Grècia: el país on l'escola acaba a les 13 hores

AtenesSi hi ha una paraula que sempre apareix a la conversa quan es parla de criatures a Grècia és conciliació. Conciliar la criança dels fills i filles i les activitats professionals dels progenitors resulta complicat en un país on els infants surten a la una del migdia de l'escola, tant a la pública com a la privada. Si bé s'ofereix a les famílies la possibilitat que es puguin quedar fins a les quatre o cinc (depenent del centre escolar), molts dels progenitors opten per endur-se'ls a casa i intentar gestionar com poden el temps.

L'Anthina Moriadou viu a Holargos, un barri perifèric d'Atenes, i té 47 anys. Té un fill de 9, l'Aris. El porta a l'escola pública i d'ençà que va començar la primària va decidir anar-lo a recollir a la una per una raó molt senzilla: "Hi ha la possibilitat de deixar-lo fins a les cinc i no s'ha de pagar res extra, però el recullo a la una perquè ha d'estudiar i fer els deures. Si el deixo fins a les cinc, quan torna a casa està massa cansat. Aquelles hores a l'escola, d'una a cinc, estan destinades a preparar les classes de l'endemà i fer deures, però el cert és que les criatures no fan gens de feina i només juguen, per això prefereixo que torni a casa", explica. Tot i la possibilitat de poder deixar-lo fins a la tarda, la conciliació és complicada.

El mateix problema s'ha trobat la Mirto Likopoulou, que té dos fills a primària. Els porta a la privada, però l'horari és el mateix. A diferència de l'Anthina, la Mirto els deixa a dinar i els recull a les cinc. "Ni boja me'ls emporto a dinar a casa. Què faig amb ells? No podria fer res!", diu entre rialles. Tot i que no se'ls emporta, sí que els fa el dinar: "A l'escola hi ha la possibilitat que mengin de càtering o que se n'emportin el menjar de casa. Com que el meu marit i jo preparem dinar per a nosaltres, no costa res fer-ne una mica més”, diu. No tenen aquesta opció les famílies que porten els fills a la pública: com que l'escola teòricament s'acaba a la una, no hi ha opció de menjador i els infants que es queden fins a les cinc han de menjar de carmanyola: “Se l'han de menjar fred perquè no hi ha com escalfar-lo”, es queixa la Marta Cañete. És de Madrid, però fa quinze anys que viu a Grècia, on ha tingut els seus dos fills.

Classes plenes

Tret dels horaris, entre el sistema educatiu català i el sistema educatiu grec no hi ha gaires diferències. Les criatures treballen per assignatures, tot i que a Catalunya cada cop es treballa més per projectes. Un dels problemes a les escoles públiques gregues, tal com també passa a casa nostra, són les classes superpoblades: "Aquí hi ha 25 criatures per classe i és massa. Els nens que necessiten més atenció, no la reben; però estic contenta perquè, a poc a poc, les coses canvien: hi ha més contingut adaptat i més atenció a la diversitat. Ja no es parla del mal estudiant o del mandrós, com quan era petita", explica l'Anthina, que assegura que porta el seu fill a la pública perquè vol que faci comunitat amb els infants del barri. També hi ha aspectes de l'escola pública que no la convencen: "A la majoria dels infants no els agrada anar a l'escola perquè s'hi avorreixen. La manera com es desenvolupen les classes no sol ser interessant i els llibres tampoc estan gaire bé. Això no ha canviat gaire els últims anys". Tampoc li agrada que es doni més importància a unes matèries que a unes altres i es queixa que a l'escola de l'Aris, tot i que som a mitjans d'octubre, encara no hi ha mestres ni de música ni d'arts. "No m'agrada que se subestimin assignatures com l'educació física, el teatre o la música", conclou.

Potser la diferència més destacable amb l'educació a Catalunya i a l'estat espanyol és el component religiós: Grècia és un estat confessional i el poder de l'Església ortodoxa és considerable, així com els seus privilegis. Per aquest motiu, quan comença el curs, les escoles públiques gregues són beneïdes i es fa una missa (Agiasmos). A molts dels infants que assisteixen a aquestes escoles, se'ls obliga a fer una pregària cada matí. Depèn una mica del professor. Si hi ha infants que practiquen altres religions o que són ateus, poden abstenir-se. A tercer de primària, l'assignatura de religió esdevé obligatòria i són les famílies les que han de decidir si volen que els seus infants hi assisteixin: “Nosaltres som ateus i no volem que hi vagin, però durant l'estona que dura l'assignatura de religió no se'ls dona cap altra opció. Les criatures se'n van al pati o a la biblioteca”, explica Cañete. Si bé ella està contenta en general, pensa que hi ha coses que han de millorar, com l'atenció a infants amb necessitats especials, les instal·lacions o els continguts del període d'educació infantil, que va dels 4 als 6 anys.

Pel que fa a la vida familiar, els dies transcorren com transcorren en una família radicada a Barcelona o qualsevol ciutat catalana. En el temps lliure la canalla fa activitats extraescolars i durant els caps de setmana o bé es queden a Atenes o bé fan alguna excursió a fora. Durant les vacances, la Mirto sol optar per anar de càmping vora la platja perquè diu que no li agrada gaire anar al poble. "Les vacances vinents? Me'n vaig a Londres a passar el Cap d'Any!, diu contenta.