure aquesta conjunció: el 14 de febrer i el 13 de març la Lluna i Júpiter tornaran a situar-se molt a prop al vespre, però el planeta serà cada cop menys brillant i les hores per veure-ho seran més escasses. Cap al tram final de l’any les trobades aparents de Júpiter i la Lluna les veurem de matinada.

Superllunes a la tardor

Les coincidències més clares entre el perigeu i la Lluna plena d’aquest any es produiran el 18 de setembre i el 17 d’octubre. En els dos casos, entre el punt cíclic de més proximitat entre la Terra i la Lluna i el pleniluni hi haurà deu hores de diferència. Per veure una superlluna que coincideixi amb molta precisió amb el perigeu caldrà esperar al 2034. Quan la lluna plena coincideix amb el perigeu, el punt cíclic de més proximitat entre la Terra i el seu satèl·lit es veu fins a un 14% més grossa que quan coincideix amb l’apogeu, el punt de més distància, però aquesta diferència no és fàcilment perceptible a ull nu.

Quadràntids

La primera pluja d’estels d’aquest 2024 ja s’està produint aquests dies. Va arribar al seu màxim el dia 4 de gener cap a les 10 del matí, moment en què s’estima que va poder tenir una activitat de fins a 120 meteors per hora. Fins al 12 de gener els meteors encara seran visibles a qualsevol hora de la nit entrant a l’atmosfera a una velocitat de fins a 70 quilòmetres per segon. L’origen dels Quadràntids no és del tot clar. S’especula que podria tenir a veure amb l’asteroide 2003 EH1.

Eta Aquàrids

El pic d’una de les pluges d’estels més destacables de l’any arribarà entre el 5 i el 6 de maig, al voltant de les 23 h hora oficial de la Península segons dades de l’Instituto Geográfico Nacional. La lluna nova del 8 de maig, molt pròxima al pic d’incidència dels Eta Aquàrids, afavorirà poder gaudir d’aquesta pluja d’estels que serà especialment atractiva durant les matinades dels dies al voltant del 6 de maig, però que es podrà veure entre mitjans d’abril i finals de maig. Els Eta Aquàrids estan associats al cometa Halley i són una pluja d’estels que es veu més clarament des de l’hemisferi sud.

Perseids

El pic de les llàgrimes de Sant Llorenç arribarà com cada any al voltant del 12 d’agost. Enguany, el moment de més activitat es produirà de dia, però malgrat això és una pluja prou activa per poder-ne veure alguns estels. El millor moment per gaudir-ne serà quan marxi la Lluna, cosa que el dia 12 passarà al voltant de mitjanit, els dies anteriors una estona abans i els dies posteriors cada cop més tard.

Gemínids

Juntament amb els Perseids i els Quadràntids, és una de pluges d’estels més actives de l’any i, a diferència d’altres fenòmens d’aquest estil, està associada a les restes d’un asteroide, no pas d’un cometa. La màxima activitat d’aquesta pluja cal esperar-la el 13 de desembre al vespre, moment en què s’estima que es poden arribar a veure al voltant de 120 estels per hora en un context de cel fosc. El problema d’aquest 2024 serà la coincidència del pic del fenomen amb la lluna plena del 15 de desembre, que farà molta nosa per poder gaudir de la pluja d’estels.

Eclipsis de lluna descafeïnats

Aquest 2024 hi haurà dos eclipsis de Lluna poc destacables. El primer serà de penombra, és a dir, que tot i que la Lluna s’arribarà a enfosquir una mica, no en quedarà completament ocultada cap part. Es produirà durant el 20 de març a la matinada, amb el seu màxim quan faltin deu minuts per a les set del matí.

El segon eclipsi serà parcial, però només s’arribarà a ocultar un 8% del nostre satèl·lit. Es produirà el 18 de setembre a la matinada, amb el seu màxim a tres quarts de cinc.