Una gran veu de la literatura russa, Liudmila Ulítskaia, guanya el Premi Formentor

Liudmila Ulítskaia, un nom que encapçalava moltes de les apostes de l'últim premi Nobel, que finalment es va endur Abdulrazak Gurnah, és la guanyadora del Premi Formentor 2022. El jurat del premi literari l'ha escollit, entre moltes altres coses, pel "poderós alè narratiu amb què registra les més subtils emocions de l'ànima humana, per la sensibilitat amb què explica l'epopeia de les persones llançades al laberint del món, per la delicadesa amb què rehabilita la dignitat dels homes i dones sotmesos al despòtic atzar de la dissort, per la magnificència índole dels seus personatges i per l'ondulant, aguda i enlluernadora conversa". Ulítskaia ha dit que rebre el premi "és realment una gran alegria i un honor", una "alenada d'aire fresc, de llum i d'esperança en un indret que ahir era viu i familiar i que avui ha perdut els seus contorns".

El recorregut geogràfic i familiar d'Ulítskaia, com la de molts altres russos, és llarg. Descendent de jueus ucraïnesos, va néixer el 1943 als Urals però va créixer i es va educar a Moscou. Biòloga de formació, va treballar a l'Institut de Genètica de Moscou abans d'emprendre la carrera literària. Des del març viu a Berlín. Ha sigut sempre una veu crítica amb el govern de Putin. De fet, va ser una de les primeres veus que van oposar-se fermament i públicament a la invasió d'Ucraïna. Quan va fugir de Rússia, explicava que al seu país les dones són les que porten la iniciativa en pràcticament tots els àmbits, menys en el govern. És a dir, que tan sols les dones podien parar la guerra i si no es parava significava que al poder no li importa en absolut el que pensen o volen les dones.

Ulítskaia sempre va tenir vocació literària però durant molts anys, per a ella, escriure era una activitat privada. L'inici de la seva carrera literària va coincidir amb el final de l'època soviètica. Ella sempre ha explicat que segurament no va poder publicar en temps soviètics, no perquè tingués una postura antisoviètica sinó perquè no li interessava escriure sobre el que era important per a les autoritats. Abans de la perestroika, va ser directora del repertori del Teatre Kámerni (teatre jueu estatal) de Moscou. La novel·la que la va donar a conèixer internacionalment va ser Sònietxka (editada en català per La Magrana), on reflexiona sobre la identitat femenina a partir de personatges molt diferents. Aquesta obra li va fer merèixer el Premi Médicis a França i es va publicar en una quinzena de països. Sincerament vostre, Xúrik (Quaderns Crema) és una altra reflexió sobre les relacions afectives i sexuals entre homes i dones però en aquest cas el personatge principal és un home que es desviu per complaure les dones. Té, però, un punt tràgic perquè en realitat pertany a la seva mare. A Les mentides de les dones (Quaderns Crema) proposa analitzar les subtils variacions de les mentides explicades per dones. Segons l'escriptora russa, les mentides de les dones són diferents de les dels homes, perquè no tenen una finalitat concreta.

Ulítskaia és també una gran escriptora de contes, alguns carregats d'ironia però també d'una gran profunditat a l'hora de descriure psicològicament els personatges. Al llarg de la seva carrera, ha escrit quinze llibres de ficció, amb més de 4 milions d'exemplars venuts arreu del món, tres contes infantils i sis obres de teatre representades a Rússia i Alemanya.