El granger d'Oklahoma que va crear el gran monstre comercial dels EUA

Que menjar és una necessitat humana és prou conegut. Per tant, sempre caldrà que hi hagi gent que es dediqui a proveir d’aliments els seus congèneres. La prova d’això és que algunes cadenes d’alimentació han fet molt rics els seus propietaris. El cas paradigmàtic a l’Estat és el de Mercadona, que ha projectat Juan Roig Alfonso a la part alta de la llista de multimilionaris. A Catalunya, els amos de Caprabo també es van fer molt rics, com ara ho és Joan Font Fabregó, únic accionista del grup Bon Preu

Aquest patró de fortunes creades al voltant de la venda minorista, bàsicament d’aliments, es pot trobar arreu del continent europeu (Aldi, Lidl, Carrefour, etc.) i, per descomptat, als Estats Units, la meca del capitalisme i de l’economia de mercat. Allà va néixer Sam Walton, fill d’una família de grangers d’Oklahoma. L’explotació dels Walton no donava per gaire, però amb l’arribada de la Gran Depressió el negoci va minvar tant, que el nostre protagonista va haver de desenvolupar tota mena de feines, un tret comú a molts emprenedors de la seva generació. En aquesta etapa tan dura va descobrir que tenia un perfil comercial molt marcat, aspecte que també és freqüent entre tots aquells que van aixecar imperis del no-res en èpoques pretèrites.

L’encadenament de feines li va servir a Walton per finançar-se els estudis d’Econòmiques a la Universitat de Missouri, un títol que al seu torn li va permetre aconseguir la seva primera experiència laboral a la firma JC Penney, una etapa que va durar un parell d’anys perquè el 1942 es va allistar per combatre a la Segona Guerra Mundial. Cal dir que tant a la universitat com a l’exèrcit va deixar un rastre molt palpable, perquè a la Universitat de Missouri va ser escollit per l’alumnat per a càrrecs de representació, a més d’aconseguir entrar en una prestigiosa fraternitat de caràcter secret. A l’exèrcit va arribar al grau de capità servint al cos d’intel·ligència. Tot plegat, una motxilla d’experiències que no dubtaria a fer servir al llarg de la seva vida professional.

Acabada la Segona Guerra Mundial, va invertir els seus estalvis a comprar una petita botiga generalista a Newport (Arkansas), on, a base de dedicar-hi hores, va descobrir els secrets per aconseguir vendre més barat que la competència. Una revelació que seria la clau del seu èxit més endavant. El petit comerç que havia adquirit, una botiga de la cadena Butler Brothers, va experimentar un fort creixement en els primers anys en mans de Walton, però, malauradament, el propietari del local va decidir fer-lo fora considerant que ell i el seu fill podrien continuar amb la gestió de la franquícia. El nostre protagonista va haver de mudar-se i tornar a començar de zero. Ho va fer a Bentonville, una altra localitat del mateix estat d’Arkansas, on va replicar punt per punt el model que li havia funcionat tan bé a la primera botiga.

Com no podia ser d’una altra manera, va tornar a aconseguir facturacions que creixien ràpidament gràcies al seu propòsit de comprar grans volums, reduir marges i oferir preus més competitius. A partir d’aquí, el seu objectiu va ser ampliar contínuament el nombre de botigues, empès pel fort creixement econòmic de la dècada dels 50. El nom amb el qual va batejar el negoci inicialment va ser Waltons Five and Dime (cinc i deu cèntims). Al començament de la següent dècada ja disposava d’una quinzena de botigues, moment en què va fer un canvi a la marca que seria decisiu: l’estiu del 1962 va obrir el primer Walmart, l’ensenya que el faria multimilionari.

Negoci multimilionari

En els trenta anys que van des de l’establiment de la cadena fins a la mort de l’emprenedor, el negoci va créixer fins a donar feina a 400.000 treballadors, tenir 2.000 botigues i aconseguir unes vendes de 50.000 milions de dòlars. Aquestes xifres van projectar Sam Walton al capdamunt de la llista de milionaris dels Estats Units, amb una fortuna de 25.000 milions de dòlars.

Els magatzems Walmart ja són part de la cultura popular dels americans, i la prova d’això és l’aparició a la sèrie dels Simpsons d’un petit supermercat de conveniència anomenat Kwik-E-Mart, regentat per un ciutadà d'origen indi de nom Apu Nahasapeemapetilon. A la versió espanyola de la sèrie, la botiga va ser batejada com a badulaque (un terme que està reconegut per la RAE, però que no té cap definició relativa al comerç de queviures o similar).

No resulta estrany veure la cadena Walmart ocupant espai als mitjans per causes relacionades amb el tractament que dispensa als seus treballadors. De fet, el 2006, el fons sobirà de Noruega va comunicar que excloïa la cadena de distribució de la família Walton de les seves inversions pels “greus i sistemàtics abusos laborals”, una mesura que va mantenir fins al 2019.